els catalans de 1463

Avui farem una lectura d’un text antic, aquest concretament:

176v

Segons tinc entès és l’informe d’un emissari dels consellers de Catalunya i Barcelona que van anar a parlar amb el Rei de França Lluis XI per tal d’aconseguir 300 cavalls per tal de barallar-se amb altres ibèrics, i que diu que és català per part de mare (Maria d’Anjou) i la seva àvia és Violant d’Aragó.

El text destacable comença a la tercera línia:

dix que no’ns devíem meravellar ni ell devia ésser increpat, si volia saber la voluntat, / motiu e fi per los quals aqueixs Principat e ciutat volien los dits rossins, e encare si / volia saber quin lengatge se perlave en Barchinona, car ell sentia que s’i perlave / molts lengatges –uns castellà, altres navarro, altres aragonès…– e que ell / volia saber, si alguna cosa fahia, per qui la fahia. Car, si en dits Principat e ciutat / se perlave castellà o altre lengatge qui cathalà no fos, ell no se’n curave, / com no li peraguera fer beneffici als cathalans mas a aquell lo lengatge del / qual s’i perlave. Mes, si cars era que los cathalans fossen desliures e seperats / dels casthellans, axí com ell sabia que ho eren, car lo rey de Castella los havia / renunciats, e que solament perlassen lo cathalà, lavors ell, qui originalment / ere per part de sa gran mare vertader cathalà, faria les coses que posqués / fer per la endressa de Cathalunya, cosa que en fer era molt fàcil, car entre / los cathalans e ell bé sabíem no y havia muntanyes, acompanyant aquestes coses / lo dit senyor de largues e gracioses peraules demostratives de molta hu/manitat e voluntat.

Que traduït vol dir que el Rei de França per donar suport als catalans pregunta a quins catalans està ajudant. Perquè li han dit que a Barcelona es parlen moltes llengües (castellà, basc, aragonès) i si feia res volia saber per a qui ho feia. Perquè si a Catalunya i Barcelona es parlava en Castellà o altre llengua que no fos Català, ell no en volia saber res, perquè no volia beneficià a catalans que no parlessin la llengua. Però si els catalans fossin lliures i separats dels castellans -encara que ja sabia que així era perquè s’havien distanciat amb el Rei de Castella-, llavors ell que era per part de mare un vertader català, faria el que pogués per ajudar Catalunya, i això és així perquè entre ell i els catalans no hi ha muntanyes, etc, etc.

Bé, doncs aquí està el text. Què és el que més us ha sobtat? Que a Catalunya es parlessin vàries llengües? Que el Català fos la llengua important? Que ja llavors se sabés que eren cossos polítics diferents? Que ja llavors estiguéssim fent coses diguem que semblants a les d’avui en dia? Que un polític de fora digués que és català en la intimitat per fer veure que farà coses pels catalans i que al final no faci res?

2 thoughts on “els catalans de 1463

  1. La utilització utilització de la llengua castellana a Barcelona, ve de més antic… d’ençà l’arribada dels Trastàmara a la Corona d’Aragó, a començaments del segle XV.

    Durant aquest segle i el posterior, el castellà va ser adoptat per determinades classes socials (especialment la noblesa, l’alt clergat i els literats) per dues causes principals: era l’idioma del poder reial i, des de finals del XV ja disposava d’una ortografia normalitzada (per tenir això, els catalans varem haver d’esperar al segle XX).

    Durant els segles XV, XVI i XVII, a nivell cultural, el català tenia molt més pes a València que no pas a Catalunya. Al segle XV tenim el Segle d’or valencià (amb Ausiàs March, Jaume Roig, Joanot Martorell).

    I el segle XVIII ens porta la desfeta: Almansa, l’onze de setembre, la repressió cultural….

  2. Gràcies per les observacions Xavi, ajuden a tenir un context del que està passant llavors. 🙂

    El que a mi em sembla sorprenent (o potser no, però val la pena fixar-s’hi) és que ja llavors hi ha algú que distingeix per llengua, i que el rei francès farà coses per uns, però no pels altres.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *