clàssics vençuts

Jo no sé què són els clàssics. Així que ho he buscat al Google i m’ha sortit el catclassica.cat, que és una ràdio de catradio.cat que són les ràdios de gencat.cat que també tenen 3cat24.cat.

Deixem enrera els cats, ja seguiré jo sol amb els clàssics. 🙄

Els clàssics són gent que malgrat haver viscut fa molt temps i no tenir internet, van escriure tot de coses que llegides avui poden semblar interessants.

Normalment els valorem perquè costen de llegir, molt més que les cosetes facilones que escrivim avui en dia.

Però per coses de la vida, quan llegeixes moltes vegades els clàssics es produeix un procés identitari, una relació bilateral que et revela que textos escrits fa trenta anys poden ser molt millors que textos escrits fa tres anys encara que aquest hagi tingut un suport majoritari i aprovat i contrastat per milers, milions de persones.

Quan passa això diem que aquell text que tothom reconeix que és important però que ningú li fa cas, és un clàssic.

I aquí ve la sorpresa: hi ha varis d’aquests autors clàssics, obres que són pilars de les estructures modernes, que senzillament van ser vençuts quan els autors les defensaven.

Gent que volia fer les coses d’una manera, que ho escrivia per defensar-ho en oposició a d’altres i van ser derrotats: Plató, Thomas Hobbes i Nicolau Maquiavel.

One thought on “clàssics vençuts

  1. Pingback: nunca nueve » Montilla, Mas i Montaigne

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *