Ateneuesfera, temporada Hivern 2010. És d’allà on vinc fa unes hores.
Us seré sincer, una dona ha segrestat l’esdeveniment explicant que ella està disposada a escoltar a tothom en relació a uns premis on ella té el vot decisiu.
Em cansa i recansa la gent que es creu important.
Em sembla indecent el punt al que arriba la gent a creure’s important. I aquesta dona es creia tant important fins al punt d’encarregar un informe per “demostrar” que els blocs en català són de més qualitat que els escrits en castellà. I a més afegeix que als altres potser no els importa “però a nosaltres sí”. A la puta merda, si em permeteu el comentari. És lamentable que algú de l’administració es gasti els NOSTRES diners fent estudis sobre la qualitat dels blocs en català.
Em cansa i recansa la gent que no sap parlar de res que no siguin conceptes. Els bloc són cosa passada, el facebook és antiquat, el que es porta ara és el Twitter.
I aquesta dona ens ha fet saber al cap de mitja hora de reunió que “ja estàvem al Twitter”, i pitjor encara, al cap de mitja hora més ha aparegut una pressumpta periodista del “324.cat” a qui adreçant-se en castellà ens ha fet saber que ella havia vingut perquè ho havia vist al Twitter. Francament, give me a break.
I es parlàven en castellà, una del departament d’educació i una del 324.cat. Ja no sé si vivim en la dimensió desconeguda o si la llengua normal de la “corpo” i la “xene” és el castellà. 🙄 Flipo mandonguilles.
És una dona que també ens ha fet saber que el seu departament d’educació ha fet un bloc que no és només pel departament d’educació sinó que hi poden escriure les 200.000 persones que treballen pel departament. Idea tan tonta que m’he permès el luxe de comentar perquè es discriminen els pares dels alumnes. Francament un bloc on hi poden escriure 200.000 persones no sé si és un un bloc o una casa de putes olla de grills. Però ella semblava que li semblava important que hi hagués un bloc on hi pogués escriure 200.000 persones. Permeteu que ho torni a dir tantes vegades com ho ha dit ella: 200.000 persones escrivint un bloc eh! A veure que són molt d’esquerres però hi ha un consell que decideix què es publica. I ens ha dit que potser ho fan malament perquè no han pogut prendre model de ningú més que ho faci a la resta del món. És tan ridícul que no sé si se n’adona. Segurament no té ningú que li digui.
La meva conclusió és que aquesta dona no sap de què parla, sinó que parla de conceptes que no volen dir res.
En un moment ha dit “open government” quan un company ha explicat que des d’un bloc intentaven que la plaça Madrid no fos una pou de prostitució i drogues. Certament és molt 2.0 no voler drogues al portal de casa. 🙄 De veritat no hi ha res més patètic que gent fent veure que tot el que està passant és molt nou quan és la mateixa merda de tota la vida (i això que ella era més gran que jo).
Aquesta dona m’ha cansat hipèrbolement quan una altra dona li ha dit que li semblava de mala educació que ella estigués tota l’estona pendent del seu iPhone mentre la resta conversava i ella només ha sabut respondre “a mi no em molesta que a tu et molesti”, cosa que vol dir “m’importa una merda el que pensis que jo seguiré fent servir el meu iPhone”. Francament, quina mala educació.
M’ha semblat imbècil també quan ha dit que havíem d’introduir l’iPhone a les escoles perquè sinó no sé quin desastre passaria. Aquesta dona que està en educació no té NI IDEA de què és educar. Afortunadament ella no s’encarrega d’educar a ningú.
Malauradament no ha fet res més que parlar-nos que ella ho està canviant tot, que estem en un punt d’inflexió, i altres tontaries que no feien joc amb les seves ulleres.
Amb l’únic que m’ha convençut és que l’Antoni Bassas es veu que deia pel Twitter que a Haiti els Marines americans li havien pres l’ordinador, i que els el van tornar gràcies a haver-ho dit pel Twitter.
Tot i que a mi aquestes coses no m’importen gens.
Els lectors habituals d’aquest bloc no entendreu res, però els que estaven a la reunió, sí. I ho escric per vosaltres.
Si avui he après alguna cosa és que per manar només cal dir “ei, si teniu alguna cosa a dir, digueu-me-la que jo la faré”. Que com he dit abans és manera de dir que només es poden fer les coses que jo he aprovat.
[editat] altres escrits al respecte:
Ateneuesfera, novena edició
Ateneuesfera 2.0
9ª ATENEUESFERA i “25 SENSE ESPRIU”: EL MÓN BLOCAIRE ÉS UN BON MÓN
L’Ateneuesfera: la Penya de l’Ateneu
Ateneuesfera d’Hivern
La novena Ateneuesfera
El boca-orella dels blocs
Mèdia / Dissabte vam fer l’Ateneuesfera d’hivern
Ateneusfera del febrer
SorroBloc: La 9ª Ateneuesfera de dissabte passat…
Ateneusfera: appuntamento d’inverno
La Gastrosfera.cat, a l’Ateneu Barcelonès
Eiiii, no t’has perdut ni una paraula, ni un concepte i ni un gest…. i això que hi ha hagut un moment que amb les voltes que donava el berenar podia semblar que no estàvem atents al que es deia…….. Per cert, a mi no em col.loquis dins del grup de twiteros, que jo he estat pendent del mòbil per assegurar-me que no m’atacava la família des de les escales de l’Ateneu, cosa que com has vist no he aconseguit!!!!
Tot i el segrest, crec que ha estat una trobada divertida, amb picabaralla inclosa, i que no podem dilatar molt la propera Ateneuesfera….. entre els nous blogs he trobat coses molt bones (el de cuina, llàstima que em falta temps per utilitzar les idees que allà es publica)…… Per cert, estic tranquil•la de saber que ets a casa i no segrestrat dins del Departament d’Educació!!! Fins ara
Bon dia Gerard,
Jo ahir m’ho vaig passar francament bé i m’ha sorprès que hagis resumit la trobada en aquelles anècdotes que expliques, tenint en compte que va durar tres hores i que més de vint persones van prendre la paraula amb intervencions força interessants. Coincideixo amb la Beli que la reunió d’ahir va ser “divertida, amb picabaralla inclosa, i que no podem dilatar molt la propera Ateneuesfera”.
jo no he estat a l’ateneuesfera i per tant no hauria de comentar en un escrit que has escrit només per a ells… però em sap greu veure el que dius.
Em sap greu veure que hi ha tanta gent que et cansa i et recansa.
Em sap greu perquè sé que jo formo part d’aquesta gent i segurament les coses que dic tampoc no fan joc amb les meves ulleres, que són negres i de pasta, o sigui un desastre.
I també em sap greu perquè alguna d’aquestes coses que trobes de tan mala educació quan les fa algú, les trobes molt adients quan les fas tu.
Una vegada vaig escriure que estava contenta d’haver-te conegut, però ara estic decebuda de veure que ets un desconegut.
hòstia, m’ha agradat molt l’apunt! jo no hi era, però estic segur que ells pensen bastant així, perquè són d’asquerras da dabó! 😀 😀 😀
Miquel, tens raó que m’he deixat coses interessants que s’han dit. He posat el que més m’ha marcat.
Si no fos perquè érem un al costat de l’altre, diria que érem en dues Ateneuesferes diferents. Suposo que això d’haver de fer d’enfant térrible deu acabar sent esgotador.
Amic Gerard,
Et felicito pel teu post amb els comentaris de la trobada d’ahir a l’Ateneu. Precisament vaig ser jo qui va treure el tema del twitter i veig que ha creat un cert rebombori.
Estic totalment d’acord amb l’anàlisi que fas de la trobada i de la persona que va acaparar el 50% del temps amb els seus comentaris. Precisament amb la meva dona que també hi era present, vam coincidir en l’apreciació de que aquesta persona se les donava d’important i de modernitat, tota l’estona ensenyant el seu iPhone i pendent del twitter, i no solament això, sinó que penjant les fotos que feia sense demanar ni tan sols autorització, de la qual cosa ja me li he queixat directament al seu twitter.
Et felicito i t’aniré seguint, amic blocaire.
Víctor, jo no haig de fer de res.
Salvador, gràcies pel comentari. De tota manera volia dir que a mi això de fer fotos i penjar-les no em resulta gens problemàtic, i crec que en veritat no n’és. Jo també en vaig fer i era per posar-la al bloc. Al final no ho he fet perquè quan escrivia no les tenia a mà.
Em sembla que parlar sobre els límits de la comunicació seria un bon tema per la pròxima Ateneuesfera. Puc fer una foto a alguna cosa i penjar-la l’endemà? I si la penjo al mateix moment que la faig? Puc fer fotos pel carrer però no en llocs privats? I crec que tornaria a sortir l’Antoni Bassas i els militars americans que no volien que es comuniqués, i això que era la seva feina. Es poden posar traves a la comunicació? El límit és la consciència de cada u? El límit el posem a posteriori parlant?
Hola Gerard! Agraeixo la teva sinceritat. Crec que molts pensàvem així, però ningú es va atrevir a dir-ho. No m’agrada ser irrespectuosa amb ningú, però crec que hi ha gent que això no l’importa, ja que no ha estat educada de la mateixa manera. He penjat un petit comentari en el meu blog. Una abraçada
[editat per mai9] aquí està el seu blog!
MArta, quin és el teu blog, no surt a la llista d’ahir!!!
Ha, ha… això s’anima! És la ressaca postatenuesferica!
Crec que ets una mica massa contundent amb la teva crítica i jo matissaria molt més!
Podem estar d’acord o no amb algú de l’administració (o mab ningú!) però crec que sempre cal escoltar encara que sigui per saber de quin mal hem de morir!
Clar que discrepo del que diu la Trini però crec que el debat s’ha de focalitzar de manera més equilibrada i amb arguments i no d’aquesta manera perquè llavors el que dius perd força i no canvies res.
Malgrat tot, crec que és positiu que hagi veus discrepants del que es diu però crec que el moment de dir-ho és quan es feia la taula rodona-bonyaguda d’ahir. La Marta va discrepar hi ho va dir amb tota naturalitat i va posar sobre la taula un dels problemes dels 2.0 que hi ha ara.
És que nunca nueve a gusto de todos. La conclusió: amb unes galetes artesanes del Josep (o sa germana) tot (fins i tot el Twitter) passarà millor.
galderich, ja que és ella la ocupa un càrrec públic serà ella la que hauria d’escoltar per saber de quin mal pot morir. 😛
No vaig dir gran cosa mentre ella parlava primer perquè ella estava parlant, després perquè ella ho tenia molt clar i jo m’havia de pensar el que ella estava dient.
I a més, què vols que digui quan ella diu que estem en un punt d’inflexió tan important? Dir-li que no? 🙄
puigmalet, molt bo el comentari! mai plou/nou a gust de tothom 🙂
No entraré en la polèmica però si que m’agradaria dir (ja que no ho vaig dir allà) que això del Antoni Bassas s’ha de deixar clar que no és del tot cert. Ell no ha utilitzat Twitter, no confonem. Ell explicava per telèfon o per mail en frases curtes el que volia expressar i la redacció del 3cat24 ho traslladava a Twitter. Això li treu mèrit? No ho sé, però està clar que no podem anar dient que Antoni Basssas va utilitzar Twitter i va revolucionar el món del periodisme des d’Haití perquè és absolutament fals.
Doncs ja ho veus, l’únic que m’havia convençut i era fals. 🙄
Hola mai9,
comparteixo algunes de les teves percepcions de la reunió. Vaig veure divertida la lluita per semblar un integrat enfront dels apocalítics.
Tot i que crec en la utilitat del twitter, vaig posicionar-me moderadament al costat de la Marta. Crec que hi ha d’haver un temps per a cada cosa.
Ara també sembla divertida la curiosa defensa corporativista.
També em va indignar molt la frase que “no em molesta que a tu et molesti”. Segurament un bon autorretrat.
Jo tinc twitter, facebook i buzz, intento fer el millor ús (bàsicament publicitar els posts i recomanar enllaços). No entenc, certament, l’ús “personal” i lúdic, anunciant on s’és, què s’està veient o què s’està menjant. En aquest sentit, crec que la diagnosi, o la idea de fons de la crítica de la Marta és força estesa. Una cosa és tenir twitter i l’altra la sensació que estem “autoobligant-nos” a ocupar el temps amb nosaltres enlloc de la gent que ens envolta. Estem començant a estar “ciberestressats” amb obligacions més aviat improductives (tret dels tweets professionals). Un altre tema és el comportament de la gent, els temes que surten i el debat en sí. Efectivament, tot és interessant, però jo com a mínim em pregunto si un dissabte a la tarda és el moment per dedicar tres hores a escoltar blocaires. Em vaig sentir poc partícip de la conversa, especialment en allò referent a premis, que trobo una iniciativa interessant però que com a finalitat per sí mateixa em sembla més aviat secundària. Potser per conèixer nous blocs, o amb un blogroll i una trobada anual ja em sentiria satisfet.Això, en tot cas, és també una qüestió d’expectatives personals i de gestió de grups.
Ep, que n’aprenc molt de tothom i segurament aquesta reflexió també la faria si vinguessin 20 persones vinculades amb la meva feina.
aorte, comparteixo moltes coses que dius. L’anterior Ateneuesfera va ser més participativa, més de comentar coses. També érem menys. La conversa era més pausada, i tampoc vam estar-hi tres hores, si no recordo malament.
Espero que vagis a la següent perquè el que dius és molt assenyat 😛
mai9, he estat des de la segona edició (quan erem 7 i jo un dels primers convidats). I segurament la quantitat de gent porta necessàriament a una difícil gestió del temps. Fins la propera!
caram! així ets tu que ens has de dir com es fa! 😉
No,home. Vull dir que segurament al començament es podia pautar els temes i la conversa era més com tu esmentes en relació a la del novembre.salut
ei, que no era irònic, eh…