nunca nueve

Al bar mirant el Barça, ja m’he acostumat a tenir un auricular del mòbil a l’orella mentre l’altra sent el que diuen els amics, l’ambient del bar i el locutor de la tele. (i tot culpa del Roures)

Però dissabte passat el Puyal va dir que hi havia problemes escoltant-los a GolTV. I cansat de la insofrible locució d’aquella “cadena” (tenen el mateix estil i la mateixa gràcia que el Zapatero parlant d’economia), vaig dir-li a un amic “ei, posem Catalunya Ràdio?”. Hi havia un altre home al bar amb auriculars (ell portava els dos, i en aquest sentit era més sensat que jo). També escoltava el Puyal.

Així doncs vaig anar taula per taula preguntant si els molestaria que posés la locució en català. El millor va ser la cara d’un parell d’homes de prop els 50 que davant la pregunta a un se li va omplir la cara de felicitat. Curiós uns marroquins que per anar ràpid els ho vaig preguntar en castellà i també van dir que sí. Curiós una parella que parlaven entre ells en castellà i també van dir que si. I el prototipus del que som: una dona de 65 que diu “home, si vols prova-ho, però la gent et dirà que no”.

Amb el 100% escrutat, el sí a independitzar-nos del locutor idiota va obtenir el 96% dels vots (marge d’error del 4%).

Després de barallar-nos amb tres comandaments a distància (un d’ells de Canal +, mireu que poc en sé).

I aquí ja estem mirant la segona part en català

Podria destacar vàries coses:

La més evident és que estàvem tots aguantant un locutor que no volíem, però tampoc feia ningú el pas per canviar-lo. Tampoc demanàvem el canvi per allò “ai, a veure si em diran que sóc de la ceba”.

La segona curiositat és la pinta que feien els xinesos que regenten el bar quan li demanava tots els mandos i tots els papers per veure com s’havia de posar en català. Saben que el català existeix. Però d’aquí a que la tele parli en català, i els seus clients es moguin per posar-ho en català, hi ha un tros.

Una altra observació és que estàvem tots una mica atemorits. Com pesen els nacionalistes españols i les seves manies anti-catalanes.

Una altra observació és que primer vaig posar RAC1, i llavors, un del bar que havia estat aguantant l’altre locutor em diu: “Home! posa el Puyal!” Cosa que evidentment hi estava d’acord. Però com són les coses que quan veiem que hi ha espai pel canvi, ens agafem el braç directament.

I un últim comentari per tota aquesta gent que diu coses com “és que a Barcelona ja no es parla català”, “vas pel carrer i quanta gent sents parlant en català?”. Doncs això, que les coses no són així, el que falta és una mica d’auto-estima.