USA, els republicans i els rics

No sé si sabeu que a USA van fer una guerra civil. Es barallaven els que es pensaven que treballaven (agricultors i tal) contra a qui deien que no treballaven (financers i brokers). Era una batalla Camp contra Ciutat.

Ara us suggeriria llegir dos articles:

Reagan insider: GOP destroyed economy Paul B. Farrell – MarketWatch

Aquest diu que tots els problemes van començar amb Reagan quan el Friedman el va convèncer que els dèficits públics no importaven si venien de reduir impostos:

“the second unhappy change in the American economy has been the extraordinary growth of our public debt. In 1970 it was just 40% of gross domestic product, or about $425 billion. When it reaches $18 trillion, it will be 40 times greater than in 1970.” Who’s to blame? Not big-spending Dems, says Stockman, but “from the Republican Party’s embrace, about three decades ago, of the insidious doctrine that deficits don’t matter if they result from tax cuts.”

Podeu veure aquesta idea argumentada “a la catalana” de la mà de Xavier Sala i Martin en aquesta entrevista al minut 4.*

L’article segueix dient que aquella idea ha provocat un creixement desproporcionat del sector financer, sector que a més ha portat la feina a l’estranger. I a més, tots els del departament d’economia del govern han sortit de Wall Street. I quan la màquina de fer diners se’ls va trencar, va ser el govern qui va pagar la factura (el rescat dels bancs).

Paulson, Bernanke and Geithner knew exactly what they were doing.

They wanted the economy, markets and the government to be under the absolute control of Wall Street’s too-greedy-to-fail banks. They conned Congress and the Fed into bailing out an estimated $23.7 trillion debt. Worse, they have since destroyed meaningful financial reforms.

Clar, llavors ve a dir que hi ha la immensa part de la població (la que treballa) que està al limbo, mentre els pocs que han entrat al casino de Wall Street fan i desfan, treballant amb coses com vendre hipoteques que no es podran pagar, però les venien cobrant en liquid. Ells ja havien cobrat i passaven al següent tema.

I aquest és l’altre article que val la pena llegir:

Will Buffett-Gates Pledge Really Help the Poor? – The Wealth Report – WSJ

Es pregunta si els 47 mil milions de dòlars que donaran 40 rics americans serviran de res.

Potser la resposta és aquest altre article:

Europeans Attack Buffett-Gates Pledge as Undemocratic – The Wealth Report – WSJ

És la resposta europea, i diuen que si els rics volen ajudar, que paguin els impostos, que no facin lobbies per pagar-ne menys.

Com veieu, tornem al principi d’aquest escrit amb Reagan baixant els impostos.

Que bé que ho he lligat tot eh! :mrgreen:

Ah, queda un tema:

Que en queda de la il·lusió per Obama? – Televisió de Catalunya

És l’entrevista a l’Antoni Bassas parlant d’Obama. Clar, quin és el paper d’Obama? Ho podrà arreglar? Doncs crec que no. No perquè no vulgui, sinó perquè el sistema polític americà és tan d’equilibris que fins i tot havent guanyat segueix sense manar. El sistema polític està tan individualitzat que fins i tot els demòcrates li fan oposició. I espereu-vos perquè venen les “midterm elections” on està previst que guanyin els republicans.

Allò que deien que el sistema polític americà estava tan ben fet que fins i tot amb tontos seguia funcionant… Doncs bé, crec que aquest serà (i és) el problema perquè arreglin els problemes. Un polític que troben que ho pot arreglar, i ja veurem què li permet fer el sistema fins i tot guanyant.

I l’altre tema és que la visió super-monetària que els americans han tingut de la vida, pot ser el seu motiu de declivi. Els rics donant diners és perquè s’han adonat que estan enfonsant la terra per on caminaven, i donar-los és la solució que els ha passat pel cap. Però el problema és polític i no individual. Per això el primer article posava l’arrel del problema amb el Reagan. I per això al final he parlat d’Obama. Ho arreglarà? Diria que no perquè és un de sol. El problema és el concepte de valor social en la riquesa individual. Per això els rics han pensat en arreglar-ho donant diners. I com deia l’alemany ric: “Nein Kampf” (no hi ha lluita). Em sembla que en farà un llibre. 😉

THE END (disculpeu que hagi citat tres articles i dues entrevistes)

* Val la pena escoltar l’entrevista, per veure com argumenta que els diners no els tingui el govern sinó “la senyora que vol anar al restaurant o comprar roba pels nens” (George Bush deia que fent els tax cuts la gent es podria comprar un DVD). I també remarcar com diu al minut 1 que no es poden fer prediccions econòmiques, però diu tranquilament que el preu dels ordinadors sempre cau i “mai és el moment perquè al cap d’un mes sempre trobes una ganga més barata”. I ho destaco perquè en aquest últim any, això no ha passat. I jo ho miro.

[editat dia 14] Si voleu un exemple del que he dit, llegiu això. És un article que diu que les tax cuts als rics és robar-nos el futur. Algú respon que els rics no et deuen res. Algú respon que no ens deuen res però haurien de pagar els mateixos impostos que la resta. Algú respon que perquè haurien de donar diners al govern si nosaltres el sabem gastar millor, i argumenta que precisament això estan fent Buffet i Gates.

No sé si ho veieu (o estareu d’acord) però el problema és una individualitat descontrolada (veieu que consideren al Govern com un ens individual que no són ells?) i l’altre problema és substantivar els diners. Els diners no són ni subjecte ni objecte, els problema és un altre, i ja poden portar diners amunt i avall que no arreglaran el problema. El problema és polític i es va iniciar en Reagan. (ja heu llegit això altre que deia que s’havia acabat l’era Reagan i començava l’era Obama?)

Solidaritat Catalana per la Independència (es presenta)

Aquest vespre he anat a la presentació del CSI SCI a Gràcia. Presentaven l’Alfons López Tena i l’Emili Valdero.

Pels que no seguiu les aventures del bon independentista, el López Tena estava ficat en promoure les Consultes d’Independència que s’anaven fent ara aquí ara allà, i l’Emili Valdero estava a Reagrupament fins que va haver de marxar per allò.

Seguidament un resum comentat.

La pregunta inicial és: i ara per què això? La resposta és que han fet tot el que han pogut per promoure les Consultes, però s’han trobat amb la porta tancada dels partits quan aquests van votar que no a fer-les sense ni deixar recollir firmes a l’estil dels anti-taurins.

Vist això t’has d’arremangar i ficar-te allà d’on els partits polítics treuen la força, que són els vots a les eleccions. Si a alguns partits ja no els fa gràcia independitzar-se (la de feina que els cauria a sobre), imagina’t la poca gràcia dels que recullen vots d’aquest tipus.

El més important del que he vist: El que es presenta ja no és si ens agradaria tenir una casa, o explicar si seria tan bo tenir una casa (la casa és l’Estat). Aquestes explicacions duren cinc minuts. El tema a presentar és: aquest és el terreny, allà comprarem els totxos, els paletes els tenim a l’habitació del costat. Intentarem fer tres habitacions, però si no podem serà de dos i farem un afegit al jardí. Hi haurà terrassa i terrat, el jardí serà de tal manera.

Això és un canvi substancial, i crec que l’ha portat el López Tena. En comparació amb Reagrupament que el que feien era explicar que farem una casa i ja veurem com la fem.

Serà una tontaria donar respostes a aquestes altures, però a mi m’ha agradat que el López Tena digui que si SCI treu 8 diputats i CiU els necessita per governar, no els tindrà si no és per fer la consulta durant la legislatura, i que si no els tenen llavors s’haurà de veure si pacta CiU amb PP o amb PSC. El tema no és nou, però en política la gràcia és fer les coses. O haver-les fet perquè sovint no t’adones del que has fet fins després.

No estic fent un resum gaire bo, sincerament. 😕

El que és important és que ens han presentat les eines amb les que faran les coses. No allò de “nosaltres som de dretes i d’esquerres i voteu-nos perquè us entenem i tenim raó amb el que diem”.

Un altre punt important dels que no es diu però es nota: El subjecte és “ells”. Ells faran, pensen que, han fet tal cosa i decidiran tal altra.

I això lliga molt amb un altre tema que tenim sempre els catalans: el tema de la unitat. Ha estat la primera pregunta del públic. Francament no sé què han respost, però abans de respondre ja han dit que només ho respondran una vegada i que no ho tornem a preguntar. Aquí és on està el “ells” que deia abans. Aquí no estem per fer-nos entendre ni per justificar posicions. “nosaltres farem, això, això, això i això”, qui cregui que val la pena, que vingui. Qui vulgui fer una altra cosa, que la faci.

A part del tema de la unitat, hi ha un altre tema que se’ns menja per dins als catalans: el tema del poder. Sempre estem igual, que si manar, que si només vol manar, que si es pacta qui mana, que si hem d’estar d’acord en qui mana. És un embolic i afortunadament no ha sortit avui. Però jo vull fer una reflexió, potser barata: evidentment que volem manar, si el problema que tenim amb una Catalunya dependent és que aquí no mana ni cristo. Hi han de ser aquestes ganes de voler tenir un càrrec. Hi han de ser aquests collons de dir “a Madrid són uns cabrons, nosaltres manarem millor”.

Com es fa això? Com s’aconsegueix? És el que deia més amunt que el que han fet és explicar la tècnica per arribar-hi. Per on començaran a posar maons, enlloc d’explicar com serà la casa un cop acabada.

Tècnica, Unitat i Poder. Aquests serien els tres temes que destaco.

A la presentació no es respirava un ambient ni emotiu, ni de complicitats, ni de fer país, ni de sentir-nos bé perquè volem el mateix, ni de felicitat perquè tot ens ilusiona molt, ni de joia perquè hi ha una gent que està molt bé, ni d’animar-nos perquè ens en sortirem.

L’ambient a mi m’ha semblat de persones que estan caminant, i avui hem fet cinc passes més. I aquestes passes no es desfaran. Volem seguir caminant, però si pel que sigui ens aturem, no serà per desfer el camí que ja hem fet.

21è interior de l’Eixample

Estarem d’acord en que aquest és un patí interior curiós, diferent.

IMG_0218 - IMG_0235 (18 fotos en MCUSN)
Galeria amb icones, al detall, en mapa i grans.

He fet la panoràmica menys panoràmica i més quadradota perquè es vegi el “magnífic” jardí que ocupa mig patí interior. Destacar també el pàrquing a l’aire lliure. M’agradaria saber com es va arribar a definir aquesta forma tan estranya.

Si us hi fixeu veureu el mar. També les torres bessones, el mamotreto Vela, la punxa de la Catedral, l’edifici de Gas Natural, Montjuïc, l’edifici Colom i algun campanar més de per allà que no sé com es diu.

S’han maltractat 18 fotos per amalgamar aquests 82 megapíxels.

Lost in Translation

Companys, aquest estiu m’estic adonant que 32 anys és una molt mala edat per ser solter.

Jo ja ho veia quan tenia 25 anys que els solters de 32 estaven una mica massa enllà en aquests temes. Però és que no pot ser. No pot ser caminar pel centre de Barcelona i enamorar-te de tantes turistes. Ara els entenc als cubans quan veuen arribar les turistes. Fer la revolució és poc! Sort que a Barcelona tot s’hi val però no tot s’ho val (o alguna cosa així).

I dic jo, si el Montilla regala subscripcions als diaris perquè els menors de 18 llegeixin, què tal si fem algun programa perquè els menors de 32 no només llegeixin sinó que també escriguin, eh? 🙄

20è interior de l’Eixample

I el vintè interior de l’Eixample. :mrgreen: Qui m’hagués dit a mi aquell 30 d’Abril que la casualitat d’una sobretaula a l’Avinguda Mistral i un amic que es canviava de pis i necessitava wifi 🙄 em portaria a fer fotos panoràmiques del que veiem molts barcelonins, els nostres patis interiors. (explicació més llarga)

IMG_0163 - IMG_0178 (16 fotos en CCUSL)
Galeria amb icones, al detall, en mapa i grans.

Aquesta vegada només són 16 fotos i 74 megapíxels. La veritat és que també havia fet una panoràmica més detallada (amb més fotos) però em sembla que no queden tan bé per deformacions i colors.

Aquesta panoràmica està feta amb tres files de fotos fetes en horitzontal. I després el programa que ho enganxi com pugui. 😆

19è interior de l’Eixample

Aquesta és la dinovena panoràmica dels interiors cerdenians de l’Eixample. És una mica avorrit. No hi ha piscines, ni jardins, ni ens podrem entretenir comptant antenes parabòliques (són gent decent). Hi ha dues senyeres, de dos catalans emprenyats amb el Tribunal de Madrid.

IMG_0014 - IMG_0044 (31 fotos en MN)

En aquest cas són 31 fotos que sumen 103MP.

Crec sincerament que la puc refer i que no hi hagi tants clarobscurs. Però això serà després. 😆

Galeria amb icones, al detall, en mapa i grans.

18è interior de l’Eixample

Teniu curiositat per veure el divuitè interior de l’Eixample? 😆

IMG_9932 - IMG_9990 (59 fotos en MN)cro

Són 59 fotos que feien una panoràmica de 203MP, però he retallat la part baixa per les deformacions fins a deixar-la en format 16:10, i l’he remidat fins a 43MP i recomprimit fins a uns mers 4MB.

Us agraden les plantetes que es veuen a la dreta? A mi sí. 🙂

Galeria amb icones, al detall, en mapa i grans.

Carretero, no t’entenc

Cada dia entenc menys al Carretero.

Facebook | Pere Subirana: Carretero a Girona el 4 /08/2010
l’endemà de les eleccions és tan important com les eleccions mateixes. Anar junts amb altres companys de viatge només per treure més diputats no té sentit.

No ho entenc perquè jo entenia que Reagrupament era una candidatura transversal.

També recordo que a la primera assemblea va dir alguna cosa així com que si esperàvem que tothom que s’apuntés a RCat fos com nosaltres, llavors no seríem gaires. La frase era alguna cosa així com “si els volem tots de la nostra mida”.

Ha dit que Solidaritat catalana encara s’ha de constituir, i que no es pot deixar tota la feina feta per Reagrupament per integrar-se a una cosa que encara no existeix i no se sap com anirà.

Sentint aquestes coses no sé com va convèncer a ningú perquè marxés amb ell d’ERC. 🙄

Aquestes persones són capaces de canviar de discurs per tal de mantenir la cadira, els objectius polítics sempre acabem sotmesos a les seves necessitats.

Ui si, la gent que canvia de discurs…. Fatal, tu, fatal… 🙄

I aquesta gent que sotmet els objectius polítics a les seves necessitats? Buf, és horrible.

Anar en una candidatura amb persones que saps que volen ser polítics professionals és assegurar-te problemes.

Em comença a cansar infinitament aquesta retòrica contra els polítics que s’hi dediquen 8 hores al dia.

“A la política i a la vida, quan actues renunciant als teus principis, no acostuma a sortir bé”, ha afirmat.

Però més em cansen aquestes frases que no volen dir res, però que sembla que si.

De veritat que necessitem uns polítics no professionals que ens vagin dient que ells no traeixen els seus principis? I vols dir que amb això farem res?

Ha dit també que si algu te dubtes, que se’n vagi de Reagrupament. Qui està a Reagrupament ja ha de conèixer els entrebancs que ens posaran en el camí vers la independència, el joc brut, les desinformacions i totes les estratègies orientades a desactivar-nos.

Sí, segurament hi ha gent a fora, sense principis, que volen ser polítics professionals, que fan estratègies per desactivar-nos.

No sé si el Pasqual Maragall dient que això de l’Estatut havia sortit malament és un cas d’aquests de polític professional que sotmet els objectius polítics a les seves necessitats. Jo diria que si, com a mínim fa molts anys que fa política i això el fa sospitós. Molt sospitós. I realment té raó el Carretero perquè diu que els polítics professionals sempre porten problemes. Segurament el Maragall també va renunciar als seus principis, hi havia d’haver seguit creient amb l’Estatut.

Francament poc em pensava que el Pasqual Maragall fos tan mala persona.

He vist a un líder sòlid, que sap el que vol i sap a quines coses s’està afrontant. Ens ha vingut a dir: sou prou llestos per destriar el gra de la palla.

I tant tu, les coses claríssimes. Sort que sóc prou llest!

Nvidia GTX 460 per 200€

A can Pixmania han decidit rebaixar 10€ del preu de fa uns dies, us puc dir que és molt bona compra, i que el ventilador no fa gens de soroll.

GAINWARD GEFORCE GTX 460 GS – 1024 MB GDDR5 – PCI-EXPRESS 2.0 (N1040-1190) precios ventas comprar GAINWARD GEFORCE GTX 460 GS – 1024 MB GDDR5 – PCI-EXPRESS 2.0 (N1040-1190) precio venta

Si teniu els euros, compreu també una pantalla de 30″ (2560×1600) per 1072€.

I prepareu-vos per jugar al StarCraft II, Wings of Liberty. Com que diu llibertat segur que agrada al Montilla (ara que no podrà veure els toros). Com que diu “ales de llibertat” segurament també agradarà a la troupe d’independentistes. Podria ser aquest joc el punt d’unió per avançar en polítiques europees?*

* Per jugar a Europa primer haurem de superar les polítiques españoles. Això és com el futbol, per pujar a Primera has de pujar des de Segona.

L’Hereu és imbècil, part CVIII: a 10km/h

Des d’aquí vull felicitar a la nova iniciativa de fer circular els cotxes a 10km/h. En veritat tots sabíem que les “Zones 30” eren un perill que s’havia d’arreglar quan els ciutadans estiguessin despistats.

IMG_9907

Per no parlar del símbol de “Zona Residencial” que obliga a circular a 20km/h. Eren una temeritat que el nostre Ajuntament ha sabut adreçar.

I quina millor manera de rebre els conductors que circulen a velocitats hiper-sòniques que amb un bony a terra fosforito? I pals pel costat, que se sentin rodejats. Que tinguin el síndrome d’estocolm i donin les gràcies per respirar.

Fixem-nos també en aquestes jardineres de disseny i sense contingut, un homenatge a la Barcelona socialista.

Però segurament han fet bé limitant la velocitat a 10km/h perquè el carrer, està de guarro! Vas més ràpid i et trenques la crisma. Pots acabar travessat en un d’aquests pals laterals com un pinxo qualsevol.

No descarto que historiadors futurs en veure aquesta foto diguin que això era un portal que marcava l’entrada a un lloc molt cuidat. Les jardineres, el travesser al terra fosforito, els escuts d’armes penjats en elevació, els pals que et rodegen un cop superes el portal. És l’entrada que marca l’entrada al món socialista.