nunca nueve

La primera vegada que vaig sentir el nom “Enric Canela” va ser a l’Hospitalet, quan un home tot trajat va dir en el torn de preguntes que aquest (que no havia vingut) s’apuntaria a Reagrupament després de l’estiu. Jo em vaig quedar molt sorprès, no sé si és que hi hauria una oferta tornant de l’estiu o si és que ell faria un viatge que ja sabia que tornaria sabent què ha de fer, i aquell altre ja sabia el que sabria.

En qualsevol cas, sembla que han fet un altra plataforma per a què tothom s’hi sumi i etc.

La plataforma [...] nega que vulgui crear un partit polític malgrat que admeten que l’objectiu últim és presentar una candidatura electoral.

O sigui, volen presentar-se a les eleccions, però també tenim que:

‘No m’hagués costat excessius problemes entrar a la junta de Reagrupament’, assegura Canela que afirma no tenir cap intenció d’anar a ‘cap llista’.

A veure, què passa que només parlem de poder?

SI es desmarca de la confrontació amb el projecte de Carretero i descarten presentar-se en solitari, si no aconsegueixen sumar prou suports.

O sigui, sols no es presenten. Si tu no hi vas, ells tampoc.

Tot i això, sostenen que és necessari aglutinar tot l’independentisme.

Primer hem d’estar tot junts i després ja veurem com ho fem.

‘Vosaltres sols no fareu res’, afirma Canela interpel·lant directament a Reagrupament i afegeix que ‘si no s’aglutina molta gent serà un fracàs’.

Ah, molt bé. Ara resulta que aquells no faran res perquè no s’han ajuntat amb ells.