Reagrupament, 13 contra 6

Carretero abre crisis en Reagrupament al abandonar la dirección con 13 fieles
el principal motivo de discrepancia ha sido que, mientras que unos dirigentes defienden la necesidad de que los miembros de las listas sean designados en elecciones primarias de los militantes en cada circunscripción electoral, otros son partidarios de que la elección tenga lugar por el conjunto de asociados en una única votación.

[…]

Según ha indicado a Efe Francesc Abad, que es uno de los miembros de la junta directiva que no han dimitido, Carretero les ha planteado “un ultimátum”, según el cual o bien renunciaban a seguir en el máximo órgano de dirección o dimitía él.

Abans que un segon amic em pregunti què en penso d’això, ho poso al bloc, i llestos. :mrgreen:

Quan m’ho han dit el primer que he preguntat és “noms?” els noms són: Jaume Renyer, Emili Valdero, Albert Pereira, Francesc Abad (i dos més). Perquè la política són noms (no és el mateix Montilla que Maragall). I aquestes persones a mi m’han semblat correctes.

Llavors, segons la meva àmplia experiència d’escoltador de conferències i com a participant de l’assemblea on van ser escollits tots dinou, us puc dir que això que acaba de passar jo ja ho vaig veure (vegeu-ho aquí). Perquè no n’hi ha prou en dir “som assemblearis”, perquè el reglament de si es vota així o aixà ja té contingut polític i no podrem votar com es vota.

Sense saber res de res, em puc imaginar que els motius de Carretero per fer Catalunya circumscripció única és perquè fundacionalment volem ser així (el missatge de regeneració política apunta en aquesta direcció), i no volem fer la llista de Reagrupament amb 4 diputats per Barcelona, 3 per Girona, 1 per Lleida i cap per Tarragona (ok, un per Tarragona 😛 ).

I ara que llegeixo la meva pròpia explicació, trobo que té sentit. Però tot i així, sé que els que han dit que no, ho han fet amb arguments de pes. I encara diré més, segurament tenen raó (però això no vol dir que ho haguem de fer així).

Enllavontes, com s’arregla això? Fent política. No sé si s’ho hauran parlat gaires vegades (ho sabria si els lectors d’aquest bloc m’haguéssiu votat 😛 ), però si ho han parlat ja moltes vegades, que es trobin i parlin d’una altra cosa.

Resumint: jo ja ho veia que aquestes votacions massives no anaven pel bon camí, però per fer-ho diferent no n’hi ha prou en tenir una altra manera de fer-ho.

Però hi ha un altre tema en aquesta problemàtica: Del que diu el Carretero, no tot es pot fer. Hi ha coses que no es poden fer ni que les votin tots els reagrupats.

perquè no pagarem per notícies online

Google Economist Explains Why You Won’t Pay For Online News – San Francisco News – The Snitch

Aquí hi ha un article interessant. És l’economista del Google que explica que la gent mira Google News en horaris de feina (com aquest bloc), i per tant, no pagarà per fer coses que el distreuen de la feina. En canvi si que paguem pel diari en paper perquè el llegim prenent un cafè i és una activitat d’oci.

Per això els diaris tenen esperances amb el iPad, ja que seria la manera de tenir la gent llegint el diari online, en temps d’oci, i per tant, pagant.

Ja ho saps Monzó, a veure si en fas un article, d’aquests que tenen una frase final, amb ganxo.

iPad i Partal

M’animo a tornar a parlar de l’iPad, i del Partal 🙄 bàsicament perquè el que diuen està totalment esbiaixat.

La veritat és que jo he flipat a cada frase que he anat sentint. 😯 I no sé quin concepte de periodisme utilitzen, però sembla que el Partal li faci un exàmen al pobre Martí.

Apple presenta l’iPad – VilaWeb TV
producte revolucionari

Mira si és revolucionari que una web diu que l’iPad és un iPod Touch + bolet del Super Mario.

I ja que hi som, 8 merdes de l’iPad i 7 funcions essencials que no té.

internet és a les teves mans

Si, si, internet a les teves mans. Preparat per veure com es carrega la pàgina que vols i tu no pots fer res més mentrestant. I sense flash. Serà com viure als anys 90. 🙄

integra moltíssimes aplicacions, totes les de l’iPhone

O sigui, super-revolucionari. Em moro per tenir un trasto més gros per fer servir programes que ja podia fer servir en un aparell més petit i que a més té càmera.

el Kindle ja el podem tirar, no?

Doncs diga’m quan el tiraràs que el recolliré jo. I serà cosa d’inversors, però després de saber què és l’iPad, Apple ha baixat en borsa i Amazon ha pujat.

Jo aposto que si el que volia és llegir, el que llançarà és l’iPad perquè la bateria només dura 10 hores, i el Kindle 7 dies. I la pantalla e-ink del Kindle està pensada per llegir relaxadament.

el preu és una gran sorpresa, acostumats a que Apple és molt car

Certament és sorprenent que per una cosa que no té teclat, no té port USB, no pots veure pàgines flash, no té càmera, no pots fer multitasca, només valgui $500. 🙄

pot substituir l’ordinador

Mira, jo em pensava que el Vicent Partal feia multitasca amb l’ordinador, però es veu que no. I tampoc té port USB. Partal, què fas tu amb l’ordinador?

veure películes, l’iPad té molt de ventatges respecte un netBook, tenen limitacions de pantalla

Això m’ha fet molta gràcia (article de gent que en sap). Primer perquè les úniques películes que miraràs amb l’iPad seran les que compris a l’iTunes, o copiïs amb l’adaptador de port USB perquè no podràs fer servir YouTube perquè funciona amb Flash. (la feina que ha tingut Apple en fer l’iTunes i la gent farà servir l’iPad per ser clients de Google?)

I després, limitacions de pantalla? l’iPad amb 1024×768 supera les limitacions de pantalla d’un netbook? Que tenen 1024×600 eh! És més resolució però tampoc és cap meravella! I parlant de la pantalla, per què l’iPad té un marc tan ample? És que és molt gros eh!

el Partal ha vist a la presentació a una parella assentada a un silló i ha vist que aquest aparell té unes possibilitats extraordinàries per molta gent

Si clar, què li pots dir, oi…? 🙄

la pantalla és LED i semblava a primer cop d’ull que la lectura és fàcil

Sí, i a mi m’ha semblat que per la forma que té, es pot agafar força bé. 🙄 😈

Francament, la Lloll va fer un millor comentari de El Vídeo. 👿

que paguin els rics! però que paguin poc, si us plau

Jo estic començant a dubtar de la inteligència integritat dels que ens manen.

L’objectiu d’aquest escrit era comentar un anunci de l’impost de successions (perquè ja sabeu que estem tan malament que fins i tot s’anuncien els impostos).

El tema era aquest, però és que he trobat una cosa més grossa. Sempre de la mà de El Periódico, el diari que llegeixen els guionistes de Polònia.

El tripartit amplia la rebaixa fiscal al llegat i a la donació de negocis
el tripartit va pactar ahir incloure nous avantatges fiscals en l’impost de successions i donacions destinats a estimular l’activitat i la continuïtat empresarial.

I ara mireu l’anunci, diu:

L’impost de successions desapareix per al 94% dels contribuents
A partir d’ara, només l’hauran de pagar els grans patrimonis. Així s’afavoreix la redistribució de la riquesa i es fomenta la igualtat d’oportunitats.

IMG_0171

Per què ens prenen el pèl? Perquè ens diuen “no, nosaltres som d’esquerres i farem pagar als rics!” si després obren més el forat per on passen els rics per no pagar?

Com es pensen que es fan “els grans patrimonis” si no és amb una empresa i que sigui teva? Ja ho sé que el Montilla li van tocar 1,8M€ tot jugant a la loteria, però els que no són del PSC es fan rics treballant i en una empresa.

Quina presa de pèl és aquesta de “no, si estem estimulant l’activitat i la continuïtat!” Hombre, no m’estranya. D’aquí quatre dies la gran activitat serà no pagar impostos!

Una de les novetats que s’inclouen consisteix a estendre a persones no familiars, però amb «vincles laborals continuats», la reducció del 95% en la quota per successions i donacions d’empreses i negocis professionals o participacions en aquestes empreses i negocis.

A veure qui és l’idiota que no aconsegueix estalviar-se el 95% de l’impost! És que hi cap tothom! Participacions, donacions… Els únics que no hi caben són els treballadors. Que seguiran pagant! Merda de reforma de l’impost de successions.

La mare que els va parir. Com a mínim que no m’enganyin.

antes partía que doblá al català

Ara us diré quelcom que semblarà broma, però no n’és: A mi si doblen les pelis al català o ho deixen tal com està fins ara, no m’importa gaire, per no dir el més mínim.

És una excusa per fer veure als ciutadans que sembla que treballin a favor de nosaltres, quan en realitat tot segueix igual, però ara el cine estarà en català (a mitges).

Toquen la fibra dels catalans que diem “ai, tan de bo pogués ser català”.

Seriosament, fem coses serioses. Fem coses perquè Catalunya estigui en condicions de tirar endavant. Els polítics no han de tirar endavant, però han de posar les condicions perquè la població pugui fer-ho.

Catalunya necessita treure’s de sobre la motxilla española. Són una àncora per les perspectives econòmiques de tothom que viu a Catalunya, parli en català o no parli (com el Montilla).

Que no us enganyin amb decoracions catalanistes, hi ha coses més importants. (i més)

[editat] el títol vol dir “abans independent que doblat”, enginyós eh? 🙂

màrqueting telefònic

Ahir em van trucar al mòbil perquè “tenien uns importants descomptes en telefonia mòbil per empreses”. Jo els dic que m’ho enviïn per fax. Diu que no envien fax. Li dic que truquin quan no estigui pel carrer.

Truquen avui, i em pregunten quant gastem mensualment. Li dic que no li diré. Em diu que m’ho pregunta per poder adequar els descomptes i oferir la millor tarifa. Li dic que molt bé, però que no li diré. Em pregunta quantes línies fem servir. Li dic que no li diré.

Em diu que no em pot oferir cap descompte i penja.

Si us truca a vosaltres, envieu-lo a la merda de part meva. El seu número és 91 771 95 00. (veig que…)

iPad i el cavall de Troia

No sé si ho sabeu, però aquest és un bloc de tecnologia 😛 I la gent em demana “parla de l’iPad! Parla de l’IPAD!”. Molt bé, doncs faré el que se’m dóna millor de fer: parlar de coses que no sé ni he vist.

Les meves primeres experiències amb un producte Apple va ser buscar el menú contextual al teclat, al cap de cinc minuts: buscar la tecla delete o backspace (li falta una de les dues), i un altre dia preguntar-me perquè aquell ordinador no li donava la gana d’ensenyar una carpeta que tenia en una memòria USB (la solució va ser moure els fitxers desitjats a l’arrel).

Jo volia tenir un iPhone, però en el millor resum del que és Apple: ho volia quan no volia canviar el telèfon, però quan era l’hora d’escollir telèfon nou, no vaig trobar cap motiu per comprar-lo.

Apple té un llarg currículum de fer les coses al revés: un walkman que no té ràdio, un mòbil que no pots copiar i enganxar, i la seva última innovació: una espècie de portàtil sense multitasca. Així doncs, com sempre amb Apple: haurem d’esperar la següent versió.

Apple fa productes d’aquells que un dia mirant el cel dius “no seria fantàstic si…”. En aquest cas: “no seria fantàstic un ordinador sense teclat que pesi 600 grams i bateria de 10 hores”. Sí, seria fantàstic, però fer-lo i que sigui útil ja és una altra cosa. 🙄

Els punts forts d’Apple per tirar endavant aquestes coses són que ho té tot tancat. Tot és seu i ningú hi pot ficar el nas en res. Controla el software, el hardware, els clients, la distribució. Però això fa que siguis presoner de la seva innovació.

Tinc un amic que em va enviar això per email:

El iPhone es el nuevo caballo de Troya

Jo li vaig contestar argumentant perquè no era així, i ell em va dir que no havia entès la metàfora del cavall de Troia. 🙄 Li vaig dir que ho volia posar al bloc, i ell em va dir que no perquè jo quedaria malament perquè… perquè no ho he entès.

Així doncs, ho posaré aquí sota, i si voleu deixar de llegir, feu-ho. 😛

Per començar, l’iPhone no pot ser un cavall de Troia perquè no entra a enlloc. No “s’inflitra en lineas enemigas” perquè els ordinadors de sobretaula no són cap ciutat inconquistable. A més, per un costat els gurus tecnològics ens expliquen que el futur és la tecnologia mòbil, i per l’altre surten aquests flipats que fan servir la tecnologia mòbil per entrar a la tecnologia estàtica? Si home, i el Montilla és d’esquerres.

L’iPhone és un iPod amb telèfon, i ja està. Perquè ningú es comprarà un iPod quan amb el teu telèfon ja pots escoltar música. Aquest és el motiu per treure un iPhone. (i Microsoft farà el mateix amb el Zune)

Un altre motiu evident pel que un iPhone no és un cavall de Troia és que l’iPhone porta un cartell gegant que diu “Sóc Apple”, i segons sembla, els habitants de Troia no ho sabien que el cavall estava ple de grecs armats fins les dents. 🙄

Apple no té cap intenció de conquerir Troia! Apple té la ferma convicció que ha de seguir fent-se l’especial per vendre. En tot cas, la intenció d’Apple és que els troians surtin de Troia i diguin “A la merda Troia, tot el que vull és viure segons Apple”. Apple creix quan a la gent li agrada “ser Apple” però això no és un cavall de troia, en tot cas és que hi ha molta gent que li agraden els cavalls.

Un altre error de la metàfora del cavall de Troia és que qui es compra un iPhone no és algú que defensa Microsoft. Som gent normal.

És Apple que és Troia. És Apple que viu tancada, i és Google qui li ha ficat un cavall de Troia amb el Google Maps (tres article relacionats).

Quim Monzó i la pirateria

Avui Quim Monzó ha parlat de la pirateria i els idiotes d’internet a la seva columna de La Vanguardia.

Article al que he fet una foto per tal de posar aquí al bloc:

IMG_0170

L’article és un pupurri d’idees, bàsicament queixoses d’internet.

Idees que jo hi he trobat:

  1. internet ja no és un intercanvi entre individus sinó la deeització de la massa.
  2. internet està dominat per tres o quatre (que són senyors feudals i fan i desfan com volen).
  3. els clients (vassalls dels anteriors) es creuen que la cultura és gratis.
  4. aquesta massa de clients vassalls, abans parlava al bar, i ara ho fa a fòrums, amb pseudònims i amb impunitat (aquesta és una idea ben curiosa).
  5. aquesta massa salta a la iugular als creadors de cultura que volen ser pagats pel que fan tal com havia passat fins que arribés aquest “internet”.
  6. el gran escriptor Quim Monzó diu que el gran escriptor Stanislay Lem no sabia que hi havia tants idiotes fins que va fer servir internet.
  7. a Cuba van abolir els drets d’autor
  8. i l’última gran idea: la web de l’Avui demana que la gent es registri a qui vulgui posar comentaris.

Molt bé! Quantes idees a comentar! 😆

Abans de res, la idea aquesta que les masses ineptes s’estan menjant l’espai de l’erudició ja fa molts segles que dóna voltes. I el país exemplar és USA, on “terra d’oportunitats” vol dir “qualsevol idiota pot posar-se a fer qualsevol cosa i sortir-li bé”. Evidentment això no passa aquí perquè aquí quan un idiota vol fer alguna cosa, els altres es diuen entre ells “ei, aquest és idiota així que deixem-lo de banda”.

Exemple d’aquest país idiota és Ronald Reagan i Bill Clinton. I la decadència d’aquest país és George W. Bush, que no és que sigui idiota, sinó que és deshonest.

Comentant al Monzó: Segurament pots entendre que a internet la gent es massifica (1). Segurament també pots dir que hi ha tres o quatre que manen (2). Estic convençut que les grans empreses com Google viuen del contingut que generen els altres (algú buscarà “Quim Monzó” al Google i acabarà llegint el seu article gratis, i d’això se’n beneficia Google).

Molt bé, com ho arreglem això? Doncs jo diria que ho hem d’arreglar seguint fent passos endavant a internet.

Viure al marge de la llei és molt costós, també per qui hi viu fora.

La pirateria d’internet no és invencible. La pirateria és invencible quan la combats fent veure que no estàs a internet. És com intentar guanyar una guerra al desert fent servir tàctiques de la jungla (“amaguem-nos darrera els arbres” “arbres? quins arbres?” 😯 ).

Com combats que la gent es baixi els programes de tele per bittorrent? Doncs hi ha qui els dóna gratis. I un cop és legalment gratis, baixar-los fent el pirata és un cost que prefereixes estalviar-te. I tu decideixes com els ofereixes gratis.

Jo tinc la idea que si Bill Gates és l’home més ric del món és perquè ha aplicat l’economia tradicional a un producte que no es regeix pels principis de l’economia tradicional. És com si algú s’inventa una moto, ningú sap què és una moto i ell que ho sap es posa a córrer curses de cavalls, i evidentment les guanya totes.

Google, Microsoft, Apple, Yahoo, totes aquestes empreses ho han entès què és internet, i per això són els reis. I seran els reis mentre la societat segueix aplicant els mateixos principis.

I jo crec que s’ha de deixar camí lliure a la pirateria. Que el Quim Monzó posi un article a la seva web, si vol gratis, si vol obligant a que la gent es registri, si vol que posi un logo d’alguna empresa que vulgui associar el seu nom al de Quim Monzó, si vol que cobri 1€/any a cada lector.

I si no vol que no faci res.

La cultura no és gratis, però si no puc llegir Quim Monzó, m’entretindré llegint altres coses.

I si tantes ganes tinc de llegir Quim Monzó seré capaç de treballar molt per piratejar-lo, molt més que el que em costaria comprar el diari, però un cop piratejat tindré el que ell no m’ha donat, que és poder passar-li l’article a qui vulgui, que el llegeixin els meus amics d’internet sense que s’hagin d’obrir la butxaca. Perquè tothom que pirateja coses per internet hi posa moltes hores de feina, però obté la feina ben feta.

Quim Monzó, no m’obliguis a anar pel món fent fotos al diari per tenir una còpia del que dius.

L’Hereu és imbècil, part LXXVIII: voreres fortificades

Jo voldria saber fins a quin punt són idiotes els de l’Ajuntament.

Què és això? Una fortificació?

IMG_0228

Vas caminant per la vorera tan tranquilament i et trobes frontalment una paparera i dos pals que t’impedeixen seguir caminant.

Però què cony has de fer!!!!!!!??????? Has de saltar? Han posat una rotonda? Hi ha un pas a nivell? Han mogut el pas zebra a la següent cantonada?

Per què posen pals per tot arreu? És inoperatiu, és fastigós.

Estan promocionant la prova d’eslàlom de cara a les olimpíades d’hivern??

Jo estava acostumat a caminar pel carrer amb normalitat, però és un fàstic aquesta Barcelona del capullo de l’Hereu.

Tot pintat de groc, pals per tot arreu, no pots passar, papareres. I tampoc saps per on ha pensat l’Hereu que podràs passar, perquè de pals n’hi ha molts però espai per caminar gens ni mica, indicacions per on has d’anar cap ni una.

N’estic profundament cansat.

I a més, a tres passes d’aquesta paperera, n’hi ha una altra.

L’Hereu és un desastre.

La mobilitat en aquesta ciutat és una puta merda.