la cursa dels convençuts

Ara parlaré de política, que feia dies que no en parlava eh! 😛

Evidentment aquest és un missatge a qui el cregui interessant.

Això ho escric després de llegir aquest article del Salvador Cardús. No sé perquè serà però sempre que llegeixo un article d’un intelectual sobre política em pregunto si la realitat dóna per tanta elaboració intelectual. (i els que no en som com aconseguim entendre res?)

També ho escric després de veure aquesta entrevista al Laporta, després d’haver anat a les votacions de Solidaritat i després d’haver escoltat bastants presentacions de Reagrupament.

Aquesta idea que es respira en l’aire (i en els comentaris a aquest bloc) que sortirà algú, alguns, un nou no sé què, uns que de veritat que si que si, això no va enlloc.

No sortirà un altre Pujol que ho farà tot tan bé, ens agradarà tant, que per fi tot allò que volíem serà.

No tindrem tampoc l’oportunitat de dir “fem-ho nosaltres que ho farem bé i segur que ens anirà bé perquè la gent vol aquestes coses que nosaltres volem”.

No estem buscant qui s’emportarà l’ànec a l’aigua.

Em sembla que si tinguéssim això clar, el debat sobre la unitat dels independentistes s’acabaria. Ara, tontos també nosaltres que pensem que si anéssim junts segur que funcionaria. O tontos de pensar que si no anem junts llavors segur que no funcionarà.

L’únic que s’ha de mirar és què es diu. I a mi el que diu el Laporta en aquella entrevista no em cola per enlloc. No el votaria (i mira que jo sóc dels que “si i tant” oi? 😕 ).

No pots anar a les eleccions dient que la crisi és culpa de tots els polítics i que si fóssim independents tot seria molt millor. (minut 16) Que és veritat? És que no ser ni com pot ser veritat, de veritat. És que això és política, administrar la cosa pública. No és un president del Barça que fitxa a un jugador que no fa gols i després li pots dir que tot és culpa seva. 🙄

M’he cansat d’escriure.

Per acabar us presento el meu lema per aconseguir la independència. Un lema que busca la unitat, en unes eleccions democràtiques de veritat sense que ningú ens obligui a menjar-nos els seus amics colocats a la llista. És tan transparent que fins i tot a mi m’espanta només de llegir-la.

Independència, perquè el Montilla mani de veritat

3 thoughts on “la cursa dels convençuts

  1. Pingback: nunca nueve » eleccions desagrupades

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *