16è interior de l’Eixample

El setzè interior és el que m’ha portat més feina de fer, sobretot pels colors. No hi havia manera que es veiés tot minímament, i com que no sé fer servir el photoshop, doncs anar tocant el programa que ajunta les fotos. Que tampoc em sembla malament perquè amb el photoshop es pot fer de tot, i tampoc és l’objectiu.

IMG_9659 - IMG_9699 (41 fotos en MSL) 6_23

Són 41 fotos que fèien un total 158MP, però l’he reduït fins 38MP perquè el Flickr donava error en pujar-la.

Si voleu recordar altres interiors, aquí hi són tots.

difusió divulgativa d’independència

El sector dels nacionalistes catalanistes independentistes està experimentant un creixement social, sostenible i de progrés.*

Però aquesta situació no està exempta dels problemes propis del creixament, i per això replicant les tècniques de difusió anglosexones, faré un Service Public Announcement tal com els fan a Austràlia però sense micro. **

Perquè crec que val la pena explicar que s’ha de dir “visca la terra lliure” enlloc de “visca terra lliure”. Perquè si us deixeu la “la” llavors esteu fent referència a una organització violenta extingida (segons diuen) per l’empeny del President Laporta Pujol.

Observem seguidament un exemple d’utilització correcte del terme:

IMG_8027

El segon punt és que si algú diu “Visca Catalunya” no es respon “visca!” com si tal cosa, sinó “lliure!”, cridant com si t’hi anés la vida.

Després hi ha l’embolic de banderes estelades amb triangles de diferents mides, colors i posicions que només tinc una cosa clara: la que té el triangle negre és l’Estelada Llibertària. I el contingut polític és tal, que quan ens haguem independitzat, aquests encara seguiran manifestant-se.***

* Estic manllevant el lèxic del PSC i ICV.

** Perquè tal com diu el canonge de la seu Carles Cardó (wiki): “hi ha tres [coses] que no tenen importància: la petitesa material, el fracàs del moment present i la manca d’altaveu.

*** A veure si això queda en la retina dels polítics que es passen el dia parlant d’unitat enlloc de dir-nos què faran. I quan dic què faran, vull dir què faran ells, no què demanaran als altres que facin.

les regles del joc universitari

Avui després de tres gintònics he dit una cosa que crec que mereix passar a la posteritat. La petita posteritat que suposa aquest bloc. Ves a saber si recordo què he dit, oi. :roll:

El tema és que a la universitat no s’hi va pel que hi puguis aprendre, s’hi va perquè aprens les regles del joc.

Desenvolupar la frase requeriria un esforç que no estic disposat a fer en aquests moments. Tot això que us estalvieu.