Certament és sorprenent que dotze diaris s’ajuntin en una defensa de l’Estatut que els ciutadans no hem vist ni tan sols en el 90% dels diputats que el van aprovar un 30 de Setembre de 2005.
Tres emissores de ràdio s’adhereixen a l’editorial de 12 diaris en defensa de l’Estatut
Els diaris defensen la legalitat de l’Estatut, posen en dubte la legitimitat del TC i adverteixen del risc de ruptura del pacte constitucional del 1978 en cas d’una sentència adversa.
El que vull dir és que aquest bloc NO se suma a defensar l’Estatut.
Aquest bloc (i el seu autor) vam posar el punt final a l’Estatut quan vam saber l’acord de finançament.
I aquest acord també el van acordar els polítics catalans.
El que vull dir amb això és que el problema no són els 10 jutges del constitucional. El problema són els polítics, els polítics catalans.
Està polititzat el Tribunal Constitucional? Segurament. I si els nostres polítics segueixen sense fer la feina acabarà polititzat fins i tot el Club Super 3. Per això la ironia dels 12 diaris amb l’esport.
I té raó el Francesc de Carreras:
Justos por pecadores
En realidad, lo que pretenden los políticos catalanes no es defender el Estatut, ni a Catalunya, ni a los catalanes: lo que tratan es defenderse a sí mismos
Catalunya és una nació perquè els 12 diaris no s’haguessin atrevit a fer aquesta declaració si els jutges no fossin “de fora”. Però si volen assenyalar al problema real han de fer un escrit dient “ei, polítics catalans, ja n’hi ha prou de perdre el temps, no?”
Els catalans necessitem polítics que diguin: “Catalunya necessita un tren per anar fins a Perpinyà, el farem nosaltres, i el pagarem amb els impostos de la ciutadania”.
I el que tenim ara és uns polítics que diuen: “Ja va sent hora que tinguem un tren per anar a França. Anirem a Madrid a veure si ens diuen que si”.
I a més afegim: “no ens poden dir que no”.