Taxista Colombià

Ara vinc d’un taxi. 9,25€ el trajecte, 10€ amb propina nadalenca.

Era colombià i fa 9 anys que està per les espanyes. 7 a Almeria, 15 dies a Madrid i alguns a Astúries i Bilbao on fa massa fred. 2 anys a Catalunya on ell i la seva dona treballen de taxistes. Ella 12h de dia, ell 12h de nit. La seva dona avui ha fet 100€ de caixa de les quals 40€ són per ella.

Ell havia pensat en fer diners i sortir correns cap a casa, però ara que està a Catalunya li diu a la dona si es queden a viure aquí. Es veu que s’hi troben molt bé, sobretot per la gent que els ha rebut molt bé, fins i tot té dos amics catalans. El seu fill ja parla català, i ell li diu que a casa li parli català perquè així practica. Quan el pare no l’entén, el fill s’enfada amb ell. Per què li demana que li parli en català si no l’entén? Però el sistema funciona perquè a mi m’ho ha entès tot.

Es volen comprar un taxi per ells, 100.000€ val la llicència. Però ara els bancs costa que et donin diners. Amb 30.000€ ja podria tirar-ho endavant. Mentrestant està pagant la hipoteca d’un pis a Almeria, i el lloguer del pis d’aquí. Li dic que jo no podria arribar a tant.

Jo venia de fer un tast de cerveses.

Good people drink good beer.

L’Hereu és imbècil, part LXVII: fracàs exemplar

Aquesta foto és l’exemple del fracàs total de l’Ajuntament de Barcelona.

DSC00309

Potser us semblarà que “oh, si, tu, home, és que la gent, ja se sap, vaja, total, tampoc n’hi ha per tant, de fet, les intencions eren bones, els objectius són bons, mira, de mica en mica, tampoc és així a tot arreu, és un exemple interessat perquè el teu tiet és el Xavier Trias”.

A veure, anem per pams.

El motiu que jo feia la foto és que allà on hi ha cotxes aparcats, resulta que per casualitats de la vida, el gran Ajuntament (gran perquè dóna feina a molta gent) va decidir que no hi poden aparcar cotxes. És un aparcament només per motos (observeu la línia discontinua que s’entreveu entre les cames dels vianants).

I em direu: “oh carai, doncs no ho sembla”. Clar que no ho sembla, collons, està ple de cotxes! Està ple de cotxes igual que ho estava abans que l’Ajuntament decidís que només hi aparcarien motos. I el que és gros: “A LA CANTONADA HI HA UN PÀRQUING SOTERRAT”, de l’Ajuntament, és clar. 🙄 Quina casualitat. Per l’amor de Déu, prohibeixen aparcar just al carrer on hi ha l’entrada al pàrquing de l’Ajuntament. 🙄 Fa tota la pinta que van fer el pàrquing i, ara, de tan anti-cotxes que volen que siguem, no hi ha prou cotxes perquè aquests paguin el cost del pàrquing municipal. Però això s’arregla ràpid: Ho prohibim tot.

Però sabeu quin és el veritable problema? Les idees conservadores. El Montilla ja fa temps que hi lluita (i sembla que no l’ajuda ningú). Perquè només es pot entendre així: la gent incívica que aparca ilegalment són conservadors que el que volen és fer les coses com abans i no volen progressar en aquesta Barcelona de pals, contenidors i policies que posen multes.

I properament posaran multes als vianants. Perquè, on s’és vist!, tothom camina pel mig del carrer! I això que van eixamplar la vorera. Clar que l’han fortificat amb pals, i potser no és gaire agradable caminar-hi. També és veritat que la part eixamplada fa pujada, i potser no és gaire còmode caminar inclinat. Clar que aquesta gran vorera està poblada de contanidors.

Contenidors que abans estaven a l’asfalt. Però clar, ara ho han canviat tot, i què ha de fer el departament d’escombraries de l’Ajuntament? Doncs el mateix que la resta: passa com puguis. I aquest és el resultat: contenidors a la vorera.

Així doncs sembla que a la gent li costa viure d’aquesta manera que vol l’Ajuntament que vivim.

la primera sentència interpretativa mundial

Jo de petit sempre havia volgut ser jurista, però els atzars de la vida han fet que m’hagi quedat un o dos esglaons per sota. Malgrat això vull posar el meu granet de sorra en la presumpta sentència interpretativa d’allò que se n’ha arribat a dir “Lo Nostru Estatut”.

Deixeu-me dir, interpretar, que és un “Nostru” conciliador, que en cap cas pot induir a pensar que hi ha un Ens que sigui el “Nosaltres”. I que si hi fos, aquest seria “La Nación Española”.

Aclarit aquest punt, que em direu “home mai9, això és el que tu dius!” Doncs clar carajus, què us penseu què és una sentència interpretativa? Aquí es fa el que dic jo. I punt. Mecatxindena de gent… 🙄

Seguim. No he trobat l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya (aquell que tenia el suport de El Presidente), però segons la tradició oral tot sembla indicar que deia:

Catalunya és una nació

Els catalans, que som gent dialogant, vam evolucionar el text (com Darwin!) fins que digués:

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària.

Observeu com aquesta frase té el que els entesos en diuen un “sujeto ausente”. Així com a la primera frase el subjecte és Catalunya, en aquesta el subjecte és Espanya, i Catalunya és un complement indirecte. Que com sabeu, el complement indirecte és aquell que rep l’acció del verb. 🙄

Però deixem la literatura pels literats i tornem als perjuris i altres coses de juristes.

Aquí seguidament us transcric la primera sentència interpretativa. És molt innovadora i té grans possibilitats de creixement. És una cosa així com un cotxe solar que pot anar circulant sempre que li toca el sol, en detriment dels cotxes actuals que han d’anar parant per posar gasolina.

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com una nació-estat d’una manera àmpliament majoritària.

Com veieu recull els principis de la Grècia Clàssica, bressol de les democràcies occidentals i tothom que té dos dits de front.

És una sentència interpretativa conceptual. Com un quadre modern d’aquells que dius “perdona però això és el més normal del món”, i et diuen “sí, però què et comunica?”.

L’Hereu és imbècil, part LXVI: pas zebra discapacitat

Aquest és un pas zebra discapacitat. Perquè enlloc d’estar recte està al costat, i el pas entre el semàfor i la paret és tan ample com dues persones de costat. Una si va amb carret de la compra. Cap si hi passo jo en bicicleta. 👿

Això si, hi ha una bona rampa que fa que encara hi hagi menys espai per passar. I les rampes havien de millorar l’accessibilitat? Ja ho veieu. 😥

IMG_0513

Com veieu a la foto, també, aquesta és una de les voreres que ‘sembla’ que l’Ajuntament ha decidit que s’havien de fer grans. Ho vèiem per la vorera extra que hi ha més enllà dels arbres, vorera que a molts llocs només serveix perquè hi aparquin motos (però aquest problema ja el tractarem un altre dia, ok?).

Així doncs, fem la vorera ben gran, i movem el pas zebra perquè la gent xoqui a les cantonades. Posar el pas zebra on ara hi ha el cotxe blanc era massa fàcil. 🙄

Ah, i m’agradarà veure com la reixa del claveguera traga aigua quan està a sobre la vorera. Amb una mica de sort hi entraran les gotes que facin diana. I, per què no, les claus de la tia Maria que es pensava que la inseguretat era que un punki li robés el bolso. 🙄

Alguns direu: “mare meva, quin desastre”, però encara es pot millorar. Perquè segons les noves tendències de l’Ajuntament hauria pogut quedar així:

IMG_0513 extra

I no són imaginacions meves, recordeu això? Visc(a) Barcelona…… 😥

bolonyesa?

Amics, m’han enganyat. He comprat un pot de salsa bolonyesa, i ara resulta que és bolonyesa vegetariana. 🙄

Com pot ser bolonyesa i vegetariana? 😕 No existeix la salsa bolonyesa vegetariana! 👿 Com ha de portar carn i ser vegetarià?

IMG_0781

Per Déu, quina mala idea han tingut els de “Bio Idea”. 😡

Els vegetarians, si alguna cosa no volen menjar és salsa bolonyesa! Ells ja ho saben i n’estan ben satisfets. No cal enganyar ningú fent veure que una salsa és bolonyesa quan no n’és.

Que li diguin salsa portorriquenya, salsa vegelonya, bolovegetal, anti-bolonyesa, abolonyesa, inbolonyesa. Que li diguin “tomàquet i soja”! i sabrem què coi hi ha dins.

O que li diguin “salsa caníbal vegetariana” que, de fet, seria la mateixa. 😈

pirateria és capitalisme

L’altre dia vaig tenir la inspiració de pensar que la pirateria és capitalisme, i el comunisme és això del “copyright” que tot ho tenen i protegeixen a tothom que “realment fa la feina” enlloc d’aquesta gent “capitalista” que s’aprofita del treballador, que roba a la classe treballadora (ells en diuen “artistes”).

Quan en realitat el que fan els del copyright és mantenir-se en el poder, impedir el lliure mercat i donar privilegis als que són “del partit” per a aconseguir que tothom sigui del partit, quan la trista realitat és que “el partit” cada dia pot aconseguir menys coses. A la Rússia comunista era un pot de ketchup, avui són els quatre duros que recullen de l’impost inevitable que t’imposen al comprar un disc dur.

I els “artistes” tancats en aquesta presó dels 3€ no poden viure en el mercat d’infinita abundància que és internet.

Però els capitalistes sobrevivim, i seguim sent capitalistes, pagant el preu d’entrada a fer negocis allà on ells manen. Els capitalistes d’abans era per fer negocis a Rússia (i enriquir-se), els capitalistes d’avui per tenir un altre disc dur (i enriquir-se).

Els proto-post-comunistes d’avui pensen: “no si la pirateria s’acabarà quan/si hi ha una plataforma que ho ofereixi tot a un minipreu”. (i vinga… tots cap a spotify…) Clar, però això no pot ser, no es pot fer, igual que no es pot fer un Estat comunista amb economia planificada on és un buròcrata qui decideix quants raspalls s’han de fabricar.

Perquè la feina d’un buròcrata del partit no pot suplir la feina individual que treballen per propi interès. Ningú pot oferir tots els fitxers que volem piratejar, però tothom pot oferir els que li interessen a ell.

L’Hereu és imbècil, part LXV: la parada d’autobús que ve i va

Caminar per Barcelona és com visitar un museu: vas veient coses que no saps què són i tampoc saps què hi fan allà.

DSC00295

Aquesta foto la vaig fer amb el mòbil el primer moment que vaig veure la parada d’autobús que acabaven d’instalar. Vaig pensar “voleu dir que aquest era el lloc per posar tal memotreto?” I feta la foto vaig dir-me que m’esperaria a passar-hi algunes vegades a veure quines vibracions em feia la nova parada. O fins i tot a veure si algun dia hi veia algú assentat, oi? 🙄

Les vibracions eren dolentes, i em pregunto si algú haurà xocat amb els pals (jo casi). Ja sabeu que una de les obsessions del nostru ajuntament de les martingales que ens venen és que ells volen donar prioritat als vianants.

Entre donar prioritat als vianants, promocionar el transport públic, millorar l’acessibilitat pels discapacitats i que la gent gran pugui estar asseguda mentre espera 10 minuts un autobús que no arriba, al final l’Ajuntament està fotent un bon merder.

Però amics i amigues: la parada ja no hi és! Però han deixat la moqueta pels cecs, eh! No fos que caiguessin. 😆 Seriosament, el que deu passar és que hi ha poca comunicació entre el departament de cecs que posa moquetes i el departament de gent cansada que posa bancs. 🙄

DSC00307

Dues setmanes han trigat en treure-la!

Ja ho sé que diuen que és de savis corregir, però diria que en aquest cas són bastant imbècils. Jo he fet alguns càlculs: 3000€ és el que val la parada que ja no hi és, 1000€ el que han cobrat els operaris en posar-la. I 5000€ el que cobren els que pensen si s’havia de posar, van decidir que si i ara han decidit que no.

Endavant Hereu, no t’aturis davant res. Ho estàs fent molt bé. Et proposo que en aquesta vorera que ara es veu tan buida, hi posis: un contenidor.

en una realitat paralela

En una realitat paralela, jo hauria portat un cartell al partit de Catalunya – Argentina. Però per falta d’infraestructures, no va poder ser. Una mica com els concerts de Michael Jackson però sense que morís ningú (que per cert ja ens podem baixar).

Si hagués estat, l’escrit al bloc hauria començat així:

Com sabreu aquest vespre es juga el partit Catalunya-Argentina. Sabreu també que no s’ha de barrejar política amb esport, però ningú ha dit que no es pugui barrejar història amb esport, és més, els del Madrid ho incentiven comptant les Champions començant quan Franco feia la mili.

Així doncs, barrejant història i esport, he ideat aquest eslògan que podríem dir que té missatge.

Zapatero, guarda’ns l’Estatut a Salamanca!

[en veritat hauria posat la foto del cartell]

Abans que surti algun espavilat i em prengui la idea: queda inaugurada la campanya cibernautica catosfèrica per portar l’Estatut a Salamanca.

Tinc un munt de frases pro-autogovern, però últimament els catalans fem poques manifestacions i ja no sé què fer-ne. 🙄

En tinc una altra que em fa força gràcia que diu: “Zapatero, sigues el nostre Gorbatxov”. No sé si ho sabeu però el Gorbatxov va ser el president de la URSS que, amb un somriure a la boca, va acabar amb l’invent.

Evidentment si això passés seria totalment accidental perquè l’últim que vol Zapatero és ser una persona de renom mundial com Gorbatxov. D’aquí la gràcia de la frase. Com veieu pel subtítol del bloc m’agraden les frases que pots agafar per molts llocs diferents.

I encara tindria una lectura diferent. Perquè tots sabem que Zapatero és incapaç de fer res del dret. Siguem sincers, ho sabem. Llavors si finalment aconseguís ser el nostre Gorbatxov, ho seria a imatge de Mr Bean que li sortien les coses malgrat ser… bé, malgrat ser Mr Bean. I és que a més, s’assemblen! 😆

Tot encaixa, ara només falta que Zapatero segueixi treballant. “No nos falles” que li deien fa un temps. 🙄

ja n’és nat el dolç coixí

Em sembla que va ser un dia d’aquesta setmana de l’encarnació de Déu. Però això va passar fa molt de temps i seria bo parlar de temes més actuals. Així doncs parlem de l’encarnació de la felicitat. Us presento el coixí elèctric.

Vegem-lo aquí en el bressol d’una cadira d’oficina:

IMG_0775

Oh…. el mai9 que calentet està amb el coixí elèctric a la falda. També se’l posa a l’esquena, o als peus.

I és super-ecològic i sostenible. I redistribueix la riquesa energètica que no vegis! És un coixí democràtic de veritat, que fa feliç a tothom qui el toca.

Un coixí prova del progrés de la classe treballadora, ja que per només 40€ el pots comprar al Carrefour. I amb uns potents 60W t’escalfa com les calefaccions burgeses de radiadors que són cares i estan només a l’abast d’uns pocs.

Temps ha passat d’aquell que tocava leprosos i presumptament els curava (cosa científicament improbable). Avui tothom pot tocar el coixí que científicament millora la teva condició social de fred i desempar. Tots som igual de freds a ulls del coixí elèctric.

Feu saber la bona nova, el coixí elèctric és nat. Aneu i adoreu-lo al temple consumista més proper. També disponible en format manta.

Catalunya – Argentina

He tingut l’oportunitat d’anar al partit Barça Catalunya-Argentina. I no només he tingut l’oportunitat d’anar-hi jo, sinó que he donat una entrada a un macarrilla que hi havia per fora. (“por cuanto? Nada, te la doy”, ah la vida… 🙄 )

Què seria el més destacable del partit? No són els quatre gols sinó les 400 entitats que hi havia per fora demanant firmes, telèfons, informant de què volen i tots entusiastes. Sabent que estan fent alguna cosa més que aquells de la Creu Roja a Rambla Catalunya. 🙄

També he sentit uns que de tan en tan parlaven en Castellà, però botaven com ningú quan tocava el “boti, boti, boti, espanyol el qui no boti”. Alguna cosa està canviant i no és l’Estatut. 🙄 (això no vol dir que els catalans ens haguem de posar a parlar castellà perquè som tolerants)

Un altre fet sorprenent és que ningú ha dit res al final del partit quan pels altaveus han dit “Ernest Benach”, però valga’m Déu quina enorme cridòria ha rebut “José Montilla”. Entre nosaltres, “Jordi Hereu” també ha merescut crits. 😈

El crit més eixordador de “i, in-de, in-de-pen-dèn-ci-a” també l’ha rebut l’honorable Montilla quan ja era al camp. No sé què en pensa de la democràcia, però faria bé de fer alguna cosa més que inaugurar tramvies i metros allà on ell pensa que el fan guanyar les eleccions, i menys anar a fer conferències a Madrid quan passa alguna cosa a Catalunya. I més governar Catalunya, més pensar què vol fer-ne de nosaltres. A on ens vol portar que no sigui aquí on estem.

Dit això. Vull acabar contradient una cosa que sona molt i que fins i tot puc estar-hi d’acord (com que sóc geminis puc fer aquestes i moltes altres coses). És allò que el model de partits de costellada “és un succedani que no ens porta enlloc” (Sala Martin dixit).

A on ens porta? Ens porta a veure a catalans jugant a futbol, junts pel fet de ser catalans. Ens agrada veure’ls, i veure com guanyen i que bé que juguen. Els temes legals ja ens els arreglarà el Montilla o el polític de torn que vegi l’enorme bossa de vots si fa políticament el que el públic fa a crits.

I em sembla que ens anirà molt bé fer les coses així, i no pensar que aquest partit té un no sé què de no sé on que hauria de ser no sé què per tal de no sé què més.

I en aquest sentit de no fer-se l’afectat, em sembla perfecte el que diu el Cruyff:

Cruyff: “El campo tendría que haberse llenado”
“No daría mi aprobado. El campo tendría que haberse llenado, sobre todo teniendo en cuenta el esfuerzo que han hecho los jugadores, sobre todo los del Barça, que han llegado de madrugada. Si todo el mundo intenta dar lo mejor de sí mismo, tendría que haber más gente”.

[…]

Cruyff, además, ya adelantó que no tiene previsto convocar a jugadores de Segunda división o categorías inferiores, “al menos si se juega contra equipos del nivel de Argentina, porque también queremos ganar”

No diu allò de “si, ha estat bé, però no hi havia molta gent”, pensament típic català. Sinó que diu “hauria d’haver estat ple perquè els jugadors són la llet”. I també diu “aquí no jugarà tothom, jugaran els bons”.

PS: La meva admiració per Jordi Roca Bullich, un electromecànic jubilat d’Esplugues de Llobregat que ha cregut convenient escriure un full pel davant i pel darrera, fotocopiar-lo i repartir-lo ell mateix al final del partit a la sortida. Algun dia jo també imprimiré alguna cosa del bloc i la repartiré a algun lloc, a la sortida d’un meeting del PSC, per exemple.