guerra de coixins

Us volia informar que aquest dissabte, dues hores a abans del partit Barça-Atlètic, hi haurà una bonica guerra de coixins a plaça Catalunya.

No sé si és un acte organitzat per l’Ajuntament, una performance d’homenatge al Tribunal Constitucional, o una forma de marcar l’inici de la cursa electoral.

En qualsevol cas barcelonins, anem-hi que encara podrem esbatussar algun turista.

l’era Obama

És una llàstima que a Catalunya ja se’ns hagi passat l’obamamania, perquè acabo de trobar un article força interessant. Què se n’ha fet del Mas dient que ell és com l’Obama?

Aquí teniu l’article i seguidament en faré una sentència interpretativa per ajustar-lo a la Constitu.

Obama’s Power Surge
Is it just me, or does Barack Obama seem different since health care passed? He’s sticking it to the Senate by appointing 15 nominees while it is on recess; he’s sticking it to Benjamin Netanyahu by not backing down from demands that Israel halt building in East Jerusalem; he’s sticking it to the banks by aggressively pushing financial reform.

Sabreu que recentment Obama ha aconseguit aprovar una reforma de la sanitat. Reforma que ha rebaixat per fer-la acceptable fins i tot pels propis demòcrates (quina diferència amb la nostra disciplina de partit).

També ha aprofitat les vacances fent 15 nomenaments, i apreta a Israel i els seus assentaments ilegals, i apreta als bancs amb una reforma financera.

Per això diu que ara a Washington li tenen por.

Tot plegat ho compara amb Ronald Reagan que va fer un canvi d’era política. Bill Clinton també volia fer una reforma sanitària, però ho va deixar córrer i va seguir els principis de Reagan.

S’esperava que Obama i el seu “change” seguissin el mateix destí, però pels canvis que he dit, sembla que s’ha acabat l’era Reagan, i comença l’era Obama.

I dic jo:

Catalunya, on està el nostre Obama que acabi amb el l’era Felipista? Pasqual Maragall va intentar canviar el món, però España no vol canviar, per això el canvi és un polític que porti independència.

Perquè a USA, tothom ho sabia que s’havia de canviar la sanitat, i a Catalunya també sabem que s’ha de canviar la dependència. Però una altra cosa és fer-ho.

I si em permeteu, a mi no em sembla que Mas i el seu “si em moc em torno a quedar sense Generalitat”, o Carretero i els seus “enemics interns”, o Laporta i el seu “sigueu generosos i seguiu-me!” puguin fer-nos canviar d’era. Tan de bo puguin.

Chatroulette

Congratulem-nos, ja tenim un nou entreteniment massiu. El Twitter és per avorrits. Arriba: Chatroulette.

Teniu ganes de parlar, veure i ser vistos per un desconegut? Si qui us ha tocat no us agrada, podeu canviar de desconegut.

Realment necessitàvem alguna cosa més incisiva, amb menys contingut, més directa, amb menys privacitat.

Us deixo amb tres vídeos. I no els explicaré perquè les coses que s’han d’explicar són avorrides!

YouTube – Chat Roulette Funny Piano Improv #1

chat roulette on Vimeo

YouTube – Lady Gaga – Telephone (CHATROULETTE VERSION)

la destrucció d’España en dos temps (Barça i Andalusia)

Ara us diré una cosa. Si el Barça guanya aquesta lliga -la Lliga española-, i el PSOE perd Andalusia, España -l’España política-, no podrà sobreposar-se als canvis. Això no vol dir que si no passa, España tingui el més mínim futur polític. 🙄

Griñán cambia el Gobierno andaluz para frenar su sangría en las encuestas Sitúa a Mar Moreno como número dos, después de los elogios de Zapatero
(todas señalan la opción socialista en claro descenso y al PP el fuerte ascenso)

Keita: “Los rivales del Madrid no van al 100 por cien contra ellos”

El PSOE sense Andalusia no és res. No s’aguanta. Podria passar que estiguessin uns anys votant al PP, oi, però si el PSOE perd Andalusia, l’equilibri español quedarà totalment decantat cap al mitja-cerilla de Rajoy. Serà un canvi tan brutal que l’España constitucional no ho podrà aguantar.

Hauran guanyat els españolistes del PP, però quedant-se sense PSOE, ja no hi ha España.

Segon punt. A mi em sembla molt evident que el Real Madrid és l’equip del règim. Ara no parlem de l’Alcorcón, la “Liga Española” és el títol màxim que vertebra l’España Constitucional.

Als catalans que volem la independència el primer que ens diuen és “oye, pues no podreis jugar en la liga eh!”, i els catalans diem “ah pues no habia caido”. Això vol dir que per ells, la Lliga és la Constitución feta pilota. Llavors, si el Real Madrid i els seus 300 milions d’euros no aconsegueixen coronar el títol “liguero”, semblarà que no passa res, però l’ego dels pilars españols estarà tan fet caldo que no podran ni anar a un Asador.

Per això els españols quan juguen contra el Madrid juguen com si caminessin, sabent a priori que juguin com juguin, el Real Madrid té la Constitución i els Borbones en plantilla.

I els españols tenen ganes de fer caure el Barça. Amb això no vull dir que tothom vagi en contra nostra. Però la seva impressió és que el Barça pot caure i el Madrid no pot. I no pot perquè si cau, cau España.

Una cosa és perdre amb l’Alcorcón, una altra és no guanyar la Liga Española. I per això a principi de temporada a Madrid parlaven del Triplet. Perquè és inconstitucional que el Barça, encarnació de l’Estatut, sigui més que el Madrid, encarnació de la Constitución, que és “de todos” igual que tots podem ser del Real Madrid.

Als catalans ens faria més gràcia guanyar la Champions que la Liga. I siguem sincers, seria més important. Però què importa a España? A l’España que ha viscut tancada en una dictadura que no va caure perquè tampoc hi havia cap necessitat? A España, per més turistes que vinguin, se habla Español, i el títol important és el “liguero”.

Si el Zapatero aconsegueix perdre Andalusia, i sent del Barça, aconseguim la Lliga, España està tocada de mort. L’ideari colectiu se’n va a prendre pel sac.

Perquè una cosa és que el Barça ho guanyi tot, però una altra és que segueixi guanyant. Perquè una cosa és que els catalans facin un Estatut, però l’altre és que 4 anys més tard segueixi vigent.

Barça en català, part IV

Avui també hem posat el Barça en català a GolTV a la segona part. Curiosament ha estat l’amiga del 25% qui m’ha animat a fer l’enquesta (i un altre amic feia uns càntics i tot).

Les meves sensacions d’avui és que la cosa va agafant caliu i no està lluny el dia que comencem el partit escoltant-lo en català.

He anat particularment en compte en dir-li a la mestressa que havia fet l’enquesta a tothom i tothom havia dit que si. Ella ha respost fent-me saber que no té cap problema en posar-ho en català. Un canvi respecte l’últim dia.

Destacar un enquestat que ha respost literalment “mejor, porque estos son insoportables”. Ja ho vaig dir que el motiu bàsic és que ho fan fatal. Una parella sud-americana també han respost afirmativament.

Dic que el tema comença a estar madur perquè un client m’ha dit “això ja ho havies fet altres vegades oi?”. I una parella joveneta també s’ha recordat de mi només atansar-m’hi.

A mi em feia cosa fer l’enquesta perquè just al darrera en tenia tres que parlaven en Castellà. I quan els ho he preguntat un em diu “si, pero es que este no sabe catalán”. Jo he fet cara de “ostres, ara tenim un problema”, però llavors ha dit “oye, nada nada, que es una broma, adelante”. Ara em pregunto perquè feia veure que era italià. Són molt curioses aquestes coses.

Curiós també un home del final de la barra que em diu “No. És que no podràs perquè se sent abans la ràdio que la imatge, i clar, no t’ho deixaran fer.” O sigui, aquest home, creia que la meva intenció era posar la ràdio. M’ha semblat veure en la seva cara aquest sentiment tan nostrat de “oh, tan de bo fos possible però no pot ser i ens haurem d’aguantar amb el castellà”.

Avui m’he entretingut a comptar-nos i som entre 40 i 50 clients.

Aprofito per dir que la locució de Catalunya Ràdio va unes dècimes de segon avançada. Roures, a veure si ho arreglem que no volem ser espanyols de segona.

lloguer de pis vitalici

El problema d’habitatge s’ha de solucionar potenciant lloguer (fins aquí sembla que molts hi estan d’acord), però clar, si els contractes són de 5 anys, i els preus tendeixen a pujar, llavors aquesta idea és problemàtica i es veu això com a causa que les masses s’avoquin a la compra. De manera que aquest bon home proposava que els lloguers havien de ser vitalicis.

Clar, com a persona que es guanya les garrofes en aquest sector, semblant afirmació va fer que respongués amb la cara i no amb mil paraules.

Llegiu el primer paràgraf, sembla molt raonat, però està malament. No es poden fer lloguers vitalicis.

El primer a saber és que abans (del 94) es feien els contractes indefinits (ara no sé ben bé les dates). Diuen que es va fer així perquè els empresaris catalans van pressionar perquè així s’asseguraven que els treballadors paguessin sempre el mateix pel lloguer del pis, i ells -que pagaven els treballadors- no els haurien de pagar més.

Tot i així encara avui hi ha persones que viuen en pisos que no estan proporcionats a les seves necessitats. I que he conegut casos de gent que marxa perquè no pot pagar, i al cap d’un temps, resulta que està millor allà on hagi decidit marxar.

Aquest moviment, intercanvi i que les decisions siguin individuals és imprescindible perquè les coses vagin bé.

Ell ja estava assumint que a mi no m’agradarien els lloguers vitalicis perquè vol dir que “jo” no podré anar apujant el lloguer.

Per això li vaig acabar explicant que el que s’ha de fer és que el lloguer sigui un bon mercat on entrar. Perquè la situació avui en dia és que no és un bon mercat. I no l’és perquè tens mil obstacles per tirar endavant. Aquests mil obstacles, de fet, beneficien als que ja estan al mercat, perquè impedeix a que altres entrin.

Tot això li explicava perquè el “lloguer vitalici” no és una bona solució al problema de preus de lloguer alts i pocs pisos al mercat, però el que si que és una bona solució és arreglar els problemes de cobrament i els problemes de formalitzar el contracte. I tot i que les dues propostes perjudiquen al propietari, la primera suposa un obstacle a qui entri de nou al mercat, i el segon invita a que lectors com vosaltres us compreu un pis i el llogueu.

Ah, i evidentíssimament, que les administracions es posin a construir pisos i llogar-los és la manera més fàcil que l’administració sigui corrupte. I això és el que fan els socialistes.

primavera francesa

Dijous passat els francesos de Barcelona van celebrar la seva quarta primavera. I jo hi vaig anar amb un mexicà que és la meva parella (lingüística eh!).

Us haig de dir que la meva valoració seria molt negativa si no fos pels Youkalis.

Negativa per què? Perquè als francesos no se’ls va acudir res més que obligar-nos a estar fora l’edifici, començant tard i començant llegint una espècie de diàleg cutre a més no poder, parlant de la “negritude” i altres conceptes del segle dinou. Això és ara fa dos segles, i ho sabien que d’això ja fa dos segles eh…

Quan en vaig tenir prou d’intentar entendre què deien i el problema no fos el francès, me’n vaig anar a fer fotos, a veure un got de vi i a menjar dues tapes de formatges (6€). Sí, va ser així de llarg. 🙄

SNC00088

Quan van deixar de parlar, van obrir les portes i era com el primer dia de les rebaixes però en gratis. Perquè donaven coses, sabeu? La primera planta era pels suïssos: formatges i bombons. Segona planta: formatges francesos i vins de Rioja (sí, la Rioja és francòfona). Tercera i Quarta planta: rien de rien (es veu que a Caladonia i Àfrica no mengen). Cinquena planta: Màrroc amb postres i tes, estores i llums de coure. Sisena planta: Guadalupe (rien de rien tampoc).

Tot plegat era bastant lamentable, encara que els formatges eren bons. Però clar dius: no entenc el missatge. 😕

Ens en vam anar al garatge a veure curtmetratges de George Méliès musicats per Youkalis. Una experiència fantàstica. Tocaven molt bé i el que tocaven hi anava molt bé, una ambientació fantàstica amb cotxes de xoc fent de butaques, i nogensmenys, una cambrera en patins en línia t’ofereix una Moritz a mig concert.

Ah, i quan jo marxava, arribava en Guillem Carbonell!

L’Hereu és imbècil, part XCI: parada d’autobús interdisciplinar

SNC00055

Valga’m Déu! Aquesta dona! Que no ho veu!! L’atropellarà una bicicleta!!!!!

I mira que li han pintat el terra a daus perquè s’hi fixi! Com és la gent eh! Totalment incívica.

Està mirant el planell dels autobusos, però això no és excusa per aquest comportament tan d’allò.

L’ajuntament mira que es gasta milers de milions en millorar-ho tot, i patapam, mireu la gent què fa.

I el ciclista aquell.. circulant PER FORA del carril bici!! És que és un escàndol. Que no veu que hi ha una línia continua?

I ara no voldria dir res de l’home aquell que posa els peus sobre la passarela dels cecs…

Però sabeu quin és el punt negre d’aquesta foto? És allà on hi ha el quadrat blau dels disminuïts físics. En tres pams de terra s’hi trobaran: els cecs, els ciclistes, els de cadires de rodes, i la gent normal que per algun motiu estrany s’estan allà esperant l’autobús.

Sabeu què hi falta? Uns contenidors. En veieu algun a la foto? No, oi? Doncs vol dir que hi falten. Perquè sabeu què? Al Ferriol i a mi ens agrada trobar-nos contenidors cada dos per tres.

L’Hereu és imbècil, part XC: cruïlla intelectual

El grau d’imbecilitat de l’Hereu arriba a punts que transcendeixen la realitat i es converteixen en pura reflexió intelectual.

Què podem dir d’aquests carrils bici creuats?

SNC00047

Què diria si els veiés el Cerdà, pare de les cantonades escapçades? A les cantonades, els carrils desapareixen, però els de les bicicletes no. Ah, quin misteri. Tanta feina pensant en els cotxes que giren a les cantonades i ara el gran invent de l’Hereu és que no puguin girar sense envair un carril bici (fins i tot els dos).

“oye manolo, vamo a cer un carri bici recto hasta er finá”

Hereu, de veritat, sabem que ja no dones per més. S’acosta el final de l’alcaldia i ara ja va de baixada. Relaxa’t, i pensa què faràs després.

Fi de la part 90 d’aquesta concorreguda secció.