pisos socials, cars i buits

Em sembla que últimament el Sala i Martin està ocupat viatjant i ja no té temps de denunciar el que les esquerres fan en nom de la igualtat i explicar que els mercats funcionen tan bé. Així que ho hauré de fer jo.

La falta de crèdits impedeix vendre 95 pisos socials a l’àrea de Barcelona

Recordareu que quan tothom comprava pisos com desesperats hi havia una gent que reclamava que ells no podien comprar pisos perquè eren cars. D’aquí va sortir la idea política que l’administració pública a més d’administrar el que és públic, construirien pisos.

Com sabreu, a menys que truquin l’Obama i la Merkel, l’administració pública va lenta. No com els mercats que cada dia pugen i baixen. I aquí estem al 2010, i l’administració ha fet 95 pisos que ara no vol ningú, perquè si abans tothom volia comprar un pis barat, ara ningú té 50.000€ per començar comprar-lo.

O més ben dit, la gent no creu en les polítiques socials, creu en el mercat. I el mercat dels pisos: tururut.

Tal com diu la Mary:

además para ser pisos de protección oficial son muy caros por que los precios son concertados entre el ayuntamiento y la constructora. Un piso de 3 habitaciones con parking y trastero cuesta unos 242.000 Euros no hay tanta diferencia con los que se venden directamente de las constructoras por lo menos en Cornellà

No seria notícia que un constructor privat tingués 90 pisos buits. Mentre pagui impostos tot va bé. Ell sabrà si ha d’apujar preus, baixar-los o fer oposicions a funcionari. Però quan és l’administració pública qui ha fet pisos (amb els diners dels impostos que paguen els constructors i de la resta), llavors, clar, les situacions difícils passen a ser situacions políticament difícils.

Perquè si ja era políticament difícil sentir a un polític prometre 400 pisos socials (“oiga, que somos 40.000 los que queremos comprar un piso pero son muy caros!”), més difícil és veure com una administració pública sense diners té piles de pisos que no vol ningú. Vol dir que la política que han fet és dolenta.

A veure si no ens deixem enganyar la pròxima vegada que un polític vulgui mantenir-se al poder a base de sortejar coses entre el públic.

Què s’hauria d’haver fet llavors? Dir: l’administració pública no pagarà pisos, seguirà recaptant amb l’alegria que ens caracteritza i canviarem els lleis per tal que els sector immobiliari es tranquilitzi, i sobretot, sobretot, potenciar el mercat de lloguer.

A més, com haureu vist a la premsa, el camí més curt a la corrupció és que els polítics s’introdueixin al mercat immobiliari.

2 thoughts on “pisos socials, cars i buits

  1. Sí, bueno, la solució del mercat quan la gent no pot comprar ni habitatge social és la de les invasions de terreny i la regularització gradual, que potser no està malament, però aviam qui té els collons d’anar promovent favelas il·legals de classe mitjana-baixa al Vallès…

  2. els pisos de protecció oficial haurien de ser tots de lloguer tou (uns 200 euros al mes +- depenen de la mida)

    si la gent té prous calers per comprar-ne un ja no fa falta rebre cap ajuda, que el comprin en el lliure mercat.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *