3r interior de l’Eixample

Ja tenim entre nosaltres, el tercer interior d’una illa de l’Eixample (1r i 2n). Sabeu quina és? Qui l’encerti guanyarà el premi d’ajudar-me a trobar des d’on puc fer el 4t interior d’illa. 😆

IMG_8440 - IMG_8448 (9 fotos en MCUSN)

Algun dia en farem una exposició. Ja tinc pensat el nom: “Exposició de fotos bones (als interiors de l’Eixample)”. 😆 I el subtítol: “el que no poden veure els turistes”. 😆

Fets del Palau, la segona part

Esteu a punt de llegir la continuació a Fets del Palau 2.0. El que hauria seguit escrivint, quan ja pensava que havia acabat.

En veritat, el que em sap més greu és com ens/es reien durant el documental quan sortien els documents secrets del Franquisme que classificaven a la gent segons “radical catalanista”, “ultra regionalista” i altres tontaries.

Què és això sinó un acte de l’establishment d’avui enrient-se de l’establishment d’ahir?

I què fa l’establishment d’avui rient-se de l’establishment d’ahir sinó és dir “nosaltres també estem morts”.

He tingut la sensació que és un món mort. Que va començar amb Pujol, i s’acaba amb Pujol.

Rient les gràcies i anècdotes de l’Espar Ticó, som benestants que riem.

No és que “tot està per fer i tot és possible”, és “tot el que vam fer està per commemorar”.

I hi ha una cosa que em sap més greu. L’únic que estava viu allà era el Pujol. El Pujol que va fer néixer aquest moviment, que ha estat 23 anys manant, que en fa 7 que no mana, allà estava: dient coses vives.

I el que diu estava ben dit? Sí, però ja no arriba.

qui mana

Tots sabem que el Bush era un cutre (tots menys l’Aznar que el pobre segueix defensant-lo, o defensant-se…).

Però deixem-nos de tòpics i mirem què va canviar amb el govern de Bush:

Remember The Legacy Of George Bush

Resum9: es duplica el deute del país, el cost mèdic, el cost de la benzina, el cost de la universitat, el dèficit comercial amb l’exterior.

Es redueix a la meitat l’opinió exterior favorable, l’estalvi personal, el creixement econòmic.

Segurament la massa que pensa aquestes coses no deu llegir aquest bloc, però allò de “un altre hagués fet el mateix” no serveix en política. Qui mana, mana.

Montilla, què has fet avui?

a 4% de superar els no-independentistes

Els de La Vanguardia imprimeixen un bloc que està força bé. Com que jo no sé gaire com van els intercats em resulta més fàcil trobar-lo en paper. Sobretot als restaurants, on després de dinar i llegir, deixo una propina d’un euro pel servei (només si m’ha agradat el menjar i el diari).

A mi llegir aquestes dues pàgines m’ha fet pensar que la independència està aprop. Li agradi o no li agradi al Mas. Ho vegi o no ho vegi. Ho faci o no ho faci.

En el fons els polítics són els últims micos en política. A no ser que tinguem un tipus Kennedy, que diu: anirem a la Lluna, i carai, hi van.

IMG_8382 IMG_8383

Resumiré el més destacable de les dues pàgines:

2/3 dels catalans diuen que al punt que estem amb l’Estatut, el que digui el Constitucional s’ho poden posar allà on els càpiga.

La tira del Batllori obre horitzons.

Hiper-destacable que la diferència entre pro-independència i proto-dependència és avui del 4%. Quan a l’Octubre 2009 era d’11%, i al Novembre 2008 del 14%. (si els catalans som pautats com una sardana, al Març 2011 superarem els dependistes).

Ho he dit altres vegades: Zapatero sigues el nostre Gorvatxev. :mrgreen:bom

[editat] ara podreu llegir l’article amb sense ésser fotografiat:

Los catalanes creen que el TC no tiene legitimidad para juzgar el Estatut

La independencia logra su mayor cota mientras cae el rechazo a la secesión

Fets del Palau 2.0

Avui he anat al Palau de la Música on feia cinquanta anys que hi van fer uns Fets.

El meu resum casolà diu que el Franco es volia fer el simpàtic amb Catalunya i va venir a fer el préssec de moltes maneres diferents. Una d’elles fent un consell de ministres a Pedralbes. Una altra fent anar els ministres a escoltar música.

Havien de sentir el Cant de la Senyera, però algun franquista es va fer enrera, i al final es va cantar des del públic i encara va ser pitjor. Els franquistes no tenien cintura (que diu una amiga atractiva).

Al final el Franco va marxar molt disgustat. I a nosaltres ens va servir… mira, no ho sé, però ens sembla que va ser important.

Han parlat tres persones. Un historiador que ha estat interessant. El Pujol que volia dir coses d’arrel, d’aquestes que construeixen arbres després. I l’Espar Ticó que ens ha volgut entretenir i fer riure. Cosa que està molt bé però deixa en no res el que intentava fer el Pujol.

El Pujol però s’ha equivocat d’auditori. Ell anava dient que Honor, Pàtria (i algunes paraules més) són paraules importants encara que algú se’n rigui. El problema és que l’auditori que tenia ja ho sap que ens les hem de prendre seriosament.

El problema que li he vist i que és l’únic motiu pel que ho estic posant al bloc és: que les paraules aquelles estan molt bé, però ja no funcionen. S’han de buscar altres coses. Amb aquella benzina els motors d’avui no funcionen.

I amb això m’ha recordat una tieta-àvia que quan parlem, estem d’acord en tot, menys en la benzina. Els motius per fer les coses són diferents, les coses són les mateixes.

Us deixo amb una foto: l’Orfeo Català cantant el Cant de la Senyera des del públic al final de l’acte. La senyora que surt a primer pla estava a l’escenari el dia dels Fets, fa 50 anys.

IMG_8365

[editat] I ara, per tots vostès, uns enllaços:

50 anys dels Fets del Palau – VilaWeb TV

Pujol rememora los ‘Fets del Palau’, la “primera victoria radical” del catalanismo en 1960

“Us presentem el general Franco” | El Periódico de Catalunya | Política

Marta Ferrusola: “La policia em va dir que fos més bona esposa i no em fiqués en embolics” | El Periódico de Catalunya | Política

Pujol, de Palau a Palau | El Periódico de Catalunya | Política

L’Hereu és imbècil, part XCVIII: pas zebra merdós

IMG_8409

Diguem-ho ben clar: quin fàstic viure en aquesta ciutat. Això és un pas zebra? Entre contenidors i papereres, i caminant triomfalment per sobre els forats de les clavegueres.

Fixem-nos-hi bé, hi ha quatre línies de quadrats blancs! I dues línies blanques!

Pobre Cerdà, mira que ell ho va fer tot ben ample, i els barcelonins del segle vint-i-u hem de creuar el carrer per llocs estrets i mal girbats.

Això si, hi ha una passarela pels cecs i una rampa pels de cadira de rodes. 🙄

L’Hereu és imbècil, part XCVII: La Barcelona Multi-Cromàtica

Mireu aquesta foto, quin merder de coses! En raó els de fora de Barcelona quan vénen diuen que estem bojos.

IMG_8376

Un cotxe que sortint de l’aparcament està sobre la vorera. I quan surti de la vorera estarà en una quadricula groga. Un vianant caminant per l’accés a la calçada dels cotxes del pàrquing. Entre la rampa del cotxe i el pas zebra posen una paperera i un cartell del pàrquing? Entre el pas zebra i el carril bici posen un txirimolo per anuncis? Els vianants que passin pel pas zebra aniran a xocar directament amb els cotxes que surtin del pàrquing. Una bicicleta circulant fora del carril bici, una moto a sobre la vorera allà on està el carril bici. Carrils de dos sentits per autobús. Un pas zebra pintat de vermell, un altre sense pintar i amb grafitis al terra avisant-te que t’estan a punt de matar. Una vorera que no se sap que és vorera perquè està a l’alçada de l’asfalt. Què és aquesta “illa” de vorera més enllà del pas zebra? Per què hi ha tan espai entre el carril bici el pas de vianants? Què són tants quadrats blancs? Per què la rampa de bicicletes té més pendent que la de vianants? Per què hem de tenir dues rampes si resulta que a la vorera anem tots junts?

I encara sort perquè hi podien haver posat aquestes zones perquè les motos estiguin davant dels cotxes en els semàfors.

I ja que estem tan preocupats pels cecs, què? Arriben aquí i què? El maten directament oi?

Per cert, m’han dit que en aquest pas zebra vermell hi van atropellar a una dona gran. La culpa era de la dona, evidentment, perquè les indicacions són claríssimes. Segurament va confondre la zona vermella de “t’estem a punt de matar des de qualsevol direcció” amb la zona vermella de “circularem a 30 per no matar-te”.

bombeta nova, de leds i amb mando a distància

Encara que sigui poc d’esquerres, el mai9 està content quan es compra alguna cosa nova. Encara que el capitalisme estigui en crisi, el mai9 segueix injectant liquiditat al sistema.

Encara que estigui content, no sóc jo qui canta en el següent vídeo. És n’Eduard Khil. Un dels cinc vídeos preferits de Conan O’Brien (un Buenafuente Estadeunidenc).

Fa bon so per veure la bombeta de leds de colors amb comandament a distància (el progrés avança que és una barbaritat).

Són només 3W però fa una bona llum ambiental. I com podeu veure al vídeo, té un cicle de colors! :mrgreen: També li pots dir que avui tens un vespre verd, un migdia taronja o una nit vermella. 😉

L’Hereu reforma casa seva

Estic a punt de posar-me les ulleres del revés. Mireu què ha fet l’Hereu:

Jordi Hereu remodela el Gobierno tras el fracaso de la consulta de la Diagonal

I mireu què vaig dir el 5 de Maig:

Hereu, deixa la Diagonal i reforma casa teva!

Estigueu atents perquè un dia d’aquests parlaré del passat. D’un passat molt passat. Tan passat que no entra ni dins de la “Memòria Històrica” del ZP ni dels interessos del Garzón.

The Pirate Bay, navega de nou!

La mafia del copyright va aconseguir ahir (o abans d’ahir?) treure del mar a la web The Pirate Bay atacant a traïció uns que es fan dir CB3ROB. Total: The Pirate Bay era inaccessible.

Però avui: torna a navegar de la mà del Partit Polític Pirata. Només les pàgines HTML, el tracker i els torrents estan a una altra banda d’internet.

(i les eleccions sueques són a l’Agost…)

(potser tenia raó l’alemany que els nòrdics no es deixen fer)