països virtuals

Molts us preguntareu què és un país virtual. Doncs esteu de sort perquè d’una forma molt casual, això serà el que llegirem el dia d’avui.

Sabreu que un país és tot de gent que, per activa o per passiva, està d’acord en algunes coses. Per exemple, a España estem d’acord en que la Constitución Española és el santa santorum de tot, i tal com diu Rajoy: “Todos estamos bajo el imperio de la ley y por encima de la ley no hay nada”.

Fet aquest apunt de cultura general (generalíssima diria), passem a la virtualitat:

Què és un país virtual? Un país virtual és una comunitat tancada de bittorrent.

També tenim passaports, tenim lleis, dirigents, empresaris que pugen el material, tècnics que creen el material, gent que obeeix, gent penalitzada, expulsats, presoners. Els fòrums actuen de mitjans de comunicació. La propietat privada són els fitxers que et baixes. El PIB és la quantitat de fitxers que hi ha disponibles. La classe treballadora (i esclaus) són els ordinadors. També tenen ‘exercit’ per defensar-se dels pesats del copyright que ataquen d’una forma molt bàrbara.

També hi ha una economia que fluctua. Perquè a les comunitats tancades, la moneda és el GB pujat i baixat. La oferta i la demanda. També hi ha un rendiment en GB per hora ‘treballada’. Però els impostos van al revés, és el sistema que et dóna GB en forma de fitxers gratis de baixar.

També tenim polítics, gent que fa les coses no esperant rebre diners sinó perquè creu que s’han de fer. En el món real, els polítics que tenen molts diners són corruptes, menys el Montilla que viu en una torre de 2M€ perquè li va tocar la loteria. La de veritat eh! Però no la de comprar un tiquet i que et toqui, sinó la de tenir un amic que li dóna un bitllet premiat.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *