indis afaitats poc viatgers, occidentals barbuts viatjats

Amics i amigues de l’internet, hi ha una cosa que em manté en un especial estat de xoc.

Els últims dies que estava a Mumbai (ara fa moltes llunes) vaig anar a caminar per l’equivalent del port vell i el gòtic de Barcelona. Allà em vaig trobar un indi que vivia pel que seria l’Horta-Guinardó d’aquí. Doncs aquell noi, de 23 anys i universitari, era la primera vegada a la vida que anava a allà! I el seu amic, era el segon cop que hi anava.

L’altra cosa que em va sobtar és que em va dir que ell ja sabia que mai agafaria un tren. Un tren que jo havia pagat (300 rúpies) i no havia aprofitat el bitllet sense cap remordiment ni sentiment de llançar els diners.

Però alto!

Que aquell noi cada dos dies anava a afaitar-se al barber, eh! 15 rúpies que li costava.

I dic jo: “home, potser ens podríem estalviar les 15 rúpies i t’afaites tu mateix, no?”

Doncs no. És que això d’afaitar-te a tu mateix i amb una maquineta ho fem els occidentals.

Som els occidentals que som capaços de gastar-nos 300 milions d’euros en “inverstigació i desenvolupament” per fer una maquineta d’afaitar de dues, tres, quatre fulles.

Als indis això els importa un carall.

I quan a mi em fa afaitar un indi vaig acabar convençut que és força estúpid afaitar-te tu mateix quan t’estàs perdent tot el joc de massatges al cap a base de copets ritmícs.

En veritat, aquest indi que es fa afaitar, no és que no pugui agafar el tren perquè és molt car, és que no té cap interès en agafar-lo.

I aquest és el motiu perquè els indis mengen arròs tot el sant dia. Aquí només mengem paella els dijous.

2 thoughts on “indis afaitats poc viatgers, occidentals barbuts viatjats

  1. Fa moltes llunes també vaig estar a l’India, i vaig conèixer un parell d’indis en una estació de tren , on vam mantenir una conversa molt agradable.
    Potser van ser dels pocs indis que vam conèixer que no estaven relacionats amb el turisme, i per tant no eren uns “capullos” integrals.
    Els dos nois, que eren universitaris (un estudiava informàtica) estaven a l’estació del tren passant l’estona, no volien agafar cap tren, i cada vespre i anaven a relaxar-se i observar. Vam tenir una conversa molt guapa, de la que encara recordo, vam parlar de bicis i de marques de bicis, les que van millor, etc.
    és un altre món…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *