He tingut l’oportunitat d’anar al partit Barça Catalunya-Argentina. I no només he tingut l’oportunitat d’anar-hi jo, sinó que he donat una entrada a un macarrilla que hi havia per fora. (“por cuanto? Nada, te la doy”, ah la vida… 
)
Què seria el més destacable del partit? No són els quatre gols sinó les 400 entitats que hi havia per fora demanant firmes, telèfons, informant de què volen i tots entusiastes. Sabent que estan fent alguna cosa més que aquells de la Creu Roja a Rambla Catalunya.
També he sentit uns que de tan en tan parlaven en Castellà, però botaven com ningú quan tocava el “boti, boti, boti, espanyol el qui no boti”. Alguna cosa està canviant i no és l’Estatut. (això no vol dir que els catalans ens haguem de posar a parlar castellà perquè som tolerants)
Un altre fet sorprenent és que ningú ha dit res al final del partit quan pels altaveus han dit “Ernest Benach”, però valga’m Déu quina enorme cridòria ha rebut “José Montilla”. Entre nosaltres, “Jordi Hereu” també ha merescut crits. 
El crit més eixordador de “i, in-de, in-de-pen-dèn-ci-a” també l’ha rebut l’honorable Montilla quan ja era al camp. No sé què en pensa de la democràcia, però faria bé de fer alguna cosa més que inaugurar tramvies i metros allà on ell pensa que el fan guanyar les eleccions, i menys anar a fer conferències a Madrid quan passa alguna cosa a Catalunya. I més governar Catalunya, més pensar què vol fer-ne de nosaltres. A on ens vol portar que no sigui aquí on estem.
Dit això. Vull acabar contradient una cosa que sona molt i que fins i tot puc estar-hi d’acord (com que sóc geminis puc fer aquestes i moltes altres coses). És allò que el model de partits de costellada “és un succedani que no ens porta enlloc” (Sala Martin dixit).
A on ens porta? Ens porta a veure a catalans jugant a futbol, junts pel fet de ser catalans. Ens agrada veure’ls, i veure com guanyen i que bé que juguen. Els temes legals ja ens els arreglarà el Montilla o el polític de torn que vegi l’enorme bossa de vots si fa políticament el que el públic fa a crits.
I em sembla que ens anirà molt bé fer les coses així, i no pensar que aquest partit té un no sé què de no sé on que hauria de ser no sé què per tal de no sé què més.
I en aquest sentit de no fer-se l’afectat, em sembla perfecte el que diu el Cruyff:
Cruyff: “El campo tendría que haberse llenado”
“No daría mi aprobado. El campo tendría que haberse llenado, sobre todo teniendo en cuenta el esfuerzo que han hecho los jugadores, sobre todo los del Barça, que han llegado de madrugada. Si todo el mundo intenta dar lo mejor de sí mismo, tendría que haber más gente”.
[...]
Cruyff, además, ya adelantó que no tiene previsto convocar a jugadores de Segunda división o categorías inferiores, “al menos si se juega contra equipos del nivel de Argentina, porque también queremos ganar”
No diu allò de “si, ha estat bé, però no hi havia molta gent”, pensament típic català. Sinó que diu “hauria d’haver estat ple perquè els jugadors són la llet”. I també diu “aquí no jugarà tothom, jugaran els bons”.
PS: La meva admiració per Jordi Roca Bullich, un electromecànic jubilat d’Esplugues de Llobregat que ha cregut convenient escriure un full pel davant i pel darrera, fotocopiar-lo i repartir-lo ell mateix al final del partit a la sortida. Algun dia jo també imprimiré alguna cosa del bloc i la repartiré a algun lloc, a la sortida d’un meeting del PSC, per exemple.
No existeix la salsa bolonyesa vegetariana! 
Seriosament, el que deu passar és que hi ha poca comunicació entre el departament de cecs que posa moquetes i el departament de gent cansada que posa bancs. 
