Barça en català, part VIII

Avui, en el Barça-Madrid, aclamat per l’afició del bar, hem intentat posar RAC1 a les televisions que tan de prop ens fan viure l’espectacle d’una forma d’entendre el futbol que no ve d’avui sinó arranca ja de Cruyff i Reixach. Sí, he escoltat la roda de premsa del Guardiola. 😉

He fet l’enquesta a tothom del bar, amb gent convençuda i contenta de posar RAC1. Una persona m’ha dit una cosa que és ben veritat: que en aquests de la ràdio el so ambient se sent menys o gens, i clar, això es troba a faltar. Però això no ha estat impediment per aconseguir sumar-lo al carro de canviar la locució d’aquests de GolTV que no veuen tres en un burro.

Però hem tingut un problema. La noia del bar, la filla concretament, de forma molt descortès casi ni m’ha dit que no, s’ha girat i ha marxat quan li demanava el comandament a distància.

És veritat que per primer cop hem volgut fer el canvi des del primer minut, no a la segona part. És veritat que un Barça-Madrid és un partit especial. També és veritat que havia preguntat a tothom, que tothom ho permetia. També és veritat que quan he dit al públic assistent que la xinesa no ens deixava posar RAC1 la gent ha cridat en contra, però s’han estovat de seguida, el conformisme. I així no hi ha manera de fer una revolució, ni a Xina popular ni a la dreta de l’Eixample.

De fet, un lector d’aquest bloc m’ha preguntat perquè no ho havia canviat. Li he dit que no volien, i diu: “ah, no es pot?” No, no, si que es pot, però no deixa que ho faci.

Jo m’he sentit molt malament. Ofès diria.

Aquestes coses tan catalanes de demanar permís, de l’hospitalitat, del client sempre té la raó, de decidir les coses en assemblea respectant l’opinió de tothom. Tot això ha xocat frontalment amb el comunisme capitalista de la dinastia del Mao Tse Tung.

Per què a la noia aquesta que ni li agrada el futbol i ni li va ni li bé que el comentarista digui “fora de joc” que “fuera de juego”, per què ha dit que no?

Jo crec que és perquè estem dins de la muralla xinesa i allà es fa el que ella vol. I se sent malament de no entendre el català. O pensa que tot va normal menys quan va a veure el partit un tal mai9.

Jo ja havia notat una certa tibantor en la mirada d’aquesta noia només en creuar-nos en entrar al bar. Francament fa de molt mal estimar una noia així. També he pogut sentir en la pròpia pell com ataquen els problemes de dissidència allà a la Xina.

Jo, com a mesura de protesta tranquila estil Gandhi només m’he pres un Nestea. Clar que ja havia picat unes braves abans de l’incident. Clar que al sortir hem pagat tres braves perquè els companys no les havien pagat.

A veure com va el següent partit (recordo que aquestes situacions només es donen quan el partit del Barça el fa GolTV i servidor va al bar).

Si em permeteu un altre apunt polític: crec que els problemes amb la immigració vindran més per aquests temes culturals (eh senyora, aquí ho fem així) que no pas per si treballen més que nosaltres o si tenen prestacions que no tenim.

I sincerament, els occidentals fem bé d’embrutar la imatge dels Xinesos amb coses com el premi Nobel a un de la dissidència. I que no em vinguin amb històries si ara el pobre home ho passarà pitjor precisament perquè els occidentals li hem donat protagonisme. Els occidentals fem les coses bé per principis i si algú altre les tomba, tirem endavant per principis també.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *