els xinesos no entenen res

Indro Montanelli té un llibre que es diu Roma (a ells devem que tinguem tants advocats). En té un altre que es diu “els grecs” perquè Grècia com a tal no existia. No perquè fossin antics i no en sabessin (pensament postmodern), sinó perquè ells no es veien d’aquest lloc genèric sinó que som nosaltres que els agrupem.

Els xinesos també són una mica així, però al revés. No és que els xinesos siguin de Xina. És que primer hi ha els xinesos, i després ve l’Imperi Xinès per posar-hi ordre. Un ordre que va a sac, com els propis xinesos.

Tinc una amiga atractiva que diu que els xinesos estan per romanitzar. Jo li vaig dir que el tema és que no són cristians. Però estant a Xina m’ha semblat veure que no tenen ni consciència de grup. Per això tampoc necessiten cap democràcia.

Per això poden escopir al terra, donar-te empentes quan caminen, fer-te entrebancar, colar-se, no deixar-te passar al carrer. De fet, els importa tot una merda.

Per això els va la mar de bé un govern que et diu “aquí hem decidit que no es pot passar”. I dius “escolti, i com ho he de fer per arribar allà?”. És que no es pot. És una sensació molt curiosa aquesta de veure que vols creuar el carrer i no pots. I no veus en tot el carrer cap lloc per on creuar-lo. Serà que es pot viure sense creuar aquest carrer. I després ho veus: “mira, no he creuat el carrer però he anat fins allà i també ha estat bé”. Molt curiós.

És un govern que s’encarrega de pensar el que els xinesos no pensen mai: en els altres. Però clar, aquí no han tingut un tal Jesús que ha vingut a explicar les bondats de pensar en els altres. Aquí el govern pensa en els altres pensant en una massa de xinesos mal educats i corruptes a la que poden.

Curiosament són corruptes però no lladres. Curiosament el tema lladres es porta més a casa nostra. I els pocs corruptes que tenim són lladres.

Vaig anar a una botiga on jo mateix pensava que tenien tantes coses i estaven tan amuntegades que a Barcelona en quatre dies li buidarien la botiga. Doncs aquesta botiga em va vendre un paquet de piles que ja estaven obertes i fetes servir. Que dius: que cutre. I a la vegada, quina feinada per total gastar les piles.

I no vulgueu veure com deixen la taula després de dinar. Clar, ningú els ha explicat res de l’últim sopar i mengen com si fos el primer.

Llavors, per què Xina sona tan? Per què tanta tontaria amb el “soft-power”? Jo crec primer de tot perquè és l’aplicació directa del tio cutre que ven piles gastades. Poder suau, timo suau.

Però en el fons ho saben que aquesta gent no tenen res a oferir al món que no siguin piles de gent treballant sense pensar en drets colectius. Perquè com m’ha semblat veure, no hi pensen en colectius. És una manera curiosa de pensar la individualitat. El concepte que tenen al cap és l’amuntegament de gent.

Jo crec que els xinesos estan igual avui que en l’Edat Mitjana, amb la diferència que avui aquests Occidentals ja s’han inventat tot de coses (com ara el ciment i els ordinadors) que ara ells poden utilitzar.

En veritat això passa sempre, perquè la pólvora se la van inventar ells i vam ser nosaltres que li vam trobar la “utilitat”.

Per cert, ahir tot esmorzant sentia una tertúlia a la tele de com Xina volia potenciar el futbol. És per flipar mandarines com no entenen res els pobres. A veure si el govern Xinès els obliga a tots a jugar a futbol i així aprenen a caminar pel carrer. 🙄 I els urbanistes que juguin a futbol també, a veure si aprenen que no es pot posar la ratlla de mig camp a dins la porteria. 🙄

[editat dia 9] Volia citar el següent paràgraf per subratllar el que dic en aquest escrit:

Renault, tras la pista china – ABC.es
La realidad o el «fantasma» de la pista china aconseja a Renault y el gobierno francés a manejar el escándalo con mucha prudencia: la guerra en curso por la conquista de las primeras posiciones en el futuro mercado mundial del coche eléctrico comporta muchos «flecos» inflamables, ya que la economía china está altamente centralizada y las acusaciones de espionaje industrial podrían «salpicar» rápidamente, con un costo imprevisible, siendo Pekín la segunda economía mundial, con un peso creciente en cuestiones tan sensibles como la gestión de la deuda soberana en la zona euro.

Coses que he dit que surten en aquesta notícia: el timo suau que és l’espionatge, el poder suau que Xina està comprant deute europeu, la impossibilitat de fer res igual que tampoc jo podia creuar el carrer. Els xinesos van a saco, et trepitgen i t’espien i no el sap gens de greu, manegen muntanyes de persones i la direcció és aliena a la societat (que tampoc existeix). S’alimenten de la feina occidental mentre ells segueixen vivint amb un ordre pre-industrial. No entenen el joc occidental però en veuen els beneficis, d’aquí que espiïn. No tenen res a oferir al món que no sigui milions de xinesos treballant.

En fi. Tot seria més fàcil si tinguéssim un Imperi Romà en funcionament que els pogués colonitzar i ordenar-los. Però els únics que podrien fer-ho són els americans i últimament estan entretinguts en si han de baixar o pujar-se els impostos. Semblen aquells de l’illa de Pasqua que mentre es barallaven per les estàtues se’ls van acabar els arbres. 🙄

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *