independència hiper-claríssima

Us semblarà curiós, oi, però hi ha gent que malgrat estar dins d’un partit independentista, no ho veu gaire clar. Cosa que jo no entenc gens perquè és com ser Troskista i saber que el Troskisme no va enlloc.

Jo tinc claríssim que serem independents. Però hiper-claríssim. L’altra cosa és fer-ho, perquè clar, ho podem anar deixant sempre per l’endemà, oi? Una cosa és veure clar que una noia t’està mirant i l’altra anar-li tu a dir algo.

En qualsevol cas, vaig a dir els motius claríssims de perquè serem independents. De motius n’hi per escriure un llibre, però aquí diré els motius que fan clic.

motiu número u: perquè jo m’estic fent gran. Direu: és un motiu estrany. És estrany però no tant, perquè jo vaig néixer en democràcia. I els que són més grans porten la motxilla del franquisme, i els més joves campen amb una alegria i una llibertat que desborda independència. El tema és que la política no és cosa de joves. Per tant, aquí està: jo m’estic fent gran. I jo, i tothom que ve després, han estat testimonis de què vol dir tractar amb España. Si veient això no veuen que hem de tocar el dos… Estem parlant dels joves, els grans ja ho sé que no veuen tres en un burro que veuen perills per tot arreu.

motiu número dos: els Estats ja no són el que eren. Un Estat ja no és frontera de res. La globalització fa que el Zapatero rebi trucades dient-li què ha de fer, i la localització (conseqüència de la globalització) fa que ningú tingui ganes de compartir Estat si pots tenir el teu.

motiu tres i últim: Catalunya és essencialment diferent. Els bascos i navarresos que facin el que vulguin. Els catalans no som el mateix que corre per la península. Qualsevol andalús, basc, madrileny, acaba “sent d’aquí” pel fet de viure-hi repetidament. I veure repetidament l’actitud de vida que el rodeja. (parlarem d’integrar les belleses llatines en un altre moment)

motiu quart i ara si que ja hem acabat: perquè si teníem la crosta nacionalista, amb 8 anys de socialistes amanits d’ERC i ICV hem vist que si la cosa no funciona no depèn de qui mani. Ens prenen el pèl mani qui mani aquí. No hi ha alternativa entre Montilla i Mas. L’alternativa que ha quedat al descobert després de tanta merda (amb perdó) és tocar el dos. Superar la Transició superant-la del tot, deixant-la totalment enrera i encarar el futur nosaltres, sense dependre d’aritmètiques españoles que ens diguin què hem de fer.

3 thoughts on “independència hiper-claríssima

  1. motiu u: jo, vaig néixer durant el franquisme, però sóc filla de la transició més que del règim. Això en quin lloc ens deixa? O els de la meva generació estem en terra de ningú?

    motiu tres: no sempre qualsevol andalús, basc, madrileny, acaba “sent d’aquí” pel fet de viure-hi repetidament, cosa que fa que l’actitud essencialment catalana quedi diluïda.

    parèntesi: és una llàstima que barregis naps amb cols, seria més fàcil de llegir sense entrebancs ni missatges subliminals…

  2. u: ja m’imagino que no és un tema d’edat estricta, però sí que veig que els de la meva generació estem en terra de ningú en el sentit que els més grans duen certament la motxilla del franquisme i els més joves han vist abans la necessitat de la independència. Almenys al meu entorn ens van fer creure que l’Estatut del 78 era la panacea, els meus pares estaven tan contents amb l’estatut i amb poder-lo votar que ens van transmetre que era el millor. I ens ha costat veure que no.

    tres: rellegint el que has dit tu ara no t’acabo d’entendre. No veig perquè hi poses “”… vols dir que no són d’aquí encara que hi visquin? I que realment els catalans som diferents? Perquè això és el que jo penso. Vull dir que no crec en el fet que “català és aquell que viu i treballa a Catalunya”, com deia el petitet.

Leave a Reply

Your email address will not be published.