Quim Monzó i la pirateria

Avui Quim Monzó ha parlat de la pirateria i els idiotes d’internet a la seva columna de La Vanguardia.

Article al que he fet una foto per tal de posar aquí al bloc:

IMG_0170

L’article és un pupurri d’idees, bàsicament queixoses d’internet.

Idees que jo hi he trobat:

  1. internet ja no és un intercanvi entre individus sinó la deeització de la massa.
  2. internet està dominat per tres o quatre (que són senyors feudals i fan i desfan com volen).
  3. els clients (vassalls dels anteriors) es creuen que la cultura és gratis.
  4. aquesta massa de clients vassalls, abans parlava al bar, i ara ho fa a fòrums, amb pseudònims i amb impunitat (aquesta és una idea ben curiosa).
  5. aquesta massa salta a la iugular als creadors de cultura que volen ser pagats pel que fan tal com havia passat fins que arribés aquest “internet”.
  6. el gran escriptor Quim Monzó diu que el gran escriptor Stanislay Lem no sabia que hi havia tants idiotes fins que va fer servir internet.
  7. a Cuba van abolir els drets d’autor
  8. i l’última gran idea: la web de l’Avui demana que la gent es registri a qui vulgui posar comentaris.

Molt bé! Quantes idees a comentar! 😆

Abans de res, la idea aquesta que les masses ineptes s’estan menjant l’espai de l’erudició ja fa molts segles que dóna voltes. I el país exemplar és USA, on “terra d’oportunitats” vol dir “qualsevol idiota pot posar-se a fer qualsevol cosa i sortir-li bé”. Evidentment això no passa aquí perquè aquí quan un idiota vol fer alguna cosa, els altres es diuen entre ells “ei, aquest és idiota així que deixem-lo de banda”.

Exemple d’aquest país idiota és Ronald Reagan i Bill Clinton. I la decadència d’aquest país és George W. Bush, que no és que sigui idiota, sinó que és deshonest.

Comentant al Monzó: Segurament pots entendre que a internet la gent es massifica (1). Segurament també pots dir que hi ha tres o quatre que manen (2). Estic convençut que les grans empreses com Google viuen del contingut que generen els altres (algú buscarà “Quim Monzó” al Google i acabarà llegint el seu article gratis, i d’això se’n beneficia Google).

Molt bé, com ho arreglem això? Doncs jo diria que ho hem d’arreglar seguint fent passos endavant a internet.

Viure al marge de la llei és molt costós, també per qui hi viu fora.

La pirateria d’internet no és invencible. La pirateria és invencible quan la combats fent veure que no estàs a internet. És com intentar guanyar una guerra al desert fent servir tàctiques de la jungla (“amaguem-nos darrera els arbres” “arbres? quins arbres?” 😯 ).

Com combats que la gent es baixi els programes de tele per bittorrent? Doncs hi ha qui els dóna gratis. I un cop és legalment gratis, baixar-los fent el pirata és un cost que prefereixes estalviar-te. I tu decideixes com els ofereixes gratis.

Jo tinc la idea que si Bill Gates és l’home més ric del món és perquè ha aplicat l’economia tradicional a un producte que no es regeix pels principis de l’economia tradicional. És com si algú s’inventa una moto, ningú sap què és una moto i ell que ho sap es posa a córrer curses de cavalls, i evidentment les guanya totes.

Google, Microsoft, Apple, Yahoo, totes aquestes empreses ho han entès què és internet, i per això són els reis. I seran els reis mentre la societat segueix aplicant els mateixos principis.

I jo crec que s’ha de deixar camí lliure a la pirateria. Que el Quim Monzó posi un article a la seva web, si vol gratis, si vol obligant a que la gent es registri, si vol que posi un logo d’alguna empresa que vulgui associar el seu nom al de Quim Monzó, si vol que cobri 1€/any a cada lector.

I si no vol que no faci res.

La cultura no és gratis, però si no puc llegir Quim Monzó, m’entretindré llegint altres coses.

I si tantes ganes tinc de llegir Quim Monzó seré capaç de treballar molt per piratejar-lo, molt més que el que em costaria comprar el diari, però un cop piratejat tindré el que ell no m’ha donat, que és poder passar-li l’article a qui vulgui, que el llegeixin els meus amics d’internet sense que s’hagin d’obrir la butxaca. Perquè tothom que pirateja coses per internet hi posa moltes hores de feina, però obté la feina ben feta.

Quim Monzó, no m’obliguis a anar pel món fent fotos al diari per tenir una còpia del que dius.

16 thoughts on “Quim Monzó i la pirateria

  1. Crec que Internet mai acabarà de ser entesa per la societat en general…. evoluciona tant ràpid que els que consideren haver arribat a entendreu ja ho han deixat d’entendre (no sé si m’explico).

    Entenc que és simbòlic, però si vols fer-li fotos al diari es tant senzill com entrar a youkioske.com i fer una foto a la pantalla 🙂

  2. No m’esperava això del Quim Monzó! A més confon les masses d’Internet (els randoms, els HOYGANs…) amb les masses dels fòrums, la pirateria i tal i tal (que aquests no són tontos ni vassalls!).

    Només estic una mica d’acord en això que hi manen quatre.

    ps. Stanislaw Lem ja escrivia sobre lo tontos que són els humans i lo dolent que és el comunisme des dels anys 60 així que jo crec que a Internet hi va trobar el que buscava.

  3. Cotxe87, el youkioske ha millorat de l’últim cop vaig intentar fer-lo servir 😛 malauradament encara no saben fer RSS del diari La Vanguardia, que n’aprenguin!

    No sé si és més trist el Quim Monzó defensant-se de la pirateria, o uns que fan una empresa d’internet i no saben ni posar un RSS com déu mana.

    ie, home els de la pirateria i fòrums si que som una mica tontos i vassalls (tal com ho entén el Monzó) perquè som clients dels que fan i desfan i ens pensem que som gran cosa quan només hi estem perquè els 4 grans els va bé. No dic que sigui el que jo penso, però el Monzó entenc que ho lliga així.

    La intenció de posar-ho al bloc era que veiés (es veiés, vaja) que si es fan passos endavant es pot arreglar i viure en un món millor. Clar que no crec que ho vegi mai el Monzó perquè no serà dels que busca el seu nom amb el Google (això només ho fan els tontos vassalls).

  4. Aquí s’hi hauria d’aplicar la dialèctica d’en Toni Ibàñez sobre escriptors de mà oberta i escriptors de mà tancada, que crec que explica perfectament la reacció d’en Monzó.

    A més, Monzó pot escriure molt bé (i m’encanta), però no és pas bon sociòleg. A internet no hi han masses per dues raons: perquè permet la individualització de l’usuari de manera que és ell qui tria que consumeix i no les empreses editorials, les distribuidores o les televisions i perquè massa aplicada a la noció d’internautes crítics i participatius és errònia. La correcta seria multitud, que, per definció (i en termes sociològics) és ordenada, oberta participativa i crítica.

  5. Em sembla que t’equivoques en aquest article. Primer per aquesta elevació d’internet en si som 20 milions o 5 hores o el que sigui. Cosa que no per això ha de ser millor, i a més, justament tanta gent fent servir bàsicament webs de tres o quatre empreses és el que diu Qim Monzó que està passant. La massa embeucada amb si mateixa, i els senyors feudals.

    És que Toni, no sé si te n’adones, però quan dius això:

    Aquest grup de FB ha aplegat en tres dies 18.000 persones que fan pressió popular i ciberactuen…

    li estàs donant la raó al Monzó que diu:

    Una masa que antes daba sus opiniones en el bar, mientras se comía su pincho de tortilla, y nos explicaba cómo había que dirigir el país o cómo solucionaría “lo de la inmigración”. Pero la masa ya no sólo da sus opiniones en el bar sino en los foros de internet, con seudónimo y total impunidad.

    Hi ha diferències, com que al facebook no és amb pseudònim i impunitat. Però en el fons esteu dient el mateix. A tu et sembla tan interessant, i el Monzó no li veu la gràcia.

    I a sobre es queixa que aquesta gent no paga per la cultura que consumeix. I té tota la raó, però perquè si que pagui s’ha de fer un pas més amb internet. I a partir de la massa, canalitzar-ho i fer-ho. Perquè es pot fer. El que no es pot fer és esperar que amb internet jo pagui 10€ per 10 cançons. O 10€ per un llibre digital.

    Com fer-ho? No ho sé.

  6. Pingback: nunca nueve » flattr, d’un creador de Pirate Bay

  7. Pingback: latafanera.cat

  8. estic d’acord amb el que diu maig9

    un dels temes als que apunta a jaron lanier, de on treu Monzó aquestes idees es que ningu s’esta guanyant la vida de la publicitat de internet. els banners no donen per viure, i si algú ho fa que ho expliqui. es un sistema q s’auto alimenta a ell mateix però on ningu compra.

    com diu maig9 s’ha de buscar una solucio però de moment ningú la trovat.

    els musics poden “vendre” la seva música als concerts, però els escriptors, quan es generalitzi el llibri digital i tothom els pirateji, de que viuran?

  9. Pingback: nunca nueve » Quim Monzó Exposat

  10. Pingback: nunca nueve » internet ha canviat com llegeixo

  11. Pingback: nunca nueve » a dos euros el quilo de peli

  12. Pingback: nunca nueve » la pirateria pot morir

  13. Pingback: nunca nueve » la socialització del Monzó radiofònic (i gratis)

  14. Pingback: nunca nueve » pirateria acceptada

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *