l’iPad, un any després

Al loro, que no estamos tan mal.

Ara us vull enllaçar a aquest article:

Nobody Predicted The iPad’s Growth. Nobody.

Crec que no cal resumir-lo. 😛

Si voleu podeu llegir què deia jo de l’iPad i el Partal comentant el seu vídeo.

El que si que veig és que la gent està interessada (jo mateix inclòs) en accedir a internet sense haver de passar per un ordinador amb el típic teclat en horitzontal, la típica pantalla en vertical i el presumpte ratolí maltractant-te el canell. (cau Wintel, puja l’Armdroid)

I aquesta vaig sentir que era una de les virtuts de Twitter: internet sense ordinador.

Però si em permeteu, prefereixo mil cops el meu Toshiba T110. Que és molt més, per molt menys. Que no és el mateix segment? Bé, jo encara he de veure algú fent servir un iPad que no sigui com un portàtil petit. I a més, el que no faré és anar pel món amb un mòbil, un iPad i un portàtil. Al loro, que no estamos tan mal. 🙄

El que si que em quadra és que Apple i bona part dels seus productes són la sublimació del “comprar, llançar, comprar” (vídeo que TV3 havia penjat però ha retirat, i ara es pot veure al YouTube versió en castellano).

Perquè malgrat el tema de la crisi, hi ha una pila de gent amb piles de diners que no saben què fer-ne (les vendes de l’iPad així ho mostren). I el que fan és comprar tecnologia. Perquè la tecnologia té l’enorme virtut que és molt fàcil de fer (ah, quines contradiccions). És molt més fàcil repartir iPads que escombrar el carrer.

Així doncs, en la meva percepció, el puto iPad no diu tant de les meravelles del producte (jo mateix estava excitat quan des d’una botiga Apple vaig enviar un email amb l’iPad), sinó del què som nosaltres avui. Si em permeteu: una panda de flipats que no saben què fer amb els diners. I enlloc de fer coses bones com tenir els carrers escombrats, alimentem el monstre de les galetes (Steve Jobs).

Si van fer una web amb els diners que tindries si enlloc d’un iPod haguessis comprat accions Apple. No vull saber què passarà quan la bombolla blanca glamour es punxi. Abans estàvem flipats per un pis amb terrassa i avui per la nova pantalla de l’iPhone.

I la gent del futur quan ens mirin en conjunt potser diran “i què feien aquesta gent barallant-se pels 400eur de les pensions si per l’altre costat s’ho gastaven en tecnologia maquinetes?

I això té a veure amb una altra de les meves idees: que per ser ric, ja està bé que miris de guanyar diners, però on es guanya la lliga es decideix la partida és en què t’ho gastes.

I difícilment podrem pagar els nostres deutes amb la Xina si els seguim comprant iPads com si els regalessin. Al loro, que estamos un poco mal.

2 thoughts on “l’iPad, un any després

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *