Reagrupament, 13 contra 6

Carretero abre crisis en Reagrupament al abandonar la dirección con 13 fieles
el principal motivo de discrepancia ha sido que, mientras que unos dirigentes defienden la necesidad de que los miembros de las listas sean designados en elecciones primarias de los militantes en cada circunscripción electoral, otros son partidarios de que la elección tenga lugar por el conjunto de asociados en una única votación.

[…]

Según ha indicado a Efe Francesc Abad, que es uno de los miembros de la junta directiva que no han dimitido, Carretero les ha planteado “un ultimátum”, según el cual o bien renunciaban a seguir en el máximo órgano de dirección o dimitía él.

Abans que un segon amic em pregunti què en penso d’això, ho poso al bloc, i llestos. :mrgreen:

Quan m’ho han dit el primer que he preguntat és “noms?” els noms són: Jaume Renyer, Emili Valdero, Albert Pereira, Francesc Abad (i dos més). Perquè la política són noms (no és el mateix Montilla que Maragall). I aquestes persones a mi m’han semblat correctes.

Llavors, segons la meva àmplia experiència d’escoltador de conferències i com a participant de l’assemblea on van ser escollits tots dinou, us puc dir que això que acaba de passar jo ja ho vaig veure (vegeu-ho aquí). Perquè no n’hi ha prou en dir “som assemblearis”, perquè el reglament de si es vota així o aixà ja té contingut polític i no podrem votar com es vota.

Sense saber res de res, em puc imaginar que els motius de Carretero per fer Catalunya circumscripció única és perquè fundacionalment volem ser així (el missatge de regeneració política apunta en aquesta direcció), i no volem fer la llista de Reagrupament amb 4 diputats per Barcelona, 3 per Girona, 1 per Lleida i cap per Tarragona (ok, un per Tarragona 😛 ).

I ara que llegeixo la meva pròpia explicació, trobo que té sentit. Però tot i així, sé que els que han dit que no, ho han fet amb arguments de pes. I encara diré més, segurament tenen raó (però això no vol dir que ho haguem de fer així).

Enllavontes, com s’arregla això? Fent política. No sé si s’ho hauran parlat gaires vegades (ho sabria si els lectors d’aquest bloc m’haguéssiu votat 😛 ), però si ho han parlat ja moltes vegades, que es trobin i parlin d’una altra cosa.

Resumint: jo ja ho veia que aquestes votacions massives no anaven pel bon camí, però per fer-ho diferent no n’hi ha prou en tenir una altra manera de fer-ho.

Però hi ha un altre tema en aquesta problemàtica: Del que diu el Carretero, no tot es pot fer. Hi ha coses que no es poden fer ni que les votin tots els reagrupats.

6 thoughts on “Reagrupament, 13 contra 6

  1. Aquesta noticia és una desgracia.
    Per la gent “normal” que no estem ficats dintre dels partits, i que aquestes coses no les entenem, aquesta noticia d’avui és una MERDA.
    I ara que collons fotem?
    A qui hem de votar?
    Merda, merda, merda!!!!

  2. Pingback: nunca nueve » 2a Assemblea Reagrupament, balanç

  3. Pingback: nunca nueve » Carretero, el metge que no fa política

  4. Pingback: nunca nueve » Solidaritat Catalana per la Independència (es presenta)

  5. Pingback: nunca nueve » pocs reagrupats, poca solidaritat

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *