nunca nueve

Aquest és un pas zebra discapacitat. Perquè enlloc d’estar recte està al costat, i el pas entre el semàfor i la paret és tan ample com dues persones de costat. Una si va amb carret de la compra. Cap si hi passo jo en bicicleta.

Això si, hi ha una bona rampa que fa que encara hi hagi menys espai per passar. I les rampes havien de millorar l’accessibilitat? Ja ho veieu.

Com veieu a la foto, també, aquesta és una de les voreres que ’sembla’ que l’Ajuntament ha decidit que s’havien de fer grans. Ho vèiem per la vorera extra que hi ha més enllà dels arbres, vorera que a molts llocs només serveix perquè hi aparquin motos (però aquest problema ja el tractarem un altre dia, ok?).

Així doncs, fem la vorera ben gran, i movem el pas zebra perquè la gent xoqui a les cantonades. Posar el pas zebra on ara hi ha el cotxe blanc era massa fàcil.

Ah, i m’agradarà veure com la reixa del claveguera traga aigua quan està a sobre la vorera. Amb una mica de sort hi entraran les gotes que facin diana. I, per què no, les claus de la tia Maria que es pensava que la inseguretat era que un punki li robés el bolso.

Alguns direu: “mare meva, quin desastre”, però encara es pot millorar. Perquè segons les noves tendències de l’Ajuntament hauria pogut quedar així:

I no són imaginacions meves, recordeu això? Visc(a) Barcelona……