lipdub independència

Ara que llegeixo la vanguardia m’assabento de coses molt interessants, per exemple que a Vic han fet un lipdub amb 5771 persones i tres millors d’estelades.

Aquí hi ha el vídeo.

Sempre des del punt de vista objectiu haig de dir que formar part d’España és un mal negoci, i respecte al lipdub: que hi ha alguns participants que tenen massa ganes de sortir (de la tradició política del “sortir a la foto”). I també em cansen els llargs títols de crèdit, però a veure com els convences que no calia.

Això és tot per avui. Recordeu retallar el cupó d’aquest post i guardar-lo amb els de la setmana i el diumenge els podreu bescanviar per un copiador de fotos digitals per només 300฿.

[editat 09/11/2010] aquí un comentari al respecte.

nunca nueve a la vanguardia

M’omple d’orgull i satisfacció compartir aquesta captura de la secció participació de la vanguardia (si ells escriuen malament “nunca nueve” jo també els escriuré malament).

Noname

Aquest és l’enllaç del que han escrit. Veig que no han tocat gaire del que vaig respondre jo mateix.

Doncs res, si veieu que escric menys és perquè estic llegint la vanguardia amb la subscripció de sis mesos que m’han regalat. Per cert, també m’he subscrit al diari Ara. Per un any, mireu si sóc valent. 😆

Per cert, quan la vanguardia volia un enllaç a un altre bloc, vaig respondre sorneguerament el del Junqueras perquè sé que tal diari té predilecció per fer quedar malament a tal altre partit polític.

esmorzar orgànic tailandès

A Tailàndia el Sol surt a les 6 i veus com es fa de dia al sostre de l’habitació. A les 7:30 ja podem anar a esmorzar. Aquí tenim què he esmorzat avui, ara que són les 9am.

IMG_4499

Primer et porten el suc de pinya i pastanaga, amb la fruita de drac i l’aigua. Veureu que només hi ha un tall perquè ja m’havia menjat els altres dos.

Després et porten el plat gran on he començat per un amanida tot curiosa. Al costat, un “mozellra musamun” que és curri amb llet de coco, tot de fruits secs i dos cubs de formatge estil mozzarella.

Això es menja amb el “homemade roti” que hi ha sota.

I quan ho vegis convenient, et veus el te tailandès.

Tot això ho pots menjar a l’hotel Phranakorn Nornlen. El nom és llarg, els esmorzars també. :mrgreen:

fer l’amor va primer

Volia enviar un missatge de concòrdia i compaginació entre lectors i lectores que volen tenir parella.

Aquí va la meva recomanació:

feu l’amor de forma continuada.

Sé que a vegades no és possible, però fixar-se en la ment tenir parella sense abans fixar-se en que no estem fent l’amor és un error.

Fem l’amor primer i després ja veurem. Clar que no pots anar pel món fent l’amor amb totes, però fem l’amor amb aquest que em fa “tilin” sense esperar que ell faci “tolon”. Ja tindrem temps de casar-nos o de ser parella, però primer: fem l’amor.

No en va, Jesucrist va venir a dir que l’amor era casi el més important. I mireu com perduren els seus ensenyaments al Camino de Santiago o a Taizé.

El que és clau és fer un clau amb regularitat. No s’hi val fer-ne tres avui i oblidar-te’n per dues setmanes. No, no. En tot cas, un avui i un altre la setmana que ve, a poder ser amb la mateixa.

PD: no confondre aquest escrit amb els anuncis que surten quan hi ha crisi que diuen “si la teva vida sexual va bé, la resta no importa”. Això és una estupidesa supina.

La Vaga Francesa, ara amb fotos

Us convido a veure les fotos de la vaga a la francesa. Una vaga amb molt més glamour, més cuidada.

France on strike – The Big Picture – Boston.com

Surt fotografiat un cartell amb una dona gran que li diu a la jove “jo a la teva edat ja treballava”, i la jove li contesta “jo a la teva encara treballaré”.

No sé si s’adonen que el tema potser és que, treballar, el que es diu treballar, si no ho fas ara ho hauràs de fer més endavant, per més liberté, égalité o fraternité que t’acompanyi. Com a mínim dit així en general, oi…?

Però és que clar, van votar a un president de drets i així els va. No com nosaltres que tenim les esquerres al comando, i ens surten els socialistes per les orelles i te’ls trobes en els anuncis de sopes dient-te que no siguis incívic.

L’Hereu és imbècil, part CXIII: no puc aparcar a casa meva

És molt frustrant arribar amb el cotxe d’un amic a casa teva i havent-hi lloc per aparcar que no hi puguis aparcar perquè són de zona verda, i pobre de tu que hi aparquis perquè hauràs de pagar 200€ als franquiciats de la grua.

Què coi n’has de fer del cotxe si el carrer ja no és de tots? Tot el barri, tots els carrers, cada cantonada és propietat dels franquiciats de la grua.

És feixisme que tot estigui reservat a uns pocs que estan adherits al sistema i n’obtenen privilegis i gràcies a ells s’aguanta. El comunisme funcionava així.

Hereu, fots fàstic.

Premi La Vanguardia

Ahir vaig rebre un email de La Vanguardia dient que aquest bloc ha guanyat el concurs quinzenal de blocs que enllacen a La Vanguardia. 🙂

El premi és llegir La Vanguardia (subscripció online de 6 mesos) i sortir a la seva secció de “Tengo un blog”.

Amb tal objectiu he respost algunes preguntes, que passo a copiar aquí mateix pel gaudi dels lectors:

– ¿Quién es usted? Nombre, edad, profesión o los datos que quiera que lo definan

Em dic Gerard Balagué i Juan, tinc 32 anys, em dedico al lloguer d’immobles en una empresa familiar i tinc força afició a la informàtica.

– ¿Cuándo nació este blog?

Va néixer el 23 de setembre del 2003, i des de llavors que escric contínuament.

– ¿Por qué empezó este blog? ¿Cómo surgió la idea?

Feia un temps que llegia blocs i vaig trobar la plataforma lacomunitat.net que permetia crear-los. La intenció era posar coses interessants que trobava per internet i que valia la pena que altra gent sabés.

– Defínalo un poco… qué temas trata, la intención que persigue…

És un bloc bastant genèric. Inicialment era d’informatica, però de mica en mica hi vaig posar reflexions personals, o pensaments. També hi explico circumstàncies concretes que visc. I últimament també hi parlo de política.

Avui en dia el bloc ja no té cap intenció. Així que si per exemple faig una foto que em sembla bonica, doncs també la poso. O si vaig a un restaurant que crec que val la pena que altres també hi vagin.

– ¿Lo sigue mucha gente? ¿Cuál es el perfil de sus lectores?

Té 1500 visites mensuals i uns 40 subscriptors. Crec que la majoria de lectors venen al bloc de tant en tan a veure què hi troben.

L’última onada de gent que llegeix el bloc és de gent que em coneix i li fa gràcia llegir què hi poso.

– Recomiéndenos otro blog

M’agrada el de l’Oriol Junqueras, perquè com a eurodiputat et fa arribar de primera mà el que allà hi passa i ell considera destacable.

http://www.junqueras.cat/

No m’han dit quan es farà l’acte, però jo ja m’he comprat una targeta de metro per anar per allà la plaça Calvo Soteŀlo.

Carretero camina a Omnium

És una llàstima però em vaig perdre la presentació del Puigcercós a l’Omnium, però avui he anat a la del Carretero.

Pel que ha dit la Muriel Casals (la presidenta) he tingut la sensació que en la de Puigcercós aquest feia aquestes coses de demanar el vot quan el que em sembla que busca l’Omnium és un espai on el candidat pugui parlar i la gent preguntar. Fet aquest incís:

La veritat és que m’ha agradat força. Molt. Segurament el votaré.

El que m’és m’ha agradat és que no fa “team building” ni intenta convèncer de res. M’ha agradat com parlant parlant va descrivint la situació i explica on estan les peces en el tauler.

M’ha agradat veure el públic. En altres ocasions hagués pensat que potser eren un grapat de gent gran, però estant a l’Omnium entenia que no érem a un casal del barri, així que m’ha agradat veure’ls. S’ha creat un ambient molt cordial i formal.

Després he pensat que en Carretero és l’anti-Obama. Enlloc de “Yes We Can” el seu lema podria ser “Can You Take It?”

De fet el votaré perquè m’ha semblat que és el que jo buscava: un polític normal i corrent que després de pensar-s’ho veu que ens hem d’independitzar, enlloc de ser un polític que fa servir la independència per guanyar vots.

Li han preguntat quines lleis promouria al Parlament i ha respost: primer la llei electoral, segon la de transparència, tercer finançament dels partits, quart acumulació de càrrecs, cinquè no se què. I després ha afegit que segurament tampoc s’aprovarien perquè no tindran prou suports parlamentaris. Això m’ha agradat perquè amb això de la independència sempre estem parlant del mateix i aquest li preguntava què més tenien al cap. Si el votem o no, això ja és cosa nostra.

Com que aquestes coses importen, haig de dir que hi havia més gent en aquesta presentació que en la del Laporta. No hi havia tan jovent, cosa que fins i tot és un bon senyal. I les preguntes del públic eren infinitament més interessants. I tot sigui per públic però l’Herrera tenia molta menys assistència. Però això també ho ha remarcat el Carretero: una cosa és la repercussió social de l’independentisme (per exemple, a la manifestació 10J) i una altra és que en les eleccions es voti per tenir-la.

Vull destacar una cosa que ha dit respecte el Concert Econòmic del Mas. El Mas diu que es pot fer si es retoca la LOFCA i no sé què. Tecnicismes no polítics. Però qui si que és polític (el Carretero) recorda que fa un any aquests mateixos ens presentaven el millor finançament de la història i ara ja el volen canviar, i a més, amb qui faran el concert aquest? Amb el PSOE, amb el PP? Amb el PP i el PSOE? Després de les infinites negociacions per l’Estatut, això no s’aguanta. I més quan hem acabat amb una sentència judicial que el destrueix.

Ja sabem que bona part de la població seguiran amb aquest estil de fer les coses, però com a mínim, els que volem canviar, ja tenim una altra opció.

Partit de la Independència Verdadera

Em sembla que ja s’ha acabat el termini per crear nous partits virtuals que guanyaran les eleccions. I és una llàstima perquè jo tenia el nom perfecte per arrasar des de Formentera fins a Sarroca i de Bohí a Taüll.

Partit de la Independència Verdadera és un nom que no indueix a confusió. Inspirat en les esglésies dels conquerits i renaixent dels sotracs dels camins pedregosos d’un país mal finançat. Però amb la fe dels que diem la veritat (veure nom del partit).

En qualsevol cas, no podrà ser.

I és que els partits tradicionals (aquells que heu estat votant tan alegrement) ens ho han fet passar fatal. I aquesta és la prova, oi, que tenim raó. Si ells que en saben tant estan en contra nostra, doncs serà perquè tenim raó. Si tu també vols tenir raó, seguidament et direm on pots escriure el teu número del compte corrent i passaràs a ser dels nostres, dels bons. Dels que diem la veritat, dels que som VIPs però el revés. Com que tenim nocions de religió, sabem que els últims seran els primers, per tant nosaltres som PIVs. :mrgreen:

Teníem un programa tan treballat, amb tants projectes que faríem segur i inauguraríem encara amb més seguretat just abans les properes eleccions…

Algunes pinzellades del nostre ideari:

Prometem complir totes les promeses (aquesta és una idea cabdal).

Amb qui pactareu? Pactarem amb tothom. És més, exigim pactar amb el Montilla.

Sou de dretes o d’esquerres? Després de Set anys d’Esquerres de progrés, ens hem fet tots de dretes.

L’Hereu és imbècil, part CXII: aparcant en el vèrtex de la cantonada

Des d’aquest bloc, la més sincera enhorabona a qui ha fet aquestes places d’aparcament de motos just entre un, sorpresa, aparcament de motos i un pas zebra. Si senyor home! Yes We Can! Tot està per fer i tot és possible! 😆

IMG_2891

És el lloc perfecte. És la cirereta del pastís dels aparcaments que hi ha al voltant. És l’enxaneta d’un tres de no res amb Hereu i manilles. És el mugró de la cantonada.

El millor de tot és que no molesta. No. No molesta gens. Quina elegància i que bé que l’ha aparcada el conductor. Casi el prefereixo a ell d’alcalde!

I fixeu-vos amb la preciosa línia groga que prohibeix aparcar tres centímetres al costat de l’aparcament. És que si aparques allà ja es veu que molesta oi? I evidentment se t’emportarà el cotxe la grua per incívic.

Us diré una cosa, amb aquesta nova ciutat que ens està fent l’Hereu, jo ja no creuo pels passos de vianants. Perquè com veieu a la foto, els han enretirat tant que és una excursió. Abans les cantonades eren cantonades, ara a la cantonada hi posen un aparcament de motos i una paperera al mig perquè facis volta.

Solució: en mai9 creua el carrer sortint de la vorera per aquests aparcaments triangulars que sovint estan buits. I com veieu, guanyo ben bé, cinc metres de caminar. Però tranquils, que l’Hereu algun dia començarà a repartir multes entre aquests que incivicament caminen sense respectar res. 🙄