nunca nueve

Era Agost 2009 quan Xavier Sala i Martin va escriure:

Crisis (14): Lo Que No Se Ve
Les explico todo esto porque los gobiernos del munto entero intentan reactivar la economia a través de programas Renove que subsidian la compra de coches nuevos a cambio de la destrucción de coches viejos. [...] Ahora “lo que no se ve” (y no se contabiliza) son las pérdidas de mecánicos y reparadores de coches, las de los vendedores de segunda mano a los que el Estado ha robado el negocio y las de los contribuyentes.

Y avui llegeixo que:

Clunkers Program Worked, Didn’t Hurt Car Sales, Study Says

Si voleu llegir-vos els dos articles. A mi ja em semblava que no tenia raó el Xavier. Francament argumentar que un programa polític per augmentar la venda de cotxes nous perjudica als que venen cotxes de segona, em sembla un argument molt pobre. És molt clar i és irrebatible. I potser per ser-ne és erroni. Això no vol dir que a cada crisi puguem anar ajudant a comprar cotxes, però aquesta és la gràcia de la política: saber quan i com s’ha de fer.