No sé si sou gaire religiosos, però caram, quin fred que feia l’altre dia. Així que me’n vaig anar a fer fotos a dins de l’església aquesta del Mar.
Són 14 fotos enganxades automàticament creant aquest bé de Déu de 67MP.
Per cert, anant d’aquí a Via Laietana passes per un bar que es diu Xador que està força bé i de preu també. Eviteu tan com pugueu els forats amb decorats per a turistes.
Us recomano comprar aquest lector de targetes SD i microSD. Val $4 o 3€, ports inclosos. Super-be-de-preu.
La gràcia és que és ràpid, és petit com dues monedes d’euro (sense comptar el port USB) i ja llegeix la propera generació de targetes SD, les SDXC (com també les SDHC). Especificar que no necessites un adaptador per les microSD (i microSDXC). Espero que llegeixi les XC, vaja, perquè no en tinc cap.
Aquí el tenim amb una targeta SD connectada:
Compreu-vos-el-en aquí:
[editat 10/11/2010] Motiu de més per comprar un lector que llegeixi SDXC és que avui una targeta SDXC de 64GB val 279€ i una SDHC de 32GB ràpida val 262,99€. I malgrat això la SDXC és més ràpida que la SDHC. I té doble capacitat. 😯
En aquesta ocasió només us volia dir que hi ha algun flipat (Maria Claret cantonada amb Independèndia) que ja ha posat els llums de Nadal. 😯
I os lo voy a demostral (que deia aquella):
http://48hopenhousebarcelona.org/
Barcelona abre 130 edificios emblemáticos para poder ser visitados
Vet aquí un esmorzar esferificat (rodó que en dèiem abans).
És iogurt Danone Activia Natural Azucarado amb bifidus Actiregularis i 0% de matèria grassa Desnatado. 575 grams valen 1,60€ al super més proper Carrefour (1,36 al AlCampo; 1,66 al Condis).
Els cereals són Master Crumble crunchy muesli with chocolate pieces and hazelnuts. 600 grams valen 2,19€ al primer Lidl que trobeu.
I després ho acompanyes amb un bon pa amb tomàquet i pernil. 
A mi em sap bastant greu veure que l’Hereu descuida el Turó Park. No és que hi vagi gaires vegades però abans era perfecte. L’última vegada que hi vaig anar ja vaig veure que no feia tan bona pinta.
Un veí denuncia l’estat del Turó Park: “És com si me l’estessin robant”
Una reflexió genèrica a posteriori: El que sap greu és que el Turó Park era una iniciativa privada que ha acabat en mans de l’Ajuntament. Com és que aquí no hi ha ningú privat que no tingui ganes de seguir aquestes coses públiques? Trobo que els rics podrien fer alguna cosa més que viatjar i menjar en bons restaurants. 🙄
Perquè negar-ho, la gent ho sap que l’Hereu és imbècil. De ja fa temps.
Aprofiteu que avui plovisqueja per votar en aquesta enquesta:
In varietate concordia: Què t’afarta més de l’ajuntament de Barcelona?
Gràcies a l’Eduard (de can eduard.cat) per l’enllaç. Un noi que vaig conèixer quan estava a l’Índia, i jo també.
Ara us explicaré una cosa que segurament us interessa gaire gens.
El dia de la vaga general se’m van acabar les piles de la càmera i anant en bicing vaig passar per un Caprabo que estava obert. Hi havia dos pimpollos del Caprabo a fora mirant no res i fent encara menys. Els vaig dir si em podien “mirar” la bici mentre comprava un paquet de piles (que com sabreu els tenen al costat de la caixera, és a dir, era pagar i sortir).
Doncs un de seguida digué “no puedo que me voy a comer”. I l’altre s’hi va afegir amb cara de circumstàncies dient que també havia de marxar. Total que vaig deixar la bici a dins del Caprabo allà al mig (per indicació del “me voy a comer”).
Al sortir aquell home encara estava allà dret i sense menjar.
Em vaig quedar amb les ganes de dir-li “eh, no m’has dit que no podies vigilar la bici perquè marxaves immediatament a menjar?” A veure quina cara feia.
Deixeu-me dir que aquell home, és un cabrón. És el típic idiota que diu “uy, yo no me quiero meter en problemas” quan li demanen alguna cosa. “que se jodan” pensa. És la manera de fer “a la española”.
És l’estil de fer les coses que produeix les repúbliques bananeres de sud-amèrica si el Capullo del Caprabo algun dia descobrís un continent.
A vegades em veig obligat a fer aquests titulars perquè sembla que tinc amics que no llegeixen el diari, i si el llegeixen no llegeixen de fa prou temps com per veure què s’hi cou quan algunes notícies són notícia.
Us posaré dos casos a la babalà (que deia el Joan Clos):
Mas avisa de que un portazo al concierto económico fomentaría la independencia
Aquí tenim La Vanguardia fent titular una cosa que pot estar dient el Mas aquest, però que en la meva interpretació el que vol dir La Vanguardia és:
Macos, la independència és bona i el Mas fa el préssec pensant en altres coses
Això és el que diu La Vanguardia. El Mas ja fa temps que va dient coses per tal de seguir a la cresta de l’ona. La Vanguardia per seguir a la cresta de l’ona ven ganivets i olles. No sé si m’explico. Per si no m’explico: La Vanguardia no juga amb el menjar, en el cas d’un diari: la lletra. LV si que juga amb el que no és menjar, en el seu cas: unes olles. (això de la globalització ha complicat molt les coses)
Em direu: home mai9, la notícia no diu això per enlloc. I jo us diré: Serà que no ho diu, però està posant les peces en el mapa. La notícia està explicant què es pot fer. La notícia està allà dient les coses obvies. La notícia està caminant més enllà del que camina el Mas. Perquè el Mas està allà parlant del Concert, és La Vanguardia que en fa un titular.
És La Vanguardia que està parlant (ja de fa temps) de la independència com si tal cosa. És el Mas qui no està parlant de la independència.
Que no us venguin la moto que és el Mas perquè seria trist veure el Mas defensant la independència “perquè no l’han deixat tenir el Concert”. Seria tan cutre que algun sociòleg polític sortiria amb la teoria que el Mas és l’antipolític.
Que quedi clar que és La Vanguardia que ha agafat la independència i l’ha arrancat dels titulars dels d’Esquerra (abans coneguts per ERC).
Un segon titular:
Això és notícia a La Vanguardia i sabreu que la presumpte burgesia llegeix La Vanguardia. Així doncs la notícia vol dir:
Al loro, els que toquen pela tenen clar que estem en un carreró sense sortida
La notícia envidentment no vol dir “estem esperant a Rajoy”. Això és evidentíssim perquè el Rajoy va venir la setmana passada i ningú li va fer puto cas.
Una tercera notícia:
Sánchez-Camacho se postula como freno para una CiU “que no es la que era”
Aquí La Vanguardia està dient:
Eh CiU, a veure si us animeu a fer alguna cosa nova
A la vegada que està dient als lectors:
Els de CiU potser faran alguna cosa nova…
Quarta notícia:
Felipe González lamenta que en Catalunya no se hable de los “problemas reales” de la ciudadanía
Aquí està dient:
Catalans, fins quan aguantareu aquesta merda d’España?
Epíleg: Un altre tema que va dient el Laporta és que “si fins i tot La Vanguardia publica enquestes que diuen que la independència puja tantíssim”. I al loro, perquè afegeix: “i La Vanguardia ja sabeu que hi està en contra, i està en contra de nosaltres, i ho sabré jo que m’anaven en contra al 2003 quan vaig guanyar les eleccions al Barça”.
Al loro amb aquest discurs facilon perquè La Vanguardia pot estar perfectament a favor de la independència i en contra del Laporta.
PD: Que no us enganyin amb si La Vanguardia posava un toro a la portada de no sé quin dia. “Hi ha que” llegir la lletra i deixar les floritures pels enginyers agrònoms.
PPD: I més important, “hi ha que” llegir el diari amb un període llarg de temps per saber què cony diu el diari. És com jugar al FIFA11 que els primers dies no toques bola. 😉
PPPD: Ara si em permeteu, aniré a dormir que m’hi espera una noia que ja és independent. 😉
[editat]
La multinacional Abbott se lleva su sede barcelonesa a Madrid
Aquesta notícia vol dir “catalans, españa se’ns menja, millor que marxem mentre poguem”
No us agradaven els gintònics i vau provar el Martin Miller’s amb Fever Tree?
Doncs avui tenim producte per aquells que no us agrada el Baileys. Es diu Coole Swan. I és perfecte acompanyat d’unes pipes banyades amb xocolata. 🙂
Jo l’he comprat aquí.