nunca nueve

Imagineu-vos que una bicicleta del bicing em trenca un botó d’aquests de “rematxe” de la jaqueta.

Jo no sabia com arreglar-ho. I tampoc la que m’arregla els pantalons normalment. Sí, normalment m’he de fer arreglar els pantalons perquè se’m gasten d’un lloc molt concret.

He estat una setmana sense un botó molt important a la meva jaqueta. Sense un botó que feia que passés fred a un lloc molt concret també.

Finalment acabo a un sabater. Entre una cosa i l’altre, entre els dos posem el botó. Cinquanta cèntims. Tan barat que si li dono propina voldrà posar-me un altre botó.

Quan marxo veig un rellotge, va una hora avançat.

Com és que va avançat? Perquè d’aquí poc tornaran a canviar l’hora.

Així doncs, el sabater que m’ha arreglat el que per mi era força problemàtic, va fora d’hora la meitat de l’any.