de la Revolució Francesa a la Independència Catalana

Fa molt temps, de la mà d’un professor universitari, vaig sentir que la Revolució Francesa va passar quan objectivament la població francesa estava més ben alimentada. O sigui, mira com són les coses que quan estan millor, van i maten als de dalt. Desagraïts. :|

És estrany? Bé, suposo que no perquè només pots fer coses que no siguin omplir-te la panxa quan ja la tens plena. Només pots fer política quan la resta ja ho tens arregladillo. Però la frase és xocant perquè el discurs “dels nostres” és que estem molt malament, ho estem perdent tot, etc. Que no dic que sigui mentida. Però clar, no vivim una situació dramàtica, però quan la vivíem no teníem forces per rebotar-nos.

Al loro, que no estamos tan mal.

En aquest sentit, més que prendre’l per mentider, alguna veritat s’amaga rera la veu de la democràcia espanyola:

“Catalunya surt beneficiada de la retallada”
“Catalunya ha estat la primera comunitat autònoma en inversió pública des del 2004. S’han executat 12.800 milions d’euros.”

“Zapatero és el president que més s’ha compromès amb Catalunya.”

“Avui Catalunya té la quota més elevada d’autogovern. I avui també disposa d’un sistema de finançament que és el millor que mai no hagi tingut.”

Eps, que sortim beneficiats de la retallada és molt dir eh! Però que España hagi invertit un poc a Catalunya, que el Zapatero s’hagi compromès, i que tinguem l’autogovern més txatxi des que vam perdre la independència, doncs potser si, no?

Però d’això a que ells siguin els nostres representants democràtics i no els representants polítics d’una altra forma de veure la vida, hi ha un tros. I aquesta distància no la salvaran ni amb regals ni amb visites guiades a l’exposició “España quiere Catalunya” (ES♥CT).

Ja que estem en el tema, us recomano escoltar al Juan Carlos Girauta en aquest vídeo. Més enllà de les posicions ideològiques, crec que fa bones observacions.

A mi em sembla més infinitament legítim dir que es vol obertament que es vol la independència dir això, que tota aquesta farsa. No és delicte ser independentistes. Tu estàs en un país en construcció, jo estic en un país que s’està morint. unes elits frivols, d’una frivolitat infinita. Ara, què he de fer, com que està guanyant l’independentisme fer-me independentista?

(25:15) Als espanyols de Catalunya no ens defensa ningú, ni el Govern Espanyol, ni el Tribunal Constitucional, ni la casta intelectual universitària. És un país que és molt vell i s’està morint. Pactem-ho. Pactem-ho bé. Com arribarem a la independència, com farem el referèndum. Aquesta sentència no és el fi de l’Estat de les Autonomies és la fi d’Espanya. I és un fi legal i legítim. Però és la fi d’Espanya. En el moment que tu inclous la nació catalana en el preàmbul, i en el moment que tu estableixes que ja mai més es podrà discutir la llengua vehicular… La llengua, que és l’eina de la construcció nacional a Catalunya. En el moment que només és una, en aquest moment, deixem-ho. Però pactem en sèrio. Sense tontaries i sense mentides i sense farses.

(27.20) és boníssim que una senyora diu que ella vol la independència com a resultat d’adonar-se que Catalunya no encaixa amb España. I ell li respon que sort que has nascut en aquesta època perquè en el Franquisme quan totes les elits eren franquistes deuria ser que Catalunya encaixava collunudament a España. :lol: Li respon que ella vol la independència per la penetració de la ideologia i de l’educació per part de 23 anys de govern de CiU.

Jo prefereixo aquest home que altres tontaines que baixen de la figuera. Amb el Juan Carlos sí que ens entendrem.

És que és molt bo! Mireu al minut 30.50, li diuen si vol ser Español, i ell respon, “és que jo no vull ser Espanyol, jo sóc espanyol”.

El Juan Carlos li dóna la culpa de la situació a les elits polítiques españoles. En aquest sentit, crec que haurem de fer un homenatge (jo ja el faig ara, què carai) a Zapatero que es creu messiànic i qualsevol dia es mirarà al mirall i dirà “què coño he hecho!”, i també a Rajoy, que a hores d’ara encara no sabem què faria si manés. No ho sabem perquè és un nyicris.

El que diu el Juan Carlos Girauta està en consonància amb el Juan José López Burniol que diu:

el que no s’ha de fer és estructurar el nostre marc constitucional de convivència amb l’única pretensió que es quedin els que se’n volen anar, perquè, si fem això, acabarem quedant-nos amb un pam de nas: els que se’n volen anar acabaran anant-se’n i nosaltres –els espanyols que volem seguir sent-ho– ens quedarem amb un Estat extenuat

I és que els catalans marcha, marcha! queremos marcha, marcha! :lol:

Jo ja m’estic preparant el cartell per la pròxima manifestació. Dirà:

Montilla President (fins Novembre)
Catalunya Independent (a partir de Novembre)

:lol:

Escales Mecàniques a l’Hospital de Sant Pau

El nou Hospital de Sant Pau està equipat amb tecnologia punta. Vegem-ho en el següent reportatge.

Comprovareu que el vídeo està molt ben gravat, i és que en aquesta ocasió hem comptat amb una camarògrafa amb estudis. Treballa d’una altra cosa, però aquí es veu, amb tota nitidesa, el valor intrínsec de l’educació. Superior en aquest cas.

Ara podreu escoltar el meu comentari. En principi era per agafar notes i transcriure-ho al bloc, però ho penjo al bloc directament, i així heu de llegir menys. Que fa molta calor, tu.

El que dic és el següent:

Ho arreglaran mai? No! Perquè en el fons la gent que les fa servir són gent malalta.

En veritat aquestes eren unes escales mecàniques plenament normals. Però resulta que un dia hi va caure una dona, i llavors li diuen al jefe. El jefe està en un despatx a dalt de tot i puja amb ascensor. I no fa servir mai aquest cony d’escales mecàniques. Aquest home que viu en un altre planeta, planta 5, decideix que la solució és alentir les escales mecàniques. I el segurata que està allà al costat, és un subordinat, és l’únic que veu les escales tot el sant dia i sap quins són els problemes, però ell no sap res, i tampoc té cap autoritat. Només es dedica a atendre a la gent que no sap on va.

Aquest és l’estil de la nostra societat. L’eterna reducció. Tot cada vegada anem a menys. Perquè clar tot és tan perillós, tot és tan complicat, tot costa tan, hi ha perills a tot arreu. Les escales mecàniques el problema que tenen és que es mouen, i clar, hi hem de trobar una solució! :twisted:

Concurs de gent idiota. Gent que no ha vist unes escales mecàniques en sa puta vida, oi?

El problema de la nostra societat és aquest. N’hi ha un que té un problema i llavors t’ho ha de solucionar el responsable, que és un paio allunyat de la realitat que ha de decidir sobre coses que no veu ni sap com van.

Però ell és el responsable que no torni a passar mai més. Clar, la solució que pren és la solució que puteja a tothom. Com anar a 50km/h per les rondes, però clar, com que els polítics tampoc ho fan. :roll:

Només de pensar que com que un dia va caure una dona, ja per tota l’eternitat anirem a pas de tortuga, aniria a buscar la senyora i li diria “per què cony no vas agafar l’ascensor!?” Si, ja sé la seva resposta: “Perquè tampoc hi havia cap cartell que digués que en aquest hospital hi ha ascensors!”.

Un concurs de discapacitats, això és el que tenim. El més discapacitat guanya, i mana.