viure al carrer

Llegiu aquesta entrevista a qui ha viscut 15 anys al carrer.

“Cuando eres indigente, causa más dolor la compasión que el desprecio”

un parell de trossos destacables:

A veces, las personas que te dan limosna me decían que no me la gastara en vino. Yo les decía que me lo gastaría en lo que necesitara. Esas personas no saben que el vino es lo único te aguanta de pie, que evita que te acabes de volver loco y que los recuerdos que llevas dentro te acaben destruyendo.

Hay algún momento de tranquilidad, algún día que has conseguido vender un cuadro bien, te vas para la montaña con tus cajoncitos de vino y el tabaco, te pones más o menos tranquilo y ves una puesta de sol preciosa. Pero encontrarte en este estado de tranquilidad tiene doble filo, porque piensas que todo eso lo tenías cuando eras tú mismo, tenías otras cosas alrededor, a gente que querías y que te quería. Y estás ahí completamente solo. El sol y la primavera son para todos, pero en algunas circunstancias se convierten en una tortura.

Jo m’he creuat dues vegades amb gent que viu al carrer. L’últim al súper Dia on ell hi anava a comprar cervesa. Només volia una llauna de cervesa i després de parlar una mica el vaig convidar. Ell estava content i agraït i a mi em va costar 27 cèntims.

Un altre me’l vaig trobar a la plaça Universitat. Em demanava diners i vam parlar una mica. Abans de dir-nos adéu estava més content de la conversa que pels diners (uns 10€). Era fill de les motxilles que van fer servir els primers catalans que van anar a l’Everest.

Barça inter

Jo no en sé de futbol, però diré algunes coses.

El primer ho ha dit el Torquemada a Catalunya Ràdio: la davantera amb Jeffren, Bojan i Pedro és la davantera amb la que vam començar a jugar la copa contra la Cultural Leonesa. A mi això em fa pensar el que ja pensava al principi de temporada: la plantilla és curta.

A mi em sembla que no hem passat per això que ens agrada sentir i ens posa contents “el Barça juga al seu joc” (ara no sé com ho diuen). A mi em sembla que hem jugat així: “de mica en mica”, quan no ho havíem de fer veient què estaven fent els que teníem davant.

I això em porta a una altra cosa: Guardiola va fer “fora” a l’Eto’o perquè era un rebel o no encaixava. El “feeling” que deia. No encaixava amb l’estil que volem tenir al Barça? D’acord, però ens trobem jugant a fer el rondo, tots tan amics i tan ben avinguts que no hi ha tensió.

I com ha dit l’Escobar a la ràdio, l’Ibra o no entén què ha de fer o no ho sap fer.

A mi al minut 63 m’ha semblat que la cosa no anava.

Benach, demòcrata 2.0

Un dia em vaig fer amic de l’Ernest Benach al Facebook, i crec que avui ha fet una poesia visual metàfora de tota una vida, obra cumbre cim dels nostres temps.

Twitxr.com –

Cliqueu, cliqueu.

Què us comunica la pàgina?

A la pàgina es veu tres homes assentats a una cadira amb una taula davant, suposadament parlant a gent que se’ls mira i escolta.

La frase és boníssima: “La qualitat de la democràcia serà major si assumim la filosofia 2.0”.

Tremendo, tremendo.

Repeteixo que els tres mosqueters estan fent “web 0.0”. zero punt zero perquè estan davant de gent parlant-los a la cara. I mentrestant als webs tot el que tenim és aquella pàgina?

Què és la “filosofia 2.0”? Frases curtes sense sentit ni contingut? Frases que no s’entenen? Frases?

Anava a dir que vista la pàgina m’agradaria saber què deia que pogués explicar la frase, però és que no m’interessa! Com m’ha d’interessar si la seva “filosofia 2.0” és “allò”?

Jo ja sé que la democràcia consisteix en que fins i tot el més burro pot anar i votar, però d’aquí a que es millori la qualitat de la democràcia penjant coses com aquella, necessitarà moltes conferències per explicar-ho, eh…

I és que no té raó! Perquè la democràcia no és qüestió de quantitat, és qüestió que manin “uns”, i d’aquí “uns anys” “tots” direm si ens ha agradat o canviem de película. I repeteixo, fins i tot el més burro podrà anar i votar. No cal viure atrafagat per twitters i mandangues per saber quin polític votaràs.

de què serveixen les consultes d’independència?

Avui he dit una cosa interessant, i com que passa poc sovint, he pensat que ho havia de posar al bloc.

La pregunta és de què serviran les consultes d’independència?

Serviran perquè els que volem la independència caminem tranquilament pel carrer.

Per poder voler la independència amb la mateixa tranquilitat que jo vull un gofre de xocolata.

Fins aquí la part interessant. Ara permeteu-me que enriqueixi aquest escrit comentant la portada d’un presumpte diari:

IMG_8059

He llegit “pinchazo soberanista”, i clar, m’he quedat esparverat. Els sobiranistes han punxat i ja no guanyaran la lliga? Llavors llegeixo les seves gràfiques i resulta que el 28 de Febrer la participació era del 21% i ahir del 20,2%. Si això és punxar, què més voldrien els del PSC que “punxar” a les properes eleccions. Tu ja m’entens.

Però més curiós és el subtítol “La participación baja hasta el 20% pese a la amenaza del Constitucional”. Que quan ho he llegit m’he espantat i tot. Serà que no miro prou la tele!

El periodista entén i assumeix que el que estan fent quatre jutges a Madrit hauria de ser prou motiu per anar correns a votar per la independència (no diu si a favor o en contra). I destaca que no està passant.

A mi em resulta molt curiosa aquesta manera d’entendre la realitat d’aquest presumpte diari.

Reitero que em fa molta gràcia que allà dins hi hagi uns periodistes que entenguin que la resposta al Constitucional sigui anar a votar per la independència.

Que ho diguin els promotors és normal, perquè els promotors promourien la consulta invocant fins i tot l’espiritu del Juanito. Però que ho digui un diari que titula “pinchazo soberanista” és del tot estrany.

O sóc jo que sóc estrany i El Periódico amb aquesta portada ja ha convençut als lectors que la resposta a “l’amenaça del Constitucional” consisteix en anar a votar a les consultes.

un milió d’euros en flors índies

Siguem sincers, a qui no li agrada tenir raó? Per això no m’he pogut estar de penjar aquesta notícia d’una política índia amb un florero fet de bitllets de mil rupies valorat en un milió d’euros. Que són moltes rupies allà, i molts euros aquí.

un milió en flors

Podeu llegir el que jo vaig escriure quan a Mumbai em vaig trobar amb un aniversari-meeting polític.

Malauradament els meus amics no em prenen seriosament amb això de la manca de política en la política índia, i es queden amb un simple “si bueno, la meva àvia tampoc jugava a tennis”, com si el progrés pogués portar a l’Índia polítics com el nostre menystingut Montilla.

En qualsevol cas, aquí teniu la notícia i el que vaig escriure, i ara llegiu-ho i relacioneu-ho, si voleu-ho.

Estatut Español

L’Estatut és un problema español, els catalans volem la independència.

I quan dic això, dic que si l’Estatut és un problema no és cosa nostra. El problema és seu. Ja s’ho faran.

Alguns direu: “oh, però és que si ens petri-retallen l’Estatut les infraestructures de Catalunya seguiran sent una puta-merda!”

Però, amics, com si l’Estatut hagués de servir per això!

Si volem unes infraestructures a l’alçada dels nostres impostos, l’única manera és que el Montilla recapti els nostres impostos enlloc de fer-ho la Salgado.

I ara, un esquetx de Bob l’Estatut, l’única cosa bona que ha passat amb l’Estatut des de fa tres anys.

l’alcaldia per dins

Ahir era el sant de l’alcalde, i per això ens va ensenyar les seves oficines a un nutrit grup de ciutadans.

He pensat penjar algunes fotos pels lectors laïcs que pugui tenir. Són panoràmiques per si a més de laïcs són cosmopolites. 😉

Això és la capella:

IMG_8014 - IMG_8016 (3 fotos en PCUSN)

Això és una cantonada d’una de les moltes habitacions que té:

IMG_8047 - IMG_8049 (3 fotos en MCUSN)

Aquí és on s’asseu amb els companys que porten l’Ajuntament:

IMG_8023 - IMG_8026 (3 fotos en CCUSN)

Aquí és el mateix però vist des de la porta:

IMG_8031 - IMG_8034 (4 fotos en PCUSN)

Això és una altra habitació per trobar-se amb molta gent:

IMG_8035 - IMG_8037 (3 fotos en PCUSN)

I aquesta és l’escala de sortida:

IMG_8052 - IMG_8053 (2 fotos en PCUSN)

Joan Antoni se’n va anant

Sabeu quin és el millor homenatge al Samaranch? La primera frase de la wikipedia castellana:

Juan Antonio Samaranch Torelló, también llamado en ocasiones Joan Antoni Samaranch i Torelló

És boníssim, “tambien” “llamado” i “en ocasiones”! 😆

Després he vist que a la castellana diu “fue un empresario y político español”, i en català diu “fou un dirigent polític, polític i empresari català”.

Em pregunto si quan sigui que siguem independents, els españols faran igual que amb les Copes d’Europa del Madrid i el seguiran comptant amb l’orgull d’un bon nacionalista excloent.

Jo he llegit molts catalans emprenyats que volen recordar el passat franquista de l’home. A mi em sembla que com a societat, el canvi de dictadura a democràcia no l’hem fet gaire bé. Segurament és impotència dels demòcrates que no vam saber fer arribar la democràcia fins que no va arribar per defunció. I com sembla, els partidaris de la dictadura han seguit campant tan amples.

Hem tingut la dictadura que hem tingut, i la transició ha estat com ha estat (Miquel Roca que dolent que ets). En tot cas, siguem valents d’ara endavant. No n’hem de deixar passar una. Diguem-ho.

Si el partit que votaries per principis fa el capullo, no el votis. Vota’n un que sigui presentable. Votem a algú que ho faci bé, no als “que són els teus”. I apreta als teus perquè ho facin bé. Perquè si els votes igual, ja em diràs com pots esperar tu que “els teus” ho facin bé.

L’Hereu és imbècil, part XCII: motos i contenidors

Alguna vegada en un comentari o algun amic m’ha dit que aquesta secció és com la de fotos de La Vanguardia. Però ells són periodistes i jo un català emprenyat.

La secció me l’anava mirant i pensant: més o menys si, però a La Vanguardia no té el sentit de mostrar l’urbanisme imbècil que ens està fent el ruc de l’Hereu.

Però avui sí, i per això ho poso aquí al bloc.

motos contenidors

Resum de la queixa: fa uns anys van eixamplar la vorera i ara la fan servir per aparcar motos i per posar-hi contenidors.

Aquesta és la merda de ciutat que ens està fent l’Hereu.

Jo hi he estat pensant i he arribat a la conclusió que el problema és que el seu equip de govern (amb piles de càrrecs de confiança) assumeix que l’asfalt és només per cotxes a tota velocitat. Per això amplia voreres, pals per tot arreu, etc. Al final tot el que no és trafic ràpid ha d’anar a la vorera.

La vorera és el nou carrer.

I un carrer peatonal és un carrer normal.

Recordeu el cercle virtuós del Laporta? Doncs aquest és el cercle imbècil. 😐

Recordeu que estaven posant pals a la platja? Doncs avui hi he passat i allà on hi havia rajoles estava asfaltat per passar-hi cotxes. És la típica zona peatonal amb calçada asfaltada. 😈 El que deia, el cercle imbècil. 😡

[curiosament, aquesta és la part 92 de la secció, homenatge als caiguts]