L’Hereu és imbècil, part C: monument honorífic

Amics, ha arribat el moment que tots estàvem esperant, l’entrada número cent de la tendenciosa esbiaixada secció “L’Hereu és imbècil”.

Ho podríem celebrar amb una festa, però a falta de festa, farem una commemoració aixecant un monument que honori el nostre proper ex-alcalde.

Han estat dies buscant quelcom que li faci justícia. Finalment el comitè de direcció i la coordinadora de cultura han optat per següent monòlit:

IMG_8374

És una barra vertical de les baranes que l’Hereu està posant per la ciutat per protegir-nos de nosaltres mateixos. Veureu que no té barana en símbol de la llibertat. La llibertat de posar la barana i treure-la després perquè era imbècil haver-la posat.

Com tots els monuments és un símbol que farà memòria a tothom que passi per allà.

Igual com els turistes van a mirar el que queda de la muralla romana, les futures generacions aniran a veure el que queda de les baranes. Deduiran que érem una gent molt elegant, persones que valoràvem el disseny i els metalls niquelats.

Jo havia pensat fer la foto amb una placa a sota que digui que allò és un monument, però se m’ha fet costa amunt i ho he deixat estar.

la crisi es menja un iogurt

Si no vau tenir l’oportunitat de degustar les excelencies gustatives de la nova mousse de formatge fresc desnatat Danone, ja no ho podreu fer. La crisi se l’ha menjada de tan fresca que era.

Noname

Si fos més català del que sóc iniciaria una campanya per tal que Danone “la nostra” recuperi aquest sabor tan nostrat. S’ha de ser de dretes per discriminar tal producte… i substituir-lo per la merdota de “SatisfAcción con ProFibras“. El nom és cutríssim, el gust paupèrrim. 👿

Però pel que veig a USA (el país que tot ho fa bé) també desapareixen gustos. Holy Cannoli, que diuen.

colar-se al metro

Des d’aquest bloc vull felicitar als encarregats de millorar l’accessibilitat al metro.

Perquè abans per colar-te havies de saltar i ara només has de caminar darrera d’algú que pagui.

I a més han aconseguit que colar-se sigui un acte de generositat i altruisme sense precedents. Davant teu una muralla impenetrable de vidre i metall brillant i la teva generositat és deixar que algú camini a prop teu.

Quina companyonia, quina generositat, és compartir bitllet de metro.

Laporta, Cruyff, Soriano, Rosell

Avui estava a un bar i mentre pensàvem estratègies per comprar-li al propietari, hem parlat del Barça.

La teoria més plausible del trencament de Laporta i Rosell és que van arribar a la presidència del Barça sent un grup de joves emprenedors, i un cop a dins, tot “s’ho menjava” el presi, i la resta no “veien” res. 🙄

Un altre tema interessant és que l’article “Las claves de Johan Cruyff” no l’escriu el Cruyff. Això és rumorologia i espero que no em porti problemes dir-ho, però crec que llegint el títol ja es veu que no ho fa ell. A més diu que sempre escriu frases curtes. I això és prova que no és ell. Els de 3r d’ESO escriuen en frases curtes. Prova irrefutable.

A part d’això he sabut que el Cruyff no és que parli malament la llengua de la selecció nacional que entrena (la catalana) sinó que tampoc parla bé el Castellà, i aquí està la sorpresa: tampoc l’holandès. Podem dir que la llengua de Cruyff és el futbol? Prou poesia.

I per últim, una conversa entre un tal Soriano i algú altre que no és prou com perquè a cop de vista sàpigues el seu cognom: “Vols dir que no guanyar la Champions i la Lliga és estratègic?” Frase textual de poc abans que es jugués el Barça-Inter.

anti-política al Periódico

Recordareu que fa un temps vaig parlar del Periódico, avui ho tornaré a fer.

Aquesta és la portada d’avui, amplieu-la i aneu llegint.

el periodico 27-05-2010

Veieu que hi ha una secció “pretorianos”. A la primera (important) casella hi surt el Prenafeta i en negreta diu “El dirigente”, tot donant a entendre que és el dirigent del grup. I surt amb cara de presidiari. Curiosament és de CiU. Pel famós “luigi” del PSC han escollit una foto on surt mirant avall, com si fos de penediment, i la paraula en negreta és “El informe”. QUINA DIFERÈNCIA.

La següent secció és “sus contactos”. El primer és Antoni Castells, el rebel de l’aparell del PSC, i el segon el Nadal, aquell que deia que el PSC no tenia projecte. I per allà, tot casualment apareix l’Artur Mas, després d’una tal Trilla que diu que era un obstacle que la trama no va poder salvar. I en canvi el Mas es va reunir!

Segons he sentit, tots aquests “contactos” no són res en aquest merder. Però allà estan.

Això no és desinformació. Això és anti-política. Molt parlar de la desafecció, El Periódico és l’anti-política.

Com deia l’acudit: “digues no a la droga que som molts i n’hi ha poca”. Doncs el mateix.

El Periódico no és que sigui un diari dolent, és que és molt pitjor.

músic al metro, seguretat a fora

Dos quarts d’onze a la parada de Marina de la L1. Ha pujat aquest home, que al tancar-se les portes, s’ha posat el micro i ha anunciat que faria un recital.

IMG_8616

A la següent parada ha dit “disculpen”. S’ha posat la flauta a la bossa i ha dissimulat el micro. Fora del metro i a la porta del costat hi havia dos segurates mirant i remirant, i no veien res.

Ells vestits de taronja fosforito, ell vestit de camuflatge.

Amb la flauta a la bossa i un sac al carret per dissimular l’altaveu qualsevol el pilla. 😆

Tots els altres ho veiem. Han estat moments curiosos. De complicitat. I si algú aixecava la llebre? Podia ser perquè ningú aguanta la música del metro, ningú.

S’han tancat les portes i ha seguit la música. No és que toqués bé, però hi posava interès. Tots hem sabut apreciar les qualitats innates i de cada tres, un li ha donat euros (jo també).

Un gest que segurament incentivarà a practicar aquest esport de risc que és anar a tocar la flauta al metro.

Portugal – Catalunya

Un dels temes copernicans que planteja la independència és on carai jugarà el Barça. La solució ja la vaig donar fa unes llunes i -siguem sincers- quina collonada d’excusa per tal d’evitar que el Montilla mani ni que sigui una mica.

En qualsevol cas, ara que Mourinho “el portuguès” ha fitxat per l’equip de la capital, la següent lliga només la poden guanyar dues nacionalitats: els pourtugueisos o los catalanes.

La sorpresa que s’enduran els españolets quan se n’adoning. Pobres, com han canviat les coses des que l’Aznar anava al Bernabeu. Avui el ZP no sap ni on voldria anar. 🙄

Fem un pas endavant. Proposo que comencem a instaurar una nova nomenclatura per afrontar amb garanties la propera temporada: “el Mourinho”.

Frases d’exemple:

el Mourinho va empatar ahir amb el València

Avui es juga el Mourinho-Barça

el Mourinho està a 3 punts del Barça

A quina hora juga el Mourinho?

Cristiano està de baixa i no podrà jugar el partit Mourinho-Vayadolit

Jo crec que aquest any el Mourinho arribarà a quarts

Aquest canvi el podem fer perquè sembla que els entrenadors són les noves vedets del futbol. La temporada que ve, si els madridistes són xulos serà perquè els entrenarà Mourinho.

No m’estranya que el fill de Mourinho sigui del Barça, perquè sense nosaltres el seu pare no hauria treballat mai pel Madrid.

Però quina pena per Madrid que hagin d’anar a buscar un mercenari per defensar “els colors”. I a més, de la Comunitat Autònoma que és autònoma de veritat.

En fi, si sou del Madrid, no ploreu, que l’any que ve, alguna cosa fareu.

l’anti-vot

Quan era petit (més petit vaja) pensava que seria una gran idea poder votar en contra d’algú. Eren els temps del PP i no sabia què volia. Però sabia què no volia. “Deixeu-me votar en contra!” Pobre de mi vivia en un estat de contingències irrefrenables.

Però avui he après que votar en contra es menja la pròpia democràcia. Tu, Hereu, també te n’has adonat, oi? 😆

Anti voting – voting ideas down

Això em recorda que a la Gràcia Clàssica, algú va voler aprovar que la ciutat pogués extradir a algú, i endevineu qui va ser el primer. 🙄

I ara, si voleu, us convido a veure Obama’s Deal. Un pobre home que quan tenia l’acord per reformar la sanitat, va i se li mort un Kennedy (democràta com ell). I els ciutadans -que en això són uns putes-, va i voten a un republicà que li diu “No You Can’t” a la refotuda reforma.

L’Hereu és imbècil, part XCIX: em trobo anuncis que m’activen

Mireu aquest anunci. Troba’t? Activa’t als parcs? Què cony és aquest anunci? És un anunci de relax? És un grup de singles que van al parc i parlen només cinc minuts?

IMG_8508

Per mi aquest anunci és la prova que el programa de Catalunya Ràdio “l’ofici de viure” és propaganda política per veure si la gent deixa d’interessar-se per la política i se’n van a relaxar-se als parcs. He dit relaxar-se? Vull dir trobar-se. Aneu-vos a trobar a un parc! Activeu-vos!

Sort en tenim de l’Ajuntament que ens diu que podem anar als parcs a trobar-nos. I quan dic trobar-nos no vull dir anar-hi amb els amics i fumar, incívics. 😕

Malauradament aquestes polítiques d’esquerres es veuen obstaculitzades per la dreta conservadora que vol que la gent es quedi a casa buscant coses al Google enlloc d’anar a l’aire lliure i trobar-se:

El Ayuntamiento de Barcelona paraliza un anuncio de 350.000 euros

els catalans de 1463

Avui farem una lectura d’un text antic, aquest concretament:

176v

Segons tinc entès és l’informe d’un emissari dels consellers de Catalunya i Barcelona que van anar a parlar amb el Rei de França Lluis XI per tal d’aconseguir 300 cavalls per tal de barallar-se amb altres ibèrics, i que diu que és català per part de mare (Maria d’Anjou) i la seva àvia és Violant d’Aragó.

El text destacable comença a la tercera línia:

dix que no’ns devíem meravellar ni ell devia ésser increpat, si volia saber la voluntat, / motiu e fi per los quals aqueixs Principat e ciutat volien los dits rossins, e encare si / volia saber quin lengatge se perlave en Barchinona, car ell sentia que s’i perlave / molts lengatges –uns castellà, altres navarro, altres aragonès…– e que ell / volia saber, si alguna cosa fahia, per qui la fahia. Car, si en dits Principat e ciutat / se perlave castellà o altre lengatge qui cathalà no fos, ell no se’n curave, / com no li peraguera fer beneffici als cathalans mas a aquell lo lengatge del / qual s’i perlave. Mes, si cars era que los cathalans fossen desliures e seperats / dels casthellans, axí com ell sabia que ho eren, car lo rey de Castella los havia / renunciats, e que solament perlassen lo cathalà, lavors ell, qui originalment / ere per part de sa gran mare vertader cathalà, faria les coses que posqués / fer per la endressa de Cathalunya, cosa que en fer era molt fàcil, car entre / los cathalans e ell bé sabíem no y havia muntanyes, acompanyant aquestes coses / lo dit senyor de largues e gracioses peraules demostratives de molta hu/manitat e voluntat.

Que traduït vol dir que el Rei de França per donar suport als catalans pregunta a quins catalans està ajudant. Perquè li han dit que a Barcelona es parlen moltes llengües (castellà, basc, aragonès) i si feia res volia saber per a qui ho feia. Perquè si a Catalunya i Barcelona es parlava en Castellà o altre llengua que no fos Català, ell no en volia saber res, perquè no volia beneficià a catalans que no parlessin la llengua. Però si els catalans fossin lliures i separats dels castellans -encara que ja sabia que així era perquè s’havien distanciat amb el Rei de Castella-, llavors ell que era per part de mare un vertader català, faria el que pogués per ajudar Catalunya, i això és així perquè entre ell i els catalans no hi ha muntanyes, etc, etc.

Bé, doncs aquí està el text. Què és el que més us ha sobtat? Que a Catalunya es parlessin vàries llengües? Que el Català fos la llengua important? Que ja llavors se sabés que eren cossos polítics diferents? Que ja llavors estiguéssim fent coses diguem que semblants a les d’avui en dia? Que un polític de fora digués que és català en la intimitat per fer veure que farà coses pels catalans i que al final no faci res?