nunca nueve

Una de les primeres feines que vaig tenir va ser a Cit* Ba** (he enmascarat el nom per protegir la identitat).

La meva feina consistia bàsicament en remenar bases de dades i anar trobant transaccions perdudes i enviar-los una carta dient “nanai del paraguai”.

La feina va ser tot un descobriment perquè jo sempre m’havia pensat que les cartes del banc les plegava una màquina.

Però la situació més estranya és que no teníem paper per imprimir les cartes. I l’havíem de robar d’un altre departament. I fer-ho passada una hora perquè no ens veiés ningú, tot i que hi havia càmeres de vigilància.

Si això no és prou sorprenent, quan feia un mes que plegava cartes, vaig descobrir que allà on deia “si té algun dubte truqui al xxx-xx-xx” hi posava un número equivocat, i tot el nostre departament ho sabia, però seguíem enviant cartes. I després de parlar amb encara un altre departament d’amagat, la meva cap, em va “deixar” editar el fitxer del Word per canviar els números.

I encara hi ha una altra cosa: Pels passadissos hi havia un cartell dient que obrien un concurs per presentar idees per tal de millorar la feina que fèiem.

I encara una altra cosa: un treballador anterior al mateix departament que jo, s’havia inventat una macro que automatitzava la feina per la que ell estava contractat, i el van fer fora. Perquè resulta que no treballava prou!

Hi ha tantes coses que no encaixen…