Des que la International Federation of the Phonographic Industry (IFPI) no em deixa penjar MP3, aquest bloc ja no és el que era. 
Afortunadament Google està aquí per salvar-nos, i es van gastar 100 milions de dòlars en advocats perquè puguem seguir penjant vídeos al YouTube. 
I és que amb això estic amb el Montilla, no m’agrada prohibir la llibertat.
Però deixem-nos de política i escoltem la cançoneta:
Una cançó molona per ella mateixa. Amb introducció, nus i desenllaç com manen els cànons.
La introducció arriba fins al minut 1:01 i el desenllaç comença al 4:40. Ho dic per si aneu perduts i tot us sona igual. 
La cançó és del 2008 però es conserva fresca com el primer dia. 
Curiosament totes les cançons del disc han patit un subidón, subidón aquests últims dies de Juliol (a Last.fm). Jo el vaig trobar el dia 22. A veure si serà que tots anem a les mateixes webs… 
El noi és australià des del 1985 i abans de fer aquestes coses tocava el piano. Ara també té un podcast.
D’aquí poc es traurà el carnet de conduir i estudiarà econòmiques. Llavors si que serà un home de profit. No com ara que fa cançons sense missatge. 
El tema està bé, però el títol ja és impagable XD