17è interior de l’Eixample

Semblava que no arribava mai, però ja tenim aquí la dissetena panoràmica d’un interior d’illa de l’Eixample.

Les podeu veure totes en icones, en llista o sobre un mapa.

IMG_9836 - IMG_9860 (25 fotos en MCUSN)

En aquest cas és una illa escapçada. Arrodonida per la part dreta de la foto, ja que allà hi ha la plaça Tetuan.

Són 25 fotos que juntes sumen 91 megapíxels. He suat moltíssim fent-les. :|

Farem un entreteniment estiuenc: A veure quantes antenes parabòliques trobeu a la foto: Jo n’he vist 15. A veure si miren menys la tele i naveguen més per internet… :roll: :lol:

Jaytech – Pepe’s Garden

Des que la International Federation of the Phonographic Industry (IFPI) no em deixa penjar MP3, aquest bloc ja no és el que era. :( Afortunadament Google està aquí per salvar-nos, i es van gastar 100 milions de dòlars en advocats perquè puguem seguir penjant vídeos al YouTube. :D

I és que amb això estic amb el Montilla, no m’agrada prohibir la llibertat.

Però deixem-nos de política i escoltem la cançoneta:

YouTube – Jaytech – Pepes Garden (Original Mix)

Una cançó molona per ella mateixa. Amb introducció, nus i desenllaç com manen els cànons.

La introducció arriba fins al minut 1:01 i el desenllaç comença al 4:40. Ho dic per si aneu perduts i tot us sona igual. :P

La cançó és del 2008 però es conserva fresca com el primer dia. :lol:

Curiosament totes les cançons del disc han patit un subidón, subidón aquests últims dies de Juliol (a Last.fm). Jo el vaig trobar el dia 22. A veure si serà que tots anem a les mateixes webs… :roll:

jaytech - pepe's garden

El noi és australià des del 1985 i abans de fer aquestes coses tocava el piano. Ara també té un podcast.

D’aquí poc es traurà el carnet de conduir i estudiarà econòmiques. Llavors si que serà un home de profit. No com ara que fa cançons sense missatge. :?

carta oberta als espanyols

Benvolguts espanyols,

Estem a punt d’iniciar la reforma de l’Estatut de Catalunya. Direu “no por Dios! Otra vez no!”, però tranquils, també tinc una bona notícia. Aquest cop no us empiparem gens. Quan tinguem la paperassa en regla, la guardarem en un calaix, i la traurem només per veure com havíem de fer les coses.

Els papers antics els podeu portar a Salamanca on sabem de bona tinta que teniu una pila de gent estudiant-los. Si trobeu alguna cosa d’interès, no dubteu en publicar-ho al BOE. Els nostres acadèmics també l’estudien amb deteniment.

Nvidia GTX 460 1GB per 210€

Només avui podreu comprar la novíssima (no la tenen ni a Sant Antoni) targeta gràfica Nvidia GTX 460 1GB per 210€ (el preu de mig dinar al Bulli).

GAINWARD GEFORCE GTX 460 GS – 1024 MB GDDR5 – PCI-EXPRESS 2.0 (N1040-1190) precios ventas comprar GAINWARD GEFORCE GTX 460 GS – 1024 MB GDDR5 – PCI-EXPRESS 2.0 (N1040-1190) precio venta

A Pixmania normalment la tenen a 230€. I si fas servir el codi “5PIX200″ et rebaixen 5€. Restant-li això i sumant-li els ports sortirà per més o menys 217€. (podeu aprofitar i comprar també el pack cantimplora+samarreta per 5€)

El fabricant és GainWard, que no el conec de res, però mira, han estat els primers en treure el xip al mercat. :idea:

Segons llegeixo és millor que la Nvidia GTX 465 i la ATI 5830, igualant sovint a la ATI 5850. No enteneu res? Quedeu-vos en que totes són més cares que la GTX 460 1GB. :shock:

Per aquelles coses de la vida a mi em preocupa el consum elèctric i el soroll, i en ambdós casos també millora la resta. :o

Nova, bona, preu en descompte… irresistible. :mrgreen:

PD: el món de la informàtica és així, i d’aquí un temps (ja us ho dic ara), en faltaran d’aquestes targetes. Són tan noves que la gent encara no ho sap que se l’han de comprar. Ha passat altres cops.

PPD: i com també passa en informàtica, la bona és la de 1GB, la de 768MB és el germà petit. I no és només una qüestió de quantitat de memòria sinó que rendeix menys. Ah, informàtica, que puta que ets. :roll:

[actualitzat el 29] Companys, ha passat el termini i la gràfica ha pujat fins a 239€! :shock:

de la Revolució Francesa a la Independència Catalana

Fa molt temps, de la mà d’un professor universitari, vaig sentir que la Revolució Francesa va passar quan objectivament la població francesa estava més ben alimentada. O sigui, mira com són les coses que quan estan millor, van i maten als de dalt. Desagraïts. :|

És estrany? Bé, suposo que no perquè només pots fer coses que no siguin omplir-te la panxa quan ja la tens plena. Només pots fer política quan la resta ja ho tens arregladillo. Però la frase és xocant perquè el discurs “dels nostres” és que estem molt malament, ho estem perdent tot, etc. Que no dic que sigui mentida. Però clar, no vivim una situació dramàtica, però quan la vivíem no teníem forces per rebotar-nos.

Al loro, que no estamos tan mal.

En aquest sentit, més que prendre’l per mentider, alguna veritat s’amaga rera la veu de la democràcia espanyola:

“Catalunya surt beneficiada de la retallada”
“Catalunya ha estat la primera comunitat autònoma en inversió pública des del 2004. S’han executat 12.800 milions d’euros.”

“Zapatero és el president que més s’ha compromès amb Catalunya.”

“Avui Catalunya té la quota més elevada d’autogovern. I avui també disposa d’un sistema de finançament que és el millor que mai no hagi tingut.”

Eps, que sortim beneficiats de la retallada és molt dir eh! Però que España hagi invertit un poc a Catalunya, que el Zapatero s’hagi compromès, i que tinguem l’autogovern més txatxi des que vam perdre la independència, doncs potser si, no?

Però d’això a que ells siguin els nostres representants democràtics i no els representants polítics d’una altra forma de veure la vida, hi ha un tros. I aquesta distància no la salvaran ni amb regals ni amb visites guiades a l’exposició “España quiere Catalunya” (ES♥CT).

Ja que estem en el tema, us recomano escoltar al Juan Carlos Girauta en aquest vídeo. Més enllà de les posicions ideològiques, crec que fa bones observacions.

A mi em sembla més infinitament legítim dir que es vol obertament que es vol la independència dir això, que tota aquesta farsa. No és delicte ser independentistes. Tu estàs en un país en construcció, jo estic en un país que s’està morint. unes elits frivols, d’una frivolitat infinita. Ara, què he de fer, com que està guanyant l’independentisme fer-me independentista?

(25:15) Als espanyols de Catalunya no ens defensa ningú, ni el Govern Espanyol, ni el Tribunal Constitucional, ni la casta intelectual universitària. És un país que és molt vell i s’està morint. Pactem-ho. Pactem-ho bé. Com arribarem a la independència, com farem el referèndum. Aquesta sentència no és el fi de l’Estat de les Autonomies és la fi d’Espanya. I és un fi legal i legítim. Però és la fi d’Espanya. En el moment que tu inclous la nació catalana en el preàmbul, i en el moment que tu estableixes que ja mai més es podrà discutir la llengua vehicular… La llengua, que és l’eina de la construcció nacional a Catalunya. En el moment que només és una, en aquest moment, deixem-ho. Però pactem en sèrio. Sense tontaries i sense mentides i sense farses.

(27.20) és boníssim que una senyora diu que ella vol la independència com a resultat d’adonar-se que Catalunya no encaixa amb España. I ell li respon que sort que has nascut en aquesta època perquè en el Franquisme quan totes les elits eren franquistes deuria ser que Catalunya encaixava collunudament a España. :lol: Li respon que ella vol la independència per la penetració de la ideologia i de l’educació per part de 23 anys de govern de CiU.

Jo prefereixo aquest home que altres tontaines que baixen de la figuera. Amb el Juan Carlos sí que ens entendrem.

És que és molt bo! Mireu al minut 30.50, li diuen si vol ser Español, i ell respon, “és que jo no vull ser Espanyol, jo sóc espanyol”.

El Juan Carlos li dóna la culpa de la situació a les elits polítiques españoles. En aquest sentit, crec que haurem de fer un homenatge (jo ja el faig ara, què carai) a Zapatero que es creu messiànic i qualsevol dia es mirarà al mirall i dirà “què coño he hecho!”, i també a Rajoy, que a hores d’ara encara no sabem què faria si manés. No ho sabem perquè és un nyicris.

El que diu el Juan Carlos Girauta està en consonància amb el Juan José López Burniol que diu:

el que no s’ha de fer és estructurar el nostre marc constitucional de convivència amb l’única pretensió que es quedin els que se’n volen anar, perquè, si fem això, acabarem quedant-nos amb un pam de nas: els que se’n volen anar acabaran anant-se’n i nosaltres –els espanyols que volem seguir sent-ho– ens quedarem amb un Estat extenuat

I és que els catalans marcha, marcha! queremos marcha, marcha! :lol:

Jo ja m’estic preparant el cartell per la pròxima manifestació. Dirà:

Montilla President (fins Novembre)
Catalunya Independent (a partir de Novembre)

:lol:

Escales Mecàniques a l’Hospital de Sant Pau

El nou Hospital de Sant Pau està equipat amb tecnologia punta. Vegem-ho en el següent reportatge.

Comprovareu que el vídeo està molt ben gravat, i és que en aquesta ocasió hem comptat amb una camarògrafa amb estudis. Treballa d’una altra cosa, però aquí es veu, amb tota nitidesa, el valor intrínsec de l’educació. Superior en aquest cas.

Ara podreu escoltar el meu comentari. En principi era per agafar notes i transcriure-ho al bloc, però ho penjo al bloc directament, i així heu de llegir menys. Que fa molta calor, tu.

El que dic és el següent:

Ho arreglaran mai? No! Perquè en el fons la gent que les fa servir són gent malalta.

En veritat aquestes eren unes escales mecàniques plenament normals. Però resulta que un dia hi va caure una dona, i llavors li diuen al jefe. El jefe està en un despatx a dalt de tot i puja amb ascensor. I no fa servir mai aquest cony d’escales mecàniques. Aquest home que viu en un altre planeta, planta 5, decideix que la solució és alentir les escales mecàniques. I el segurata que està allà al costat, és un subordinat, és l’únic que veu les escales tot el sant dia i sap quins són els problemes, però ell no sap res, i tampoc té cap autoritat. Només es dedica a atendre a la gent que no sap on va.

Aquest és l’estil de la nostra societat. L’eterna reducció. Tot cada vegada anem a menys. Perquè clar tot és tan perillós, tot és tan complicat, tot costa tan, hi ha perills a tot arreu. Les escales mecàniques el problema que tenen és que es mouen, i clar, hi hem de trobar una solució! :twisted:

Concurs de gent idiota. Gent que no ha vist unes escales mecàniques en sa puta vida, oi?

El problema de la nostra societat és aquest. N’hi ha un que té un problema i llavors t’ho ha de solucionar el responsable, que és un paio allunyat de la realitat que ha de decidir sobre coses que no veu ni sap com van.

Però ell és el responsable que no torni a passar mai més. Clar, la solució que pren és la solució que puteja a tothom. Com anar a 50km/h per les rondes, però clar, com que els polítics tampoc ho fan. :roll:

Només de pensar que com que un dia va caure una dona, ja per tota l’eternitat anirem a pas de tortuga, aniria a buscar la senyora i li diria “per què cony no vas agafar l’ascensor!?” Si, ja sé la seva resposta: “Perquè tampoc hi havia cap cartell que digués que en aquest hospital hi ha ascensors!”.

Un concurs de discapacitats, això és el que tenim. El més discapacitat guanya, i mana.

el cambrer idiota de Sidecar

Ens trobem davant l’exercici responsable de l’insult cívic.

Estava jo ahir demanant un gintònic al Sidecar. Lloc que per si no ho sabeu, viu rodejat d’hordes de turistes que es pensen que estan a Barcelona.

Li demano un gintònic havent vist que tenen Tanqueray, i va i “l’home” em posa Beefeater, i com que ho estic veient li dic que no, que jo volia Tanqueray. Ell també em diu que no, i que si volia Tanqueray ho havia d’haver dit abans. Jo li dic que també em podia haver dit abans que em posaria “allò” (ell segueix posant). Em diu que no un altre cop, que de natural es posa el “de garrafón” (o alguna altra paraula ordinària) i que només canvien si ho demanes abans.

Tot tristoi li pago els 7€, i m’emporto el presumpte gintònic. :?

Mentre el vaig “assaborint” em pregunto perquè coi m’ha passat això. Si és just. Si ho havia d’haver fet diferent. Si davant la seva negativa, també m’hauria d’haver negat a donar-li els diners, o si li hauria d’haver pagat amb bitllets d’imitació, a l’alçada del seu gintònic d’imitació.

Total. Decisió final: demanarem un full de reclamacions. :|

El cambrer d’imitació em diu que els fulls de reclamació els tenen a dalt. Vaig a dalt. Els demano, i l’encarregat es queda sorprès i demana perquè. Li explico i diu alguna cosa així com “per déu, que obtusos que són”. I li diu a la cambrera que em faci un gintònic de Tanqueray.

I aquí estan els dos gintònics, el bo i el dolent.

IMG_9800

La lectura llatina seria: ai mira que bé, al final vas tenir dos gintònics. Doncs no. Allò no era un gintònic, era un bunyol. I a més, quines ganes tens de jugar a l’estratego amb el cambrer quan el que vols és un gintònic. :evil:

La Solidaritat del Laporta

Si em permeteu, faré de locutor dels esports de la política (ara que el Laporta ha deixat la política dels esports).

A mi em sembla perfecte el que he sentit del nou trident Laporta, López Tena i Bertran.

Em sembla que és un moviment correcte (que diria l’amic Joan). Un de CiU, un d’ERC i el Laporta.

Del Laporta tenia els meus dubtes que sabés fer política (i potser és prematur dir-ho), però de la mateixa manera que s’ha de llegir Plató: el que no es diu (i no es fa) també s’ha de tenir en compte.

Em sembla perfecte que el Laporta ja tingui el seu partit polític, i fet això, ara hi hagi el moviment polític d’estar ben acompanyats i dir: aquí estem per caminar.

S’hauria equivocat el Laporta fent “independentisme populista” (com el Manuel Castells l’acusa). I crec que no n’ha fet.

El que s’ha de fer és més democràcia, que diu el professor Jaume López. I crec que n’estan fent.

Aquí si que em sembla correcte el Manuel Castells:

No tiene sentido hablar de programa de independencia, porque si se plantea sería el resultado de un proceso. Lo inmediato es la afirmación del derecho a decidir, o sea, a un referéndum sobre la independencia vinculante en Catalunya con formas de negociación con el Estado español mediante una reforma de la Constitución.

I això és el que va dient de mica en mica l’Artur Mas. O m’ho sembla a mi, clar. :roll:

Respecte el Laporta, crec que la pilota està al taulat de Reagrupament. No vol dir que s’hagin (ens haguem) de moure de seguida.

Em sembla miop (voluntari o involuntari) dir que Solidaritat Catalana dóna la raó a Reagrupament quan el Carretero ha estat intentant que Laporta entri a Reagrupament. Fer política no consisteix en saber que volem la independència perquè això ho podem defensar jo i els meus amics amb tres cubates de més i amb discapacitació transitòria a la parla.

Els que estaran més enfadats seran els líders d’ERC, que després de tots els moviments de cadires, ara resulta que la independència puja i ells baixen. Entendre-ho és fàcil amb el senyor Jaume López, que diu que la independència ve de falta de democràcia. La desafecció política és del tripartit. A mi em sembla bo que hagin existit, perquè així queden al descobert les arts polítiques del PSC. No és que haguem de descobrir una realitat oculta. No, no. El que queda al descobert és que el Montilla no pot fer res per a nosaltres (els catalans) ni manant els seus a Madrid. No ens ha pogut representar políticament. Per fer-ho necessita que Catalunya sigui un Estat.

El Manuel Castells en el paràgraf citat li dóna la raó al Pasqual Maragall. Ell no volia la independència, ell volia democràcia, i volia seguir un procés. I el Zapatero li va dir: “ei, la teva democràcia acaba on comença la meva, mon ami”.

I un últim punt per CiU, o pels ciutadans que “tenim clar” que “guanyarà CiU”. Si el Mas s’està assegut a la cadira esperant que arribi Novembre, la cagarà. També s’equivocarà si es planteja coses però pensa “alto no prenguéssim mal”. El Mas ha de treballar ara més que mai. Perquè la política és un joc de minories. Sempre són pocs els que decideixen. Si el Mas no es pregunta què vol fer, què s’ha de fer, cap a on s’ha de caminar (i després fer ell el camí), si espera que el votem perquè estem cansats de tripartit, llavors, llavors! li passarà el mateix que a Zapatero que ni les veu venir. Per què? Perquè no sap on va.

A la manifestació es va cridar independència, però també contra els polítics que no ens representen. (i per aquí anava Jaume López)

Bé, fins aquí l’avantmatx. :mrgreen: Em sembla que ja he fet un repàs a l’estat de forma dels jugadors. Entrenament demà a les 8. PP i Ciudadanos estan lesionats. Els del PP per intentar jugar un partit de futbol a les grades (TC), i els de Ciudadanos quan van a jugar, s’ofeguen i es queden sense aire. El metge, de Kosovo, diu que només havia vist un cas semblant. ;)

L’Hereu és imbècil, part CVII: cecs amb sense autobús

El temps ha passat i ara ja sabem de què serveixen les moquetes a les parades d’autobús. Alguns pensaven que eren un puzzle per entretenir-nos mentre esperem l’autobús, però no, és pels cecs de Barcelona.

Però clar, a vegades trobes coses com aquesta:

IMG_9612

Que dius, serà art? És una metàfora de la ciutat que ens està deixant l’Hereu? Sorprenentment no hi havia cap cec esperant l’autobús.

Però què veig! Una mica més avall del carrer hi ha la parada real d’autobusos. :roll:

IMG_9613

En aquest cas, enlloc de moqueta pro-cecs, han posat una dona amb un contrabaix. Segurament molt més efectiva perquè fins i tot els no-cecs ens costa passar per allà sense adonar-nos que està esperant l’autobús.

Ara que està de moda fer veure que redueixes despeses, jo li proposo a l’Hereu que ajunti els dos departaments següents: “el departament d’acondicionació i preparació intersocial de l’accés a l’autobús”, i “el departament d’ubicació urbanística i localització interbarrial de l’autobús accedit”.

En veritat, l’Ajuntament està aplicant millores constants a l’entremat de coses de la ciutat. Que si ara posem una parada, que si ara li posem moqueta pro-cecs, que si ara movem la parada. Ni ells mateixos poden seguir el seu ritme. :?

Sabeu quina és la realitat? Que tots sabem que no serveixen de res aquestes moquetes. I sent així, què importa si estan posades on toca o estan 10 metres més enllà? I els 4 cecs que facin servir la parada, segur que ja ho saben que la moqueta no està davant la parada. La dona del contrabaix els ho ha dit.