homes i la violència domèstica

Sembla que torna a estar en boga parlar de violència domèstica.

Ho dic així perquè havíem estat uns mesos sense sentir-ne parlar, però els últims dies tornen a insistir amb el tema.

El problema que hi ha que resulta en violència domèstica és que l’home no sap quin és el seu paper.

Hauríem d’arreglar això enlloc de fer escarni de l’home violent en públic. Fer-ne encara contribueix més a que aquest home se senti fora de lloc.

L’objectiu que tenim com a societat és dir-nos a nosaltres mateixos que tenim les idees molt clares i sabem què està malament? O el que volem com a societat és arreglar els problemes i que bonament la gent es comporti dins d’uns límits?

A mi em sembla que apostem més per la primera, i jo vull més la segona.

Això no vol dir que haguem d’amagar situacions que es viuen. No és un tema tabú, però ficar-lo al cap de cada ciutadà és una mala estratègia.

A mi francament em resulta desagradable posar la ràdio i que em diguin que l’últim mes 17 dones han estat maltractades.

El problema que tenim els homes avui és el control. Fins l’anterior generació el control volia dir control explícit. La nostra generació ja no volem ser així, però el concepte control en el paper de l’home ha de seguir existint.

No us haurà agradat l’anterior frase, però control vol dir moltes coses. Pot voler dir control d’un mateix, control de la situació. Controlar la situació és entendre-la.

I avui els homes hi ha moltes coses que no entenem. Una dona repelent que té les coses clares és l’antitesi del que estem buscant els homes per tirar endavant.

Els homes necessitem força. Un home ridiculitzat en societat perquè ha actuat amb violència no és bo ni per ell, ni per la dona ni per la societat.

Els homes el que hem de fer és prendre decisions, no deixar que es precipitin per una situació que s’arrossega. Les dones estan esperant que prenguem decisions que siguin bones, que marquin el camí i que elles vulguin seguir. Quan no ho fem és quan les coses es torcen i elles es reboten.

Quan ho fem ens estimen i ens segueixen encara que la decisió no sigui del tot la que volien.

7 thoughts on “homes i la violència domèstica

  1. Més enllà de la xacra en sí tenim un problema cultural greu: ensenyem una cultura en que la violència en teoria no existeix i per tant no té codis d’honor per canalitzar-la.
    Això serveix per homes desubicats i per grups de noies que n’apallissen una altra perquè li ha fotut el novio a una del grup (amb lo monos que eren els duels).

  2. Mira, potser no sones totalment políticament correcte, però hi estic d’acord. Les dones tampoc tenim gens clar el nostre paper, però el control ens resulta potser més fàcil. Als homes, aquesta societat només us deixa, per canalitzar la violència que durant segles us (i potser ens) ha salvat la vida: futbol, feina, drogues. En fi, un tema per donar-hi moltes voltes. Bé.

  3. “Una dona repelent”… mira, nen, les dones que tenen les coses clares no tenen perquè ser repelents. Em sembla molt preocupant que hi hagi persones que et puguin seguir aquesta mena d’arguments incendiaris. Feies bé de patir pel que la gent pugui dir, perquè les has dit de l’alçada d’un campanar! I en el fons crec que el que ha fet la gent és no alimentar al troll.
    Salut, vici i anarquia. I molts records d’una dona RePeLent.

  4. mai9, és possible que sigui borde, però repetir el que t’han dit no et fa coneixedor de res, més aviat et fa semblar un lloro.
    Sóc borde i repelent, i del teu escrit n’extrect que sóc (en part) la causa del maltractament de les dones. T’equivoques.
    Sou els homes que no enteneu les dones els causants dels maltractaments. I per ser un maltractador no cal arribar a matar a la dona que tens al costat. N’hi ha prou amb anorrear-la. Cosa que estic segura que tu coneixes prou bé.

  5. Buscar la causa en una persona sola és el que intentava canviar d’enfocament.

    Evidentment que si hi ha algú que pega o maltracte la justícia ha d’actuar allà, posar ordre i evitar-ho. També entenc que si les dones no ho denuncien està bé que s’intenti que ho facin, i la manera que se’ls ha passat pel cap és fer anuncis i dir-ho als telenotícies.

    Però el que dic és que això no arreglarà el problema. I s’ha d’arreglar el que intento assenyalar. Que no és que algunes dones siguin la causa.

    El que dic en aquella frase és que un home que no entengui les coses, no li servirà una dona que tingui les coses super-clares i no sigui comprensiva. No estic dient que una dona maltractada hagi d’entendre aquest home que el maltracte.

    No m’agrada que diguis “tu coneixes prou bé”. Estic intentant portar una conversa sobre un tema. Si m’involucres a mi deixem de parlar d’alguna cosa i comencem a parlar de si jo sóc bo o sóc dolent. Que és la pitjor manera de conversar.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *