nunca nueve

Aquesta setmana ha coincidit que he parlat amb una amiga atractiva on jo defensava una posició diguem-ne que masclista, i amb una altra on defensava una posició diguem que feminista.

Com s’entén això?

La meva mare deia que sempre porto la contrària, però ja no sóc un adolescent, així que potser és alguna altra cosa. És la centralitat política.

El que he descobert és que no és l’home qui no sap quin és el seu lloc en aquesta societat, és la dona qui no ho sap.

I ara no voldria crear polèmica, però ho faré. Em sap greu.

En els rols tradicionals de “l’home treballa, la dona cuida la casa”, qui es troba fora de lloc és la dona ara hi ha rentadores, escalfadors, rentaplats, i Roomba’s. I no només això, sinó que avui ningú fa canalons, com la meva àvia.

Les dones d’avui no volen fer canalons. I allà estava jo i el seu nòvio (que havia treballat a un restaurant) dient-li que fer una bona paella té molt de mèrit. Però per ella això de fer paelles és poca cosa i sona a masclista.

Jo tinc força clar que si l’Administració Pública funciona és gràcies a les dones. Perquè un home és capaç de dissenyar 400 impresos diferents, però només una dona és capaç de saber perquè serveixen i tenir-los ordenats i saber quan toca un i quan toca un altre.

Això també li va semblar poca cosa. Potser li hauria d’haver dit que els homes som bons, per exemple, arreglant un ordinador i que s’espatlli d’aquí un mes, o penjant quadres. O calculant si és millor comprar un cotxe diesel o de gasolina. Però no som bons recordant que hem de posar benzina de tant en tant planificant recorreguts i temps per saber quan hem de posar benzina*. Però les dones no són bones orientant-se espaialment per saber on és la gasolinera.

En el fons el sexe deu ser una excusa per tal de suplir aquestes mancances mútues.

* M’ha costat d’escriure-ho perquè sóc un home i jo aquestes coses no les sé fer.