Renault i la propaganda verda
Renault se postula como el fabricante en masa de coches eléctricos
Ja fa dos mesos que vaig llegir aquesta notícia. I al llegir-la vaig dir-me: “què carai ha passat pel cap del Cap de Renault?” Per què ara els dóna per avocar-se tan massivament tan clarament cap aquell “forat”?
Segur que un any abans, ni l’expert més expert, ni el savi més savi, ni el més condecorat dels economistes-ecologistes hauria torçat la ment del President de la companyia per posar ni simples plaques solars al terrat de la fàbrica.
Tindria massa feina per perdre el temps en aquestes coses “que no funcionen”.
Només tinc una resposta: en el fons tots sóm bastant imbècils (ei Hereu) i necessitem una matxacada d’idees errònies adduïdes per motius estúpids però que ens crèiem.
Evidentment això només funciona si la veritat és que el que se’ns matxaca és veritat. Encara que tampoc sé si hi ha “algú” que ho matxaqui o és com els pisos que ens ho anem dient entre tots i la cosa ha anat pujant.
La idea que hi ha sota ha de ser bona, però aconsegueixes que la gent se la cregui pels motius més estranys.
La pregunta és: com es mouen les masses? Realment crec que ens hem de moure massivament per deixar enrera moltes estupideses “anti-ecològiques” que fem. Jo estaria super-content de tenir plaques solars al balcó. Però com hem de començar a fer-ho?
La resposta que tinc és aquesta: Ara que tots creiem que ho hauríem de fer. Ara, el senyor de Renault creu que si ho fa, tots els que pensem que ho hauríem de fer, potser ho farem.
El Xavier Caballé (que és un home que val molt) ja ho veu que això de rebaixar tres mini-cèntims si no agafes bossa al súper és una presa de pèl.
Però, per què ho fan els del súper? Si tenen sort s’estalviaran alguns euros en bosses, però el motiu de veritat (crec jo) és perquè pensem que ells “també es preocupen pel medi ambient”. Però si ho haguessin fet fa tres anys hauríem pensat que són idiotes, quina merda de súper, me’n vaig a comprar a un altre lloc.
En canvi avui, és un acte de màrqueting, de propaganda perquè els compradors pensem bé d’ells. Però és que ells ens diuen que està bé, i si ho fem nosaltres també ens sentirem bé! En el fons són ells que ens diuen què hem de fer, però no només ens ho diuen, sinó que a més, nosaltres hi estem d’acord!
És una cosa molt estranya. Perquè fer servir menys bosses de plàstic és super-correcte. Però per moure les masses hem d’inventar-nos conceptes estranys.
Però és que no ens els inventem per les masses. Haguéssiu anat al senyor del súper i li dieu “mira, crec que podríem donar un cèntim per cada bossa que no agafessin”. I el del súper et diu: “si clar, tu creus que les coses van així? Jo sé molt de súpers i la gent els deixa els cèntims! Ara muntarem la gran infraestructura per si algun comprador no vol agafar bosses. Doncs que no les agafi! Oi que dius que ho fa pel medi ambient?”. En canvi aquest mateix cap, després de tres mesos de llegir tontaries als diaris, ell mateix es pot creure que la idea és bona (i fins i tot que la idea és seva).
7 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
November 25th, 2009 @ 9:07 (422)
ja ho sabem que les masses no pensen, sinó que només actuen. Tots contentíssims de pagar o no fer servir l’única cosa del súper que és reutilitzable (les bosses), i en canvi els productes cada cop més estan envasats en plàstic. I, per si fos poc, tot ve de cada cop més lluny i portat fins aquí amb uns vehicles que contaminen la hòstia
November 25th, 2009 @ 11:11 (507)
jo no he dit que les masses no pensin
November 25th, 2009 @ 19:17 (845)
Jo prefereixo, tal com he vist en alguns súpers d’Alemanya, entre la caixa i la sortida, hi ha unes taules grans, rodejades de cubells de reciclatge, on tu agafes el teu pot de cereals, li treus la caixa de cartró i la llences en el lloc corresponent, amb els iogurts fas el mateix, amb els blísters de plàstic igual, etc…
Surts del súper amb les bosses més buides (menys bosses), no llences tantes escombraries a casa (menys bosses), no fas tants biceps (menys gimnàs, ja, ja).
Amb aquesta mesura, segurament ens estalviaríem molt de volum.
Cada cop que fico les coses de les bosses del súper a la nevera o/i al rebost, llenço un munt de cartró i plàstic que no vull per res. L’únic que he fet és passejar-lo d’un cantó a l’altre, és ben estúpid.
Estic d’acord amb el Greips, doncs jo totes les bosses de plàstic les reciclo un munt de vegades.
Al Caprabo venen una bossa ben guapa per reulilitzar tu mateix, que costa 1 euro. També fan la promo de per cada 5 euros de compra, un 0,01 euro menys. Això vol dir que quant hagis gastat 500 euros, ja hauràs amortitzat la bossa d’un euro, això suposant que cada vegada que vagis a comprar tant sols omplis una sola bossa, doncs sí et passes (com m’ha passat a mi) i has de fer servir una bossa de les altres (com sí fossis un criminal) doncs ja l’has cagat. Val a dir que jo vaig comprar una, i que moltes vegades me l’ha deixo a casa sense voler…
November 26th, 2009 @ 1:37 (109)
això dels cereals alemanys no ho sabia, i això que he anat a alemanya…
November 26th, 2009 @ 12:40 (569)
Està molt bé això d’Alemanya… per cert, aquest post enllaça molt amb el del sr Murdoch, no? Només que aquest parla de quan el procés porta una millora, i l’altre de quan es basa en “he sentit que això mola ara” i no hi ha res a darrere.
November 26th, 2009 @ 12:42 (570)
(perquè en el fons això és el procés de com es canvia de mentalitat a la nostra societat; el Murdoch ni és de la nostra societat ni ha acabat d’entendre que hi ha un canvi de mentalitat més enllà del fet que la gent usi o no internet.)
November 26th, 2009 @ 14:01 (625)
ben lligat