Fa una estona estàvem parlant amb uns amics de l’editorial dels dotze diaris sobre l’Estatut. Amb uns bons gintonics a la mà. 
Jo he dit coses com que realment pot ésser que l’Estatut no sigui constitucional. Això realment seria un problema perquè els españols (jutges i tot) tindrien raó en retallar-lo, però seria un problemot perquè ja em diràs què fem ara després que l’hagi ratificat el Parlament de Catalunya, el dallonses español i també els ciutadans de Catalunya. I no només això, sinó que fa tres anys que n’estan parlant i jo no veig com poden sortir-se’n tan alegrement.
El problema gros el té Zapatero l’Aventurero. Ell és l’español que ha donat el certificat d’origen a l’Estatut. Amb temes com la crisi tots hem vist que és curt de vista. Els catalans no tenim cap problema. Podria semblar que si perquè ens estan retallant el nostre marc de convivència, però resulta que en democràcia el poder rau en el poble.
Un altre amic ha dit que si realment els jutges tiren endavant serà antidemocràtic. Realment serà així perquè el mini-Estatut té tot l’aval democràtic que pot arribar a tenir. I fent referència al text explicava a un altre amic què volia dir l’editorial quan diu allò que el Tribunal Constitucional està actuant com a quarta càmera representativa, quan no n’ha de ser.
Aquí és quan jo li deia que potser no, potser estan fent la seva feina i realment resulta que el Tal Estatut, aprovat per tanta gent, no acaba de ser del tot constitucional.
Aquí un amic ha aprofitat per dir-me que jo d’això no en sé (també tinc un altre amic que diu que jo no sé d’urbanisme). Jo li he dit que aquesta és la gràcia de la democràcia, que pots viure sense llegir els diaris i, pam, una setmana abans, mirar els candidats i anar a votar amb total convenciment. No li he dit, però jo no sóc soci del Barça i d’un cop d’ull al diari apostava pel Laporta a les eleccions. També resulta que ell no havia llegit l’editorial.
En qualsevol cas, jo sí que llegeixo els diaris i després de l’editorial puc dir que l’Estatut no s’ajusta a la Constitució. Jo sé que el Maragall fa un temps, quan ha vist com anaven les coses amb l’Estatut (quan ell ja no hi era) ha dit que potser enlloc de reformar l’Estatut havien d’haver reformat la Constitució. També he llegit que la presidenta del Constitucional si no ha tirat endavant el veredicte sobre l’Estatut és perquè tal com s’anava a emetre no es podia emetre. I per això portem tres anys d’espera. Si no hi hagués aquest intent de matar l’Estatut el mínim possible, ja faria temps que s’hauria acabat l’espera, perquè els jutges ja ho veuen que l’espera els està matant a ells (algun literalment), i per això segueixen negociant.
També sé que l’Estatut no s’ajusta a la Constitució segons el Tribunal perquè la Chacón ja només li queda demanar que el PP retiri el recurs. Fa un any deia que l’havien retallat però que era constitucional. 
Seria molt graciós que el Tribunal estigui fent la feina que li han encarregat i que per tal que s’accepti la seva feina hagin de polititzar-se.
Jo crec que estem al final. No hi ha més a negociar, realment no hi ha espai per matar menys l’Estatut. Haurà de sortir el més maquillat possible perquè sembli que està viu. Han de matar la lletra, no deu poder ser que l’Estatut digui certes coses.
També seria graciós que quan hem estat matxacant a l’Artur Mas per haver cedit a La Moncloa (jo el primer) a la vista del que farà el Tribunal Constitucional resulti que va ser ell qui li va marcar un gol al Zapatero. Un gol formal, de fons, no polític. Un gol que diu: yes you can retallar el meu Estatut, però si retalles la senyera no queda una rojigualda. 
L’Estatut està mort, i només cal veure la pantomima de l’acord del finançament de l’estiu passat. A España no ha canviat ni canviarà res.
El problema polític és español perquè España està mal feta, i els polítics españols, políticament no poden, no saben canviar-ho (O NO VOLEN!!!). No pot ser que els bascos i navarresos no paguin impostos.
Els polítics españols no ho han arreglat, i un polític català que si que val, ho ha tirat endavant ell sol: Pasqual Maragall. I ara què? Els catalans hem tirat endavant i España s’ha quedat enrera. El problema és que l’Estatut de Catalunya està per sota de la Constitució Española. Catalunya avança amb l’Estatut, España diu que no amb la Constitució.
Faltava un amic, un que sempre diu que ell no és nacionalista. Ell pensa que jo en sóc, encara que jo li dic que no. M’hauria agradat preguntar-li què en pensava de l’editorial, perquè tal com ha dit un altre amic: si algun valor té és que no és nacionalista. És una llàstima perquè quan hi era ens hem fet un fart de parlar de si una rentadora és essencialment diferent a un lleó, o no. Endevineu qui portava el pes de la conversa.
[editat 27/11] Aquí hi ha un altre article. Un article d’algú prou gran com per saber que la Constitución Española no és un llibre que treus quan vols impedir que els catalans comprin una empresa española. Jo sóc prou jove com per saber que España vol ser española, i Catalunya ha de ser catalana.
