De Taizé al Camp Nou

Ahir estava tornant de Taizé. Un lloc on es prega tres cops al dia durant 45 minuts. Allà he estat una setmaneta. Setmana que només m’he assegut en tres superfícies: la moqueta de l’església, la fusta plana d’uns bancs sense respatller, i la gespa del llac. (endevineu quin prefereixo i he estat menys temps 😐 )

Un amic diu que allà hi ha molta emoció i poca profunditat. Un altre diu que allà varia el context i que el contingut és igual a tot arreu.

Però hi ha alguna cosa en la “religió” que practiquem aquí, que no està bé.

Després de passar una setmana allà, qui portava la veu cantant dels catalans, un tal Toni, amb el càrrec de responsable diocesà de joventut i alguna paraula més, no se li acut res més que fer-nos resar un pare nostre en un autocar que circula a 80km/h. Si anéssim a 150km/h ho entendria. Però què fem resant en un autocar? És aprofitar-se que no podem marxar correns. Haguéssim marxat tots, us ho dic ara. És tan trist veure certes dinàmiques de grup…

Però aquí ve el que em va emprenyar més: quan faltaven 15 minuts per acabar el partit del Barça, va i el posa pels altaveus de l’autocar. Anant tres a zero, parlar amb qualsevol era més interessant que sentir el partit. I a més se sentia fatal, moltes interferències i a volum alt. En cinc minuts vam passar el Pare Nostre al Messi. 😯

Així doncs, se m’acaba la santa paciència: m’aixeco i vaig a dir-li que faci el favor de treure allò.

I li vaig a dir jo perquè sóc poc sospitós de voler tornar a resar un segon pare nostre. Sóc més sospitós de voler escoltar el Barça, així que penso que les meves paraules tindran alguna força. De fet, jo estava escoltant el Barça discretament abans que aquell enviat de Déu ens teletransportés al camp.

Sabeu què diu? Diu: “no home, és que hi ha d’haver una mica per tothom.” Abans hem resat, ara futbol.

O sigui, que res. Ell és tan bona persona i generós que primer destrossa la religió i ara destrossa el futbol, a parts iguals. Flipa mandarines.

Així que em giro a l’autocar i cridant més que el locutor de ràdio dic: “ei, oi que voleu treure això?” I el jovent, que a vegades són més assenyats que els grans diuen: “síiiiii, o baixeu el volum!” Amb que cridin tres és suficient perquè li arribi el missatge. Em torno a girar cap al lider i li dic “ho veus, és que se sent fatal i només fa que molestar”.

Quan torno a lloc em diuen que li demani al Gran Lider que posi música. Però no la Lady Gaga, volien els cants d’església que hem cantat tota la setmana. I jo els dic “digueu-li vosaltres que a mi no em fa cas”.

Al final els va posar, però segurament se sentia malament perquè no havia estat prou generós amb aquesta gent que no aguanta certes coses.

El problema de fons és que el cristianisme el van inventar per unir (tots iguals a ulls de Déu), i ell en un plis plas ja havia dividit l’autocar: els de resar per un costat, els del Barça per l’altre. I ell per l’altre. Per alguna cosa vam tenir la Spanish Inquisition. 😕

10 thoughts on “De Taizé al Camp Nou

  1. A Taizé? Ves per on. Tinc un amic que s’hi deu haver estat els mateixos dies. M’ha comentat que ha passat bones estones amb els grups de reflexió, que li agrada la llibertat amb que es pot discutir tot. Ell se n’hi ha anat amb altres amics seus, suposo que perquè ja sigui la diòcesi o l’agència de viatges, tots els touroperadors prenen decisions impopulars.

  2. Doncs en el Google Maps m’ha sortit inicialment un Taizé més a l’Oest. Tenia curiositat.
    Aquest any no tindrem un reportatge de NY o similar, no?
    🙂

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *