clàssics vençuts

Jo no sé què són els clàssics. Així que ho he buscat al Google i m’ha sortit el catclassica.cat, que és una ràdio de catradio.cat que són les ràdios de gencat.cat que també tenen 3cat24.cat.

Deixem enrera els cats, ja seguiré jo sol amb els clàssics. 🙄

Els clàssics són gent que malgrat haver viscut fa molt temps i no tenir internet, van escriure tot de coses que llegides avui poden semblar interessants.

Normalment els valorem perquè costen de llegir, molt més que les cosetes facilones que escrivim avui en dia.

Però per coses de la vida, quan llegeixes moltes vegades els clàssics es produeix un procés identitari, una relació bilateral que et revela que textos escrits fa trenta anys poden ser molt millors que textos escrits fa tres anys encara que aquest hagi tingut un suport majoritari i aprovat i contrastat per milers, milions de persones.

Quan passa això diem que aquell text que tothom reconeix que és important però que ningú li fa cas, és un clàssic.

I aquí ve la sorpresa: hi ha varis d’aquests autors clàssics, obres que són pilars de les estructures modernes, que senzillament van ser vençuts quan els autors les defensaven.

Gent que volia fer les coses d’una manera, que ho escrivia per defensar-ho en oposició a d’altres i van ser derrotats: Plató, Thomas Hobbes i Nicolau Maquiavel.

països virtuals

Molts us preguntareu què és un país virtual. Doncs esteu de sort perquè d’una forma molt casual, això serà el que llegirem el dia d’avui.

Sabreu que un país és tot de gent que, per activa o per passiva, està d’acord en algunes coses. Per exemple, a España estem d’acord en que la Constitución Española és el santa santorum de tot, i tal com diu Rajoy: “Todos estamos bajo el imperio de la ley y por encima de la ley no hay nada”.

Fet aquest apunt de cultura general (generalíssima diria), passem a la virtualitat:

Què és un país virtual? Un país virtual és una comunitat tancada de bittorrent.

També tenim passaports, tenim lleis, dirigents, empresaris que pugen el material, tècnics que creen el material, gent que obeeix, gent penalitzada, expulsats, presoners. Els fòrums actuen de mitjans de comunicació. La propietat privada són els fitxers que et baixes. El PIB és la quantitat de fitxers que hi ha disponibles. La classe treballadora (i esclaus) són els ordinadors. També tenen ‘exercit’ per defensar-se dels pesats del copyright que ataquen d’una forma molt bàrbara.

També hi ha una economia que fluctua. Perquè a les comunitats tancades, la moneda és el GB pujat i baixat. La oferta i la demanda. També hi ha un rendiment en GB per hora ‘treballada’. Però els impostos van al revés, és el sistema que et dóna GB en forma de fitxers gratis de baixar.

També tenim polítics, gent que fa les coses no esperant rebre diners sinó perquè creu que s’han de fer. En el món real, els polítics que tenen molts diners són corruptes, menys el Montilla que viu en una torre de 2M€ perquè li va tocar la loteria. La de veritat eh! Però no la de comprar un tiquet i que et toqui, sinó la de tenir un amic que li dóna un bitllet premiat.

el pessebre laïc

L’altre dia un amic atractiu em va dir que ara a les escoles públiques o no volien o no sé quin problema tenien amb el Pessebre.

Així doncs jo proposo un nou pessebre, aquest:

pessebre1

És un pessebre on el jesuset no és el fill de Déu sinó que és la representació d’un personatge històric d’una gran vàlua personal, que era molt però molt bona persona.

Festes Sant Andreu: ERC i RCat

Tinc un amic que diu que el clima determina les estructures socials (potser no és ben bé així, però sona així). En canvi jo crec que les petites coses donen informació global.

I és en aquest esperit que us diré que ahir a Sant Andreu feia un fred moderat, tant a l’escenari d’ERC com al de tres carrers més enllà de Reagrupament.

Pel que fa als detalls: Al concert d’ERC tothom estava mirant el grup que tocava folk, la barra estava molt a prop de l’escenari, hi havia molta gent servint a la barra, tots portaven barretina, els cubates valien 5€, el que venia els tiquets estava a la barra mateixa i li va costar donar-me canvi de 20€.

En canvi, a l’escenari de Reagrupament: hi havia una lona amb el logo darrera els músics, la música era estil Mishima, hi havia més gent, la majoria estava aprop de la barra que estava força separada de l’escenari, no miraven l’escenari sinó que parlaven entre ells, el dels tiquets estaven separats de la barra, els cubates valien 3,5€ (!) i no portaven barretina.

mininova deixa el copyright

Mininova ha deixat de publicar torrents amb copyright. Aquest fet és notícia, i és la 4a notícia més important a Google News en la secció de “ciència i tecnologia”. I en aquesta notícia, els presumptes periodistes ja et donen 10 alternatives a mininova. 😯

Jo no sé si ho veuen de com n’és d’estúpida la situació. Anys i anys d’advocats per aconseguir tombar mininova i el mateix diari et diu on has d’anar a partir d’ara. 😆

De la mateixa manera que mininova no pot llistar torrents de coses amb copyright, els periodistes no haurien de poder indicar on hi ha aquests tipus de torrents, perquè per si no ho sabeu, un torrent és algú que indica on està el fitxer amb copyright.

A veure si s’atreveixen a perseguir periodistes que informen d’on estan els torrents ilegals que fa servir la gent que roba i no vol pagar als artistes. 🙄

amics

Imagineu-vos que tinc uns amics de quan vaig estudiar batxillerat que s’han fet DJ. Imagineu-vos que vaig a una festa on toquen ells, a la barra conec algú, aquest algú coneix un dels altres DJ que toquen amb el que conec, també té una nòvia, aquesta nòvia coneix una noia que jo he conegut després quan érem a la universitat, i la nòvia també coneix una noia que estudiava amb mi a primària.

I ara imaginem que tota aquesta gent llegeix aquest bloc. No, això seria massa. 😛

Estatuts i Gintònics

Fa una estona estàvem parlant amb uns amics de l’editorial dels dotze diaris sobre l’Estatut. Amb uns bons gintonics a la mà. :mrgreen:

Jo he dit coses com que realment pot ésser que l’Estatut no sigui constitucional. Això realment seria un problema perquè els españols (jutges i tot) tindrien raó en retallar-lo, però seria un problemot perquè ja em diràs què fem ara després que l’hagi ratificat el Parlament de Catalunya, el dallonses español i també els ciutadans de Catalunya. I no només això, sinó que fa tres anys que n’estan parlant i jo no veig com poden sortir-se’n tan alegrement.

El problema gros el té Zapatero l’Aventurero. Ell és l’español que ha donat el certificat d’origen a l’Estatut. Amb temes com la crisi tots hem vist que és curt de vista. Els catalans no tenim cap problema. Podria semblar que si perquè ens estan retallant el nostre marc de convivència, però resulta que en democràcia el poder rau en el poble.

Un altre amic ha dit que si realment els jutges tiren endavant serà antidemocràtic. Realment serà així perquè el mini-Estatut té tot l’aval democràtic que pot arribar a tenir. I fent referència al text explicava a un altre amic què volia dir l’editorial quan diu allò que el Tribunal Constitucional està actuant com a quarta càmera representativa, quan no n’ha de ser.

Aquí és quan jo li deia que potser no, potser estan fent la seva feina i realment resulta que el Tal Estatut, aprovat per tanta gent, no acaba de ser del tot constitucional.

Aquí un amic ha aprofitat per dir-me que jo d’això no en sé (també tinc un altre amic que diu que jo no sé d’urbanisme). Jo li he dit que aquesta és la gràcia de la democràcia, que pots viure sense llegir els diaris i, pam, una setmana abans, mirar els candidats i anar a votar amb total convenciment. No li he dit, però jo no sóc soci del Barça i d’un cop d’ull al diari apostava pel Laporta a les eleccions. També resulta que ell no havia llegit l’editorial.

En qualsevol cas, jo sí que llegeixo els diaris i després de l’editorial puc dir que l’Estatut no s’ajusta a la Constitució. Jo sé que el Maragall fa un temps, quan ha vist com anaven les coses amb l’Estatut (quan ell ja no hi era) ha dit que potser enlloc de reformar l’Estatut havien d’haver reformat la Constitució. També he llegit que la presidenta del Constitucional si no ha tirat endavant el veredicte sobre l’Estatut és perquè tal com s’anava a emetre no es podia emetre. I per això portem tres anys d’espera. Si no hi hagués aquest intent de matar l’Estatut el mínim possible, ja faria temps que s’hauria acabat l’espera, perquè els jutges ja ho veuen que l’espera els està matant a ells (algun literalment), i per això segueixen negociant.

També sé que l’Estatut no s’ajusta a la Constitució segons el Tribunal perquè la Chacón ja només li queda demanar que el PP retiri el recurs. Fa un any deia que l’havien retallat però que era constitucional. 🙄

Seria molt graciós que el Tribunal estigui fent la feina que li han encarregat i que per tal que s’accepti la seva feina hagin de polititzar-se.

Jo crec que estem al final. No hi ha més a negociar, realment no hi ha espai per matar menys l’Estatut. Haurà de sortir el més maquillat possible perquè sembli que està viu. Han de matar la lletra, no deu poder ser que l’Estatut digui certes coses.

També seria graciós que quan hem estat matxacant a l’Artur Mas per haver cedit a La Moncloa (jo el primer) a la vista del que farà el Tribunal Constitucional resulti que va ser ell qui li va marcar un gol al Zapatero. Un gol formal, de fons, no polític. Un gol que diu: yes you can retallar el meu Estatut, però si retalles la senyera no queda una rojigualda. 😈

L’Estatut està mort, i només cal veure la pantomima de l’acord del finançament de l’estiu passat. A España no ha canviat ni canviarà res.

El problema polític és español perquè España està mal feta, i els polítics españols, políticament no poden, no saben canviar-ho (O NO VOLEN!!!). No pot ser que els bascos i navarresos no paguin impostos.

Els polítics españols no ho han arreglat, i un polític català que si que val, ho ha tirat endavant ell sol: Pasqual Maragall. I ara què? Els catalans hem tirat endavant i España s’ha quedat enrera. El problema és que l’Estatut de Catalunya està per sota de la Constitució Española. Catalunya avança amb l’Estatut, España diu que no amb la Constitució.

Faltava un amic, un que sempre diu que ell no és nacionalista. Ell pensa que jo en sóc, encara que jo li dic que no. M’hauria agradat preguntar-li què en pensava de l’editorial, perquè tal com ha dit un altre amic: si algun valor té és que no és nacionalista. És una llàstima perquè quan hi era ens hem fet un fart de parlar de si una rentadora és essencialment diferent a un lleó, o no. Endevineu qui portava el pes de la conversa. 🙄

[editat 27/11] Aquí hi ha un altre article. Un article d’algú prou gran com per saber que la Constitución Española no és un llibre que treus quan vols impedir que els catalans comprin una empresa española. Jo sóc prou jove com per saber que España vol ser española, i Catalunya ha de ser catalana.