Un dia em vaig fer amic de l’Ernest Benach al Facebook, i crec que avui ha fet una poesia visual metàfora de tota una vida, obra cumbre cim dels nostres temps.

Twitxr.com -

Cliqueu, cliqueu.

Què us comunica la pàgina?

A la pàgina es veu tres homes assentats a una cadira amb una taula davant, suposadament parlant a gent que se’ls mira i escolta.

La frase és boníssima: “La qualitat de la democràcia serà major si assumim la filosofia 2.0″.

Tremendo, tremendo.

Repeteixo que els tres mosqueters estan fent “web 0.0″. zero punt zero perquè estan davant de gent parlant-los a la cara. I mentrestant als webs tot el que tenim és aquella pàgina?

Què és la “filosofia 2.0″? Frases curtes sense sentit ni contingut? Frases que no s’entenen? Frases?

Anava a dir que vista la pàgina m’agradaria saber què deia que pogués explicar la frase, però és que no m’interessa! Com m’ha d’interessar si la seva “filosofia 2.0″ és “allò”?

Jo ja sé que la democràcia consisteix en que fins i tot el més burro pot anar i votar, però d’aquí a que es millori la qualitat de la democràcia penjant coses com aquella, necessitarà moltes conferències per explicar-ho, eh…

I és que no té raó! Perquè la democràcia no és qüestió de quantitat, és qüestió que manin “uns”, i d’aquí “uns anys” “tots” direm si ens ha agradat o canviem de película. I repeteixo, fins i tot el més burro podrà anar i votar. No cal viure atrafagat per twitters i mandangues per saber quin polític votaràs.

Avui he dit una cosa interessant, i com que passa poc sovint, he pensat que ho havia de posar al bloc.

La pregunta és de què serviran les consultes d’independència?

Serviran perquè els que volem la independència caminem tranquilament pel carrer.

Per poder voler la independència amb la mateixa tranquilitat que jo vull un gofre de xocolata.

Fins aquí la part interessant. Ara permeteu-me que enriqueixi aquest escrit comentant la portada d’un presumpte diari:

He llegit “pinchazo soberanista”, i clar, m’he quedat esparverat. Els sobiranistes han punxat i ja no guanyaran la lliga? Llavors llegeixo les seves gràfiques i resulta que el 28 de Febrer la participació era del 21% i ahir del 20,2%. Si això és punxar, què més voldrien els del PSC que “punxar” a les properes eleccions. Tu ja m’entens.

Però més curiós és el subtítol “La participación baja hasta el 20% pese a la amenaza del Constitucional”. Que quan ho he llegit m’he espantat i tot. Serà que no miro prou la tele!

El periodista entén i assumeix que el que estan fent quatre jutges a Madrit hauria de ser prou motiu per anar correns a votar per la independència (no diu si a favor o en contra). I destaca que no està passant.

A mi em resulta molt curiosa aquesta manera d’entendre la realitat d’aquest presumpte diari.

Reitero que em fa molta gràcia que allà dins hi hagi uns periodistes que entenguin que la resposta al Constitucional sigui anar a votar per la independència.

Que ho diguin els promotors és normal, perquè els promotors promourien la consulta invocant fins i tot l’espiritu del Juanito. Però que ho digui un diari que titula “pinchazo soberanista” és del tot estrany.

O sóc jo que sóc estrany i El Periódico amb aquesta portada ja ha convençut als lectors que la resposta a “l’amenaça del Constitucional” consisteix en anar a votar a les consultes.