Diari, Digg, Blog

Escriure això del cinema 3D m’ha fet pensar en això de la informació.

El tema és que jo havia llegit tal article a Digg, després al diari publiquen un article que contradiu el de Digg i acabo posant al Blog la meva conclusió.

Segurament aquesta reflexió se’m fa interessant perquè el diari Ara volien ser així mig en paper, mig en internet. Però clar, em trobo amb el que em trobo.

I segurament em resulta rellevant perquè jo entenc que un dels papers més importants que té el diari (i que no farà mai un blog) és el segell de qualitat del “aquí no estem dient tontaries, ni necessitem tres paràgrafs per explicar lu que n’hi ha que saber”.

3D < HD

Avui he llegit un article al diari Ara sobre el cinema 3D. I abans que mitja Catalunya es torni boja pel nou invent (els catalans les fem aquestes coses), voldria enllaçar-vos a aquest article i resumir-lo com bonament pugui.

Why 3D doesn’t work and never will. Case closed. – Roger Ebert’s Journal – Digg

Això vol dir: Perquè collons el cinema 3D no funciona i no funcionarà mai. Cas Tancat. Aneu al teatre.

Diu que el gran problema del 3D és el “convergència/focus”.

El problema seria que mirant la peli en 3D els ulls han d’enfocar a la distància on estigui la pantalla, però (com que és 3D) han de convergir ara més aquí, ara més enllà.

Això és un problema que els humans no ens hi havíem trobat ben bé des que aquell va fer el ConfidencialCat on el focus i la convergència estaven clarament a llocs diferents.

En resum, que això no ho arregla ni el Roures (tampoc és que el Roures hagi arreglat mai res).

TV3 al Cabàs 0.2 (ara amb més botons)

Els usuaris de Windows estem d’enhorabona, ja ha sortit una nova versió del programa que farà que la nostra televisió arribi al nostre disc dur. 😆

TV3 al Cabàs 0.2 (baixa-te’l)

El canvi més notori és que li podeu dir on guardar el fitxer.

El canvi més interessant és que ja baixa els fitxers que TV3 només ofereix durant uns dies (format MP4GES).

El canvi més pràctic és habilitar un botó per obrir el vídeo (ja tinguis el fitxer a mig baixar com si ja ha acabat).

I el canvi més enginyós és que el programa arranca mirant si hi ha una adreça de tv3.cat al portaretalls (clipboard pels bilingües) i així no l’has d’enganxar tu (ctrl+v). Tot un detall que espero no confongui a ningú perquè a mi em va molt bé. :mrgreen:

Tot això en només 214kB. 😮

M’ha agradat molt que en dos mesos la pàgina del programa hagi rebut 900 visites. I aquest és l’aliment que m’ha animat a seguir millorant el programa.

M’havien demanat que publiqués el codi del programa, però per ara no ho faré. Egoïsta? Segurament. Segurament m’agrada pensar que he fet una cosa que agrada als altres.

Vosaltres no ho sabreu, però jo em vaig inventar les aplicacions portables. I la primera aplicació portable coneguda (Firefox) també la vaig fer jo (la primera no coneguda era The Bat), però el codi era obert i… bé, aquí es va acabar el meu paper. Ah, quin final més trist. 😛

què té bo Carretero

Segueix d’aquí.

La meva explicació actual de perquè Reagrupament no ha funcionat a les eleccions és que el poble no ha entès, no creu, que estiguem en una situació d’emergència nacional (per dir-ho d’alguna manera), i que les intencions de reagrupar-se per ser independents era un missatge pels independentistes de tota la vida.

I davant d’això, hem enfocat els vots a CiU que són bona gent i ens defensaran.

La forma més universal per escollir a qui votes és mirar què ha fet en el passat (és una bona forma d’escollir restaurant també). I a mi em sembla que el Carretero, malgrat el seu caràcter, l’ha encertat en moltes coses.

I entenc que també l’ha encertat en el programa polític que volia fer, però que no l’ha votat ni Déu. És allò que diuen que una cosa és saber què s’ha de fer, i l’altre fer-ho. I és allò també de “confundir valor i precio”.

Jo entenc que l’ha encertat perquè ja va deixar de ser conseller de la Generalitat per dir que l’Estatut amb el Zapatero era una presa de pèl. I després ho hem vist. També va veure clar que el segon tripartit no era una bona decisió, i també ho hem vist.

I aquesta idea de buscar parlamentaris que no siguin independentistes en la intimitat, també acabarà tirant endavant. (Ja veurem com ho farem).

Així com un dels motius de la creació de Reagrupament era que no hi havia cap diputat al parlament que volgués la independència, crec que veurem com es van destriant. Per ara anem veient com a CiU es van obrint al tema.

I crec que la caiguda fulminant del PSC rau en això. Ja veurem com basteixen un projecte polític amb bilingüisme català/espanyol quan a cada pas els españols diuen que no. I la pugna “sector catalanista” és la pugna d’una gent que diu que no a España. A veure si guanyen, i a veure què proposen fer. Perquè el problema existeix, i la independència també.

Els de Ciutadanos jo els veig com el mateix esperit català reconvertit en queixar-se a Catalunya de Catalunya. Tota una innovació perquè la tradició era dels catalans queixant-nos d’España. Potser ells són la prova que Catalunya torna a tenir potència política.

Els únics que presenten oposició política són els del PP. Aquests ho tenen clar. I com més clar ho tinguin ells, més ho tindrem nosaltres. Si sabem escollir bons representants polítics.

pocs reagrupats, poca solidaritat

És una llàstima però a vegades passa el moment d’escriure certes coses. Però tampoc volia escriure-ho just després les eleccions. Preferia deixar passar un temps per veure què passava. I bàsicament el que ha estat passant és que Solidaritat Catalana per la Independència (com els agrada el seu nom) s’està intentant menjar ERC, ara coneguts per Esquerra (aquests si que ho han fet malament amb el nom).

A mi Solidaritat no m’inspira cap confiança. Aquest és el resum.

Ho escric ara, just després d’escriure aquest comentari.

Ara seguiré explicant coses, però bàsicament, el que diré és això: Solidaritat, a mi tururut. No me’n fio ni un pèl.

A mi no em va agradar gens veure com després de les eleccions l’Alfons López Tena sortia dient que Reagrupament no es va voler sumar a la coalició que és Solidaritat i que: el poble ha parlat. Em va tocar molt els nassos perquè perquè era una resposta prepotent que no m’esperava d’ell. Que en principi és a qui es valora més públicament. I perquè vaig veure com de preparades estaven les primàries a Solidaritat.

Per contra, a Reagrupament no n’estaven (tot i que en el seu moment ho veia poc clar), i per això, al cap de sis mesos la junta va petar pels aires.

A mi em sembla bastant clar que si Solidaritat va aconseguir 4 diputats en 4 mesos d’existència va ser perquè el perfil polític del partit ja l’havia fet Carretero durant dos anys. Que es pot resumir en “independència ara”, i que és una opció política que ha sortit de veure com el partit que volia la independència estava fent altres coses.

També interpreto que a la segona assemblea de Reagrupament, el Laporta va venir a fer anunci d’ell mateix perquè ja ho sabia que no es reagruparia. (veure què en vaig pensar aquí a les 9:24)

Solidaritat va aconseguir menjar-se l’espai electoral de Reagrupament a base de tenir el Laporta, el Tena, el Bertan, i crec que també per l’Emili Valdero, que venia de Reagrupament. I a base de ser professionals. Perquè jo els he vist força professionals. Treball en equip, coordinat i missatges modulats.

Per contra, a Reagrupament la no-professionalitat era part del programa polític.

Vist que Solidaritat s’havia pogut menjar Reagrupament, ara per les municipals, es volien menjar a ERC. Els procediments amb Reagrupament eren que nosaltres (que som una coalició) hem fet primàries per les llistes al Parlament i Reagrupament no vol. Ara per ERC és dir que no a les primàries (sense que se sàpiga gaire) perquè al fer-les amb ERC potser no les podrien preparar perquè sortís el Laporta, i demanar que no surti les sigles ERC a la papereta i que el cap de llista sigui independent, que és una manera de dir que no surti el Portabella. Que és una manera de menjar-se a ERC.

Perquè en les municipals això de “independència ara” no funciona, però el que tothom sap és que ERC, Reagrupament i Solidaritat ‘ocupen’ el mateix espai polític.

Per això abans arrel de la creació de Solidaritat vam tenir el drama aquell perquè s’unissin. (i la conclusió del Tena en treure 4 diputats i la caiguda d’ERC va ser: “el poble ha parlat”). El poble no ho entenia que si tots volien la independència perquè no anaven junts.

De RCat i ERC ja ho entenia que no haguessin anat junts perquè uns creien en el segon tripartit i els altres no. En el cas de RCat i SI l’excusa era que no volien primàries. La conclusió que trec ara és que el Carretero és capaç de dir que no (ho ha demostrat vàries vegades*) i el Laporta no vol que ningú li digui que no (es veu en això de la màxima confiança personal, i en la seva trajectòria al Barça).

Sabeu què? Seguiré escrivint en aquest altre escrit. Perquè així, els que es salten els articles llargs, s’hagin de saltar dos articles. 😛

* així és com va arribar a ser ex-conseller, ex-erc i ex-president de RCat (momentàniament).

[editat dia 31]

Solidaritat pide que Portabella no sea cabeza de lista y que descarte al PSC
Si Portabella se “aferra” al número uno de la lista, Solidaritat “sumará y compartirá lista con quien esté de acuerdo con este análisis de renovación, y los ciudadanos luego ya decidirán”, ha apuntado Bertran.

Mireu en aquesta notícia com Solidaritat intenta que ERC no tingui cap de llista. Ara resulta que renovar és una de els coses que vol fer Solidaritat. Curiosament renovar vol dir que tothom marxi i es quedin ells.

Fixeu-vos com Bertran també diu això que va dir el López Tena: “los ciudadanos decidirán”.

TeraCopy, bad development

Hi ha coses que m’emprenyen, i quan estic emprenyat parlo en anglès.

TeraCopy is a nice program. But it has a problem: The developer, the programer is not honest.

You can read my comment one year ago at bitsdujour:

I don’t recommend buying this software, I did sometime ago and the development is dead, there are bugs that aren’t fixed.

and he closed comments so he doesn’t have to stand them, and we, users, realize the problems.

http://blog.codesector.com/2010/01/19/teracopy-2-12/#comments

If you click on the link, you will see that they opened the comments again. Magical. 😡

And now you can read this comment by Proberbial on Jan 22, 2011 13:07 that was posted in the post of the latest release (2.2 Beta 3), right next to this other comment.

Hallo,
any hope for releasing a bugfised version next time???

It would be much more important to have a bugfixed version 2.12 (in whicht teracopy e.g. “rename all” feature is really working , also at a great number of files) than getting additional features like were announce for v. 2.2. –

It seems that there are many additional problems with 2.2beta3, so please first concentrate on the bugfixes of previous – pro versions instead of always announcing “will be released next month”.

I bought teracopy pro many nonths ago, and still can´t use the “rename all” feature, nor I ever got an answer from the support – that´s not a good advertising for your company, which could have much better recommondattions, if the software would be bugfixed and the support would answer the tickets.´
With kind regards
H.H.

And this one was deleted, again.

The developer keeps adding useless features like languages or eject USB, but then the program keeps making mistakes on copying files.

And he keeps milking the cow of users. Because it keeps releasing “new versions”, making it look that the program will be developed, when it isn’t. And it’s been like this for some years now. 👿

L’Hereu és imbècil, part CXV: més carrers, menys aparcaments

Tinc dues opcions: o em dono pressa a posar totes les imbecilitats acumulades o ho deixo estar perquè la feina ja ha estat feta (i li queden pocs dies a l’homenet).

De fet és una llàstima, perquè l’home es pensa que ho ha fet bé. I que treballa molt i la de coses bones que ha fet.

Ho vaig llegir en una entrevista que ell n’està molt content. I es compara amb el de Madrid i l’hiperbòlic deute que centralitza.

Però el tema és que l’Hereu no ha entès que està fent política i no és gestió el que volem els barcelonins. Com diu el Bohigas, més paraules i menys fets. També ho diu el Pujol a l’entrevista de diumenge passat al diari Ara.

Però centrem-nos en el tema d’avui. Que és polièdric. (li agrada la geometria)

Resulta que en els plans urbanístics dels primers socialistes que habitaven Barcelona van posar un carrer allà on fins ara hi havia cases. No discutiré la conveniència del carrer. Pensat pels cotxes té tot el sentit. Tota aquesta gent que viu a la zona alta i General Mitre els ajuda a anar a la torre: es trobaven amb un problema i a dalt d’una muntanya quan el general es desmilitaritzava.

I així va néixer aquest carrer que els havia d’ajudar a trobar la Meridiana (i que mor en la magnífica Plaça Maragall):

IMG_9989

El primer obstacle que li veig és: a qui se li ha acudit fer dos carrils bici en aquest carrer? Agafeu un mapa i veureu que la via de comunicació de la zona es diu Passeig Maragall i precisament el que fa és *evitar* la muntanya. Segles de saviesa acumulada van fer el Passeig Maragall. Doncs ara el post-socialisme ha fet un carril bici perquè els ciclistes vagin allà on no ha volgut anar mai ningú: a dalt de la muntanya.

El problema és que l’Hereu no sap que els carrils bici són per gent que fa servir la bicicleta com a mitjà de transport i no per anar a la carretera de les aigües. Quin desastre.

I a més, si no hi he vist mai un ciclista, imagineu-vos si puja pel carrer i a tres pams té els cotxes que encara no s’han adonat que ja no estan a General Mitre. I ells van de baixada. Això és un “matins.no” com una casa de pagès.

Següent punt.

A la mateixa vegada que han fet el carrer, ja que tenien els paletes i les rajoles, s’han posat a arrodonir cantonades. Perquè aquest Cerdà no en tenia puta idea.

IMG_0047

Eh que maco? Quines places d’aparcament de motos més ben fetes. I amb quina elegància ha pujat el cotxe a la vorera. Impecable.

IMG_0046

O aquesta furgoneta, posada en el poc espai que han deixat de carrer. Però que ben aparcada la moto sobre la vorera oi?

IMG_0037

O aquest camió. Això si que és saber aparcar. Com veieu l’espai de les noves voreres és tan útil que només hi falta una zona infantil.

IMG_0049

Aquesta foto és perquè vegeu com n’és de gran l’espai de la vorera. I digueu-me tiquis-miquis, però també m’emprenyen les pujades i baixades que hi ha. La rampa puja per després veure com la vorera baixa, i la vorera a tocar de l’edifici torna a pujar. Tan bé que caminàvem abans que l’Hereu “ho arreglés”. 👿

IMG_0048

Aquesta és una cantonada que ha sobreviscut a l’atac dels paletes circulars. Per Déu, que útil, que ben fet i que pràctic. HI HA UNA FURGONETA I NO MOLESTA.

Mireu l’anterior foto i repetiu: L’Hereu és imbècil.

Sembla mentida. És la cosa més estúpida des que l’Hereu va descobrir l’Autocad.

Deixeu-me dir que totes les fotos són del mateix dia, dilluns 24.

Amplien les voreres perquè la gent hi pugui caminar en perjudici dels cotxes aparcats, i després tiren edificis per fer carrers perquè hi passin cotxes.

Torneu a llegir l’anterior frase. És que és brutal. Aquest home, el dia que s’adoni del que ha fet… (com a mínim que demani perdó)

el padrí, II part

Dijous 14 em vaig sentir com a la película El Padrino II quan després de matar el mafiós que controla el barri camina tranquilament comprant fruita.

The Godfather 2 (Part 2) [RV9{EHQ100}+Ogg{FR+EN}+ST{FR+EN}+CHAP].mkv_snapshot_00.06.20_[2011.01.23_23.28.49]

I em sentia així mentre caminava pel carrer Garcilaso amb el diari Ara a la mà, quan vaig a agafar el bicing, escoltant MaximaFM amb el mòbil i els auriculars HPM-88.