nunca nueve

Us seré sincers, hi ha poques coses que hagi pensat jo que no hagi escoltat abans d’algú altre. Però si una cosa he pensat és que diners i vida són dues separades que cal pensar per separat i arreglar per separat.

Perquè l’únic problema que arreglen els diners és la falta de diners. La resta de problemes no s’arreglen amb diners. I n’hi ha pocs de problemes on el problema sigui la falta de diners.

Es poden prendre decisions econòmicament correctes tinguis molts o tinguis pocs diners. I que tinguis o no tinguis diners depèn d’aquestes decisions, no de si guanyes mil o deu mil euros al mes.

El que guanyes de treballar i com t’ho gastes és amb el que ens fixem a l’hora de veure si tenim diners. Però hi ha unes decisions econòmiques, que val la pena separar de les decisions de com vols viure. Mirar-te només què estàs fent amb els diners.

Aquí hi ha un article que es pregunta si pot valdre la pena comprar-se una cafetera de $3,000. Jo me l’he llegit molt per sobre perquè, per començar, no m’agrada el cafè.

Hi ha gent que es pensa que si tingués diners faria moltes coses. No és veritat. Això en tot cas és una cosa que ens hem de creure per seguir treballant, per seguir fent coses, fer coses a la vida per tal de tenir diners, encara que tenir diners és una cosa diferent a la vida.

Que diners i vida són coses separades es veu amb els premiats en la loteria. Al cap de deu anys tornen a tenir els diners que tenien abans que els toqués la loteria. Això, a part, prova que tenir diners és molt difícil.

Hi ha una altra frase popular: Els rics segueixen sent rics per més crisi que hi hagi. La versió intelectual diu: els privilegis dels rics no s’acaben mai.

Com és que quan la gent necessita diners per viure, els rics en tenen tants com abans? Jo diria que és perquè els rics prenen decisions de diners pensant en diners, i decisions de la vida pensant en la vida.

I la segona frase diria que és perquè no t’equivoquis de diana. L’objectiu no és “acabar amb els privilegis dels rics” perquè “som molt d’esquerres”.

El que és important és pensar diners i vida per separat. I s’ha de fer en tinguis o no en tinguis, perquè si no ho fas, quan per una casualitat de la vida tinguis diners (paga doble, per exemple) tindràs una vida on gastaràs, i quan no tinguis diners no podràs gastar.

No agafis un taxi pensant en si portes diners per pagar-lo. Agafa’l pensant en si és una bona decisió econòmica.

De fet no és important si agafes un taxi o no, el que és important és que pensis en la decisió econòmica. Que pensis que hi és, i que vegis que és un tema separat de la teva vida.

Perquè la teva vida no depèn de si agafes el taxi o no. La teva vida serà igual amb taxi com sense. Però hi ha moments en que és una bona decisió econòmica agafar un taxi i hi ha moments que no. I has de poder agafar el taxi o no sense que sigui un tema vital.

Per això val la pena separar diners i vida.

[editat diumenge] elcanonic ha respost. Era amb ell amb qui n’estava parlant tot assegut a una tarrassa d’Arc del Triomf, ell prenent un tallat i jo un suc de taronja i una canya de xocolata boníssima. Fixeu-vos que elcanonic ha posat el seu escrit a la categoria “Filosofia” i jo a “diners”.