Barça en català, part VIII

Avui, en el Barça-Madrid, aclamat per l’afició del bar, hem intentat posar RAC1 a les televisions que tan de prop ens fan viure l’espectacle d’una forma d’entendre el futbol que no ve d’avui sinó arranca ja de Cruyff i Reixach. Sí, he escoltat la roda de premsa del Guardiola. 😉

He fet l’enquesta a tothom del bar, amb gent convençuda i contenta de posar RAC1. Una persona m’ha dit una cosa que és ben veritat: que en aquests de la ràdio el so ambient se sent menys o gens, i clar, això es troba a faltar. Però això no ha estat impediment per aconseguir sumar-lo al carro de canviar la locució d’aquests de GolTV que no veuen tres en un burro.

Però hem tingut un problema. La noia del bar, la filla concretament, de forma molt descortès casi ni m’ha dit que no, s’ha girat i ha marxat quan li demanava el comandament a distància.

És veritat que per primer cop hem volgut fer el canvi des del primer minut, no a la segona part. És veritat que un Barça-Madrid és un partit especial. També és veritat que havia preguntat a tothom, que tothom ho permetia. També és veritat que quan he dit al públic assistent que la xinesa no ens deixava posar RAC1 la gent ha cridat en contra, però s’han estovat de seguida, el conformisme. I així no hi ha manera de fer una revolució, ni a Xina popular ni a la dreta de l’Eixample.

De fet, un lector d’aquest bloc m’ha preguntat perquè no ho havia canviat. Li he dit que no volien, i diu: “ah, no es pot?” No, no, si que es pot, però no deixa que ho faci.

Jo m’he sentit molt malament. Ofès diria.

Aquestes coses tan catalanes de demanar permís, de l’hospitalitat, del client sempre té la raó, de decidir les coses en assemblea respectant l’opinió de tothom. Tot això ha xocat frontalment amb el comunisme capitalista de la dinastia del Mao Tse Tung.

Per què a la noia aquesta que ni li agrada el futbol i ni li va ni li bé que el comentarista digui “fora de joc” que “fuera de juego”, per què ha dit que no?

Jo crec que és perquè estem dins de la muralla xinesa i allà es fa el que ella vol. I se sent malament de no entendre el català. O pensa que tot va normal menys quan va a veure el partit un tal mai9.

Jo ja havia notat una certa tibantor en la mirada d’aquesta noia només en creuar-nos en entrar al bar. Francament fa de molt mal estimar una noia així. També he pogut sentir en la pròpia pell com ataquen els problemes de dissidència allà a la Xina.

Jo, com a mesura de protesta tranquila estil Gandhi només m’he pres un Nestea. Clar que ja havia picat unes braves abans de l’incident. Clar que al sortir hem pagat tres braves perquè els companys no les havien pagat.

A veure com va el següent partit (recordo que aquestes situacions només es donen quan el partit del Barça el fa GolTV i servidor va al bar).

Si em permeteu un altre apunt polític: crec que els problemes amb la immigració vindran més per aquests temes culturals (eh senyora, aquí ho fem així) que no pas per si treballen més que nosaltres o si tenen prestacions que no tenim.

I sincerament, els occidentals fem bé d’embrutar la imatge dels Xinesos amb coses com el premi Nobel a un de la dissidència. I que no em vinguin amb històries si ara el pobre home ho passarà pitjor precisament perquè els occidentals li hem donat protagonisme. Els occidentals fem les coses bé per principis i si algú altre les tomba, tirem endavant per principis també.

eleccions desagrupades

Casi em veig en l’obligació de parlar de política i els resultats electorals de fa unes hores. Casi més que res per haver donat suport al partit que no ha aconseguit res. 🙁

Potser sóc jo que segueixo en un món paralel, però diria que aquí s’ha trencat algo. Malgrat que tornen els antics usuaris de la Generalitat, malgrat que les esquerres tornen a estar perdudes en un mar de camins. Tots? Tots no, els ICV estan com sempre.

A mi els resultats d’avui em confirmen que Pasqual Maragall era l’inventor del Tripartit, i sense ell la gent no sap com es fa. El Carod-Rovira també sabia com fer-ho, encara que el que ell volia fer no ha funcionat.

Els del PP estaran contentíssims però no són les seves eleccions. No perquè siguin catalanes sinó perquè han ocupat un forat i ja està. Estan pensant només en les Elecciones Generales, que són les que importen.

Els de CiU també estan pensant en les Estatals. “Ara ja tenim la Generalitat, ara anem a fer algo”. Diria que pensen. “si som decisius”, etc, etc.

Que facin el que vulguin, i millor que ho facin bé. Però aquesta història ja no funciona. La Transició s’ha acabat, els agradi o no. Quan sento un de RAC1 dient que CiU ja està esperant a fer tenall a Madrid…, quan està tan clar, ja no funciona.

He sentit a RAC1 també (el Fuentes és tan dolent que fer-lo fora podria ser el primer que fes el Mas) que aquestes eleccions són dels partits petits. M’ha fet pensar que és de l’estil que deia jo.

CiU pot seguir recollint vots, igual que el PSC ha fet aquest temps, però si no té les coses clares en l’eix Catalunya-España es trobarà com un andalús parlant català a la Generalitat. 😕

Solidaritat i Ciutadans sí que tenen les coses clares. I no és que siguin extremistes, és que tenen unes idees i van cap allà.

Això de posicionar-se dient que Catalunya és molt plural (per més que en sigui) ja no funciona. Si el PSC i ERC han perdut 200 mil vots cada un és per aquest galimaties que va acabar amb el Montilla en una manifestació que es cridava independència. 🙄

D’aquests 400 mil, 250 els ha guanyat CiU, 100 SI i 50 pel PP.

Els del PP exterioritzen tanta alegria perquè ells mateixos saben que no han fet res per tenir tants bons resultats. I aquí està el seu secret, seguiu sense fer res i veureu com us voten més.

I els de Ciutadans que no m’expliquin històries. Són catalans com els que més. Que no els agrada el nacionalisme? Perfecte. Que volen parlar Castellà? Perfecte. Però fan el préssec seguint l’estil del bon català.

La cursa dels convençuts l’ha guanyada el Laporta, amb vots a la ciutat que porta el nom de l’equip de futbol. En aquests quatre anys pot fer dues coses: tallar els caps de tots els barcelonistes independentistes que no se sumin al seu projecte (que és el bo).

I que no em donin la tabarra amb el tema de la unitat. La independència no és excusa per votar-lo. (I tampoc vull que em convenci més endavant)

[editat] m’ha agradat aquest vídeo de l’Oriol Pujol.

Primavera Club 10

Ahir dimecres va començar el Primavera Club 10. I portaré aquesta polsera fins diumenge.

IMG_6040

Val molt la pena. Si vius a Barcelona i t’agrada escoltar música, hi has d’anar. I si a més llegeixes aquest bloc, és que no pot ser no anar-hi*.

Valia 40 euros i per aquests euros tens quatre dies de quatre concerts diaris. I els grups que toquen estan escollits amb gràcia. Són tots grups que tenen personalitat pròpia. T’agradaran o no, però tenen un caràcter, hi ha un contingut propi. No són la onzena còpia dels Blur.

Jo dels 65 concerts que es faran a Barcelona només coneixia un grup, els Teenage Fanclub. Però és que és igual! (aquí una guia)

D’avui m’han agradat els Beach Fossils i els DâM-FunK. Els primers eren tres guitarres i un bateria, els segons dos teclats i un bateria.

Són grups que potser no escoltaria, però en concert i dins del pack Primavera són tota una experiència. Val molt la pena, el Primavera.

El Primavera és *el* festival de Barcelona. Ja sé que fan tot d’altres coses, però aquest és brutal.

És una pena que -igual que en política- la majoria són homes. Aquí són bastant barbuts i en política bastant lletjos. És una llàstima perquè després vas a altres llocs i només hi ha dones. 🙄

Jo vaig pagar 120 eurots pel Primavera Club i el Primavera Sound (a finals d’agost). En total seran 10 dies de concert (5+5). Penseu que avui les entrades d’un dia pel Primavera Club van a 25eur i quan l’any passat vaig comprar l’entrada d’un dia pel Primavera Sound valia 65 eur. Avui si compres l’abonament pel Primavera Sound val 145 eur! Que dius, “ostia és que està molt car”. Doncs espera’t.

* perquè t’ho estic recomanant! 😈

homes i la violència domèstica

Sembla que torna a estar en boga parlar de violència domèstica.

Ho dic així perquè havíem estat uns mesos sense sentir-ne parlar, però els últims dies tornen a insistir amb el tema.

El problema que hi ha que resulta en violència domèstica és que l’home no sap quin és el seu paper.

Hauríem d’arreglar això enlloc de fer escarni de l’home violent en públic. Fer-ne encara contribueix més a que aquest home se senti fora de lloc.

L’objectiu que tenim com a societat és dir-nos a nosaltres mateixos que tenim les idees molt clares i sabem què està malament? O el que volem com a societat és arreglar els problemes i que bonament la gent es comporti dins d’uns límits?

A mi em sembla que apostem més per la primera, i jo vull més la segona.

Això no vol dir que haguem d’amagar situacions que es viuen. No és un tema tabú, però ficar-lo al cap de cada ciutadà és una mala estratègia.

A mi francament em resulta desagradable posar la ràdio i que em diguin que l’últim mes 17 dones han estat maltractades.

El problema que tenim els homes avui és el control. Fins l’anterior generació el control volia dir control explícit. La nostra generació ja no volem ser així, però el concepte control en el paper de l’home ha de seguir existint.

No us haurà agradat l’anterior frase, però control vol dir moltes coses. Pot voler dir control d’un mateix, control de la situació. Controlar la situació és entendre-la.

I avui els homes hi ha moltes coses que no entenem. Una dona repelent que té les coses clares és l’antitesi del que estem buscant els homes per tirar endavant.

Els homes necessitem força. Un home ridiculitzat en societat perquè ha actuat amb violència no és bo ni per ell, ni per la dona ni per la societat.

Els homes el que hem de fer és prendre decisions, no deixar que es precipitin per una situació que s’arrossega. Les dones estan esperant que prenguem decisions que siguin bones, que marquin el camí i que elles vulguin seguir. Quan no ho fem és quan les coses es torcen i elles es reboten.

Quan ho fem ens estimen i ens segueixen encara que la decisió no sigui del tot la que volien.

Soroll Hospital de Sant Pau

Viure al costat de Sant Pau té certes avantatges. Una d’elles és que si et trenques la cama hi pots anar a peu. Una altra és que surts de casa i veus gent trista. Bé, això seria un inconvenient oi… 😐

En qualsevol cas, ja vam veure que ben fet estava el Nou Hospital i les seves innovacions en escales mecàniques per a discapacitats. 🙄

Avui veurem una altra cosa:

Soroll Hospital de Sant Pau from mai9 on Vimeo.

Per l’elaboració d’aquest vídeo no s’ha maltractat a cap metge ni infermera. El so és vinculant, genuï i protegit pel copyright de l’ilustre comitè de caps de l’Hospital Sant Pau i etc. La veu que s’hi sent és presumptament la meva i no parlo baixet ni res. Tampoc crido.

Ah, i puc dir que portem temps dient que fa un cert soroll. Una certa brisa que no és marinera. 😕

L’any que ve el Primavera Sound (i Club) el poden fer aquí. Els veïns segur que no es queixen agraïm sorolls harmònics. I el públic també estarà bé perquè el carrer fa baixada i així el de davant no et tapa. I abans que caiguis etílic segur que arribes a la porta d’urgències. 🙂 És un barri fantàstic com pocs n’hi ha.

Montserrat Panoràmic

Qualsevol ho diria, però això és Montserrat i és una panoràmica.

IMG_5915 - IMG_5918 (4 fotos en ML) inpaint30

El costat de dalt a l’esquerre l’he hagut de pintar una mica perquè el fotògraf no tenia tots els píxels necessaris per la foto. Era això o tallar-li el cap al senyor de la dreta. 🙄

work or business?

Això em va preguntar un taxista indi a Qatar.

Aquí abans es preguntava “estudies o treballes”, i avui que tothom ha passat per l’aro la pregunta més adient seria “funcionari o autònom?”

Per això no el vaig entendre. Què vol dir si treballo o faig negocis? Em va explicar, per exemple, que ell treballa com es podia veure, però que “no business” perquè el taxi no era seu.

Ara que recordo el video de tv3, potser aquí parlem de “invertir” o d’especuladors. Però això de “business” en oposició a “work”, no és una cosa que es vegi massa, oi?

Aquí parlem de “fer feina”. Hem de treballar!

Tan maco que és “estar ocupat”, que és el que vol dir “business”.

Aquí qui parla de “crear ocupació” són els del govern de progres convencent a la gent que si manen ells cobraran per estar 8 hores al dia ocupats fent el que els diuen. 🙄

Avui rebo cupons d’Ara

Era un 27 d’Octubre quan em van trucar del diari Ara perquè m’havia apuntat a la seva web. M’oferien ser subscriptor anual pel preu mòdic de menys de 400 eur. I vaig dir que si, què carai.

M’agrada el Toni Soler, m’agrada l’APM, m’agrada l’Albert Om. Sincerament, m’agrada tant la tele que no podia passar aquesta oportunitat de llegir-la. És curiós que de la Tele Tres ha germinat el Roures del futbol, i també ha repartit diners per crear un diari. Sento que el comte Godó ha deixat el tennis i la ràdio i s’està posant les piles per ser un diari normalitzat. 🙄

Avui he rebut els tiquets per anar a buscar el nou diari al quiosc. Tinc 12×5 tiquets que em serviran per llegir el diari durant dos mesos. I sóc el subscriptor 2952.

IMG_6020

Tal com diu a la carta he anat al quiosc a reservar el diari i sabeu què m’han dit? Que encara no el tenen. 😆 Diumenge! Surt Diumenge!

la lliga espanyola és regional

Fa un any que vaig escriure:

futbol europeu
La idea és que la lliga de futbol español està perdent interès.

I ara torno a escriure per confirmar que tenia raó 😛 i que el tema té transcendència i s’està notant.

El més notori és que estem en la 11 jornada de la lliga i Barça i Madrid estan a 7 i 8 punts del tercer. O sigui, que ja no els atraparan. I la lliga té 38 jornades. I en la jornada 10 estaven a 6 punts. O sigui, en un quart de la lliga, la resta d’equips ja no pinten res.

Segon punt. La resta d’equips es queixen:

IMG_4088

I ben fet que fan de queixar-se.

El president del Sevilla diu:

“Si els 18 equips restants ens posem d’acord, organitzem la nostra Lliga i que el Barcelona i el Madrid se’n vagin a jugar la Lliga portuguesa o la francesa”

Segons vaig llegir a un altre lloc, dels 600 milions d’euros de drets televisius, 300 són per Barça i Madrid. 😯

Evidentment Barça i Madrid estan en una altra lliga. Haurien de jugar una altra lliga, la Lliga Europea. I que els altres 18 facin els seus partits com ho fan els de segona.

Quan els primers independentistes poblaven Catalunya una de les preguntes que rebien era què en farien del Barça. Jugaria amb el Sabadell i el Roses? Doncs aquí tenim la resposta. I el problema no era dels catalans, el problema és dels Homo Constitucionalis que s’han vist atrapats per la història. Som europeus i ningú sap com ha passat.

A partir d’aquí tot seran problemes i escarafalls, amb beneplàcit de Jaume Roures, fins que els polítics no arreglin el que ja no té solució.

D’aquí un any tornaré a demanar la Lliga Europea. No crec que ho hagin arreglat. 🙄

[editat] vídeo relacionat.