perruqueries polítiques

Una altra cosa que vaig fer a New York va ser fer-me tallar el cabell. Tinc molta experiència fent-me tallar el cabell, més del que podria semblar a primera vista. 😉

Me’l vaig tallar al Soho, en una perruqueria que et presenten un menú de gent que talla cabells: stylist, senior, director, etc. De preus i simpatia creixents. 🙄

Jo estava buscant un restaurant i vaig trobar una perruqueria. Més meritori va ser estar-me casi una setmana mirant el mapa de Nova York del revés, i trobant sempre l’hotel de tornada. 🙄

Em va tocar un noi fàcilment homosexual que quan va saber que era de Barcelona em va dir que ell havia tingut una parella que era d’allà però que van tallar abans que pogués anar-ho a visitar. De forma totalment casual, a partir d’aquest fet, la nostra conversa va ser més distant. No sé si m’explico.

Però el que us volia explicar és que vaig agafar una revista per entretenir-me. Una revista d’aquelles gruixudes, d’aquelles que tenen deu planes d’anuncis abans no arribes a l’índex, d’aquelles que els anuncis són gent fent postures estranyes ensenyant remotament perfums, rellotges, sabates, etc.

Una revista d’aquelles on hi ha poc a llegir.

Així doncs em vaig llegir l’editorial. I la meva sorpresa va ser que l’editorial era tota una digressió sobre l’Obama i la seva política. Si faria, si deixaria de fer, si podria fer.

Em vaig quedar molt sorprès que en aquell ambient on només arribar et donaven una bata, i que per tallar-te el cabell et posaven un altre llençol amb mànigues. Allà, estigués llegint política i en una revista tan poc “llegida” per l’excés de fotos.

Hi havia més política en aquella perruqueria que en l’aniversari del polític indi.

Leave a Reply

Your email address will not be published.