valoració de l’assemblea de Reagrupament

Carretero inicia la seva cursa electoral amb un tot o res per la independència

Reagrupament.cat nace como alternativa independentista a ERC

Carretero reclama un independentisme valent per deixar enrere l’autonomisme

Aquestes són les notícies relacionades amb l’assemblea de Reagrupament.

Haig de dir que jo no vaig sortir gaire content.

El motiu més gran de descontentament van ser dues frases. Una que va dir Carretero (minut 7) al discurs de cloenda. La frase era que hi havia alguns promotors de Reagrupament (serien els que van començar i van empènyer perquè cresqués) a qui van demanar que no es presentessin candidats a la Junta Directiva.

La segona frase la vaig sentir pels passadissos i era que algú deia que algú altre s’havia presentat perquè Carretero li havia dit que el necessitava dins.

A mi les dues frases em semblen explicables, raonables i justificables, però ja no em semblen tan bé quan m’he fet un fart de sentir que RCat és assembleari i la regeneració política i la transparència. Si voleu podem dir que és formalment assembleari i transparent (ho diu i es voten), però a mi no m’agrada.

Si us he de ser sincer, jo vaig estar a punt de no votar Carretero. El motiu és que mentre 71 candidats s’havien esmerçat en fer un currículum de 10 línies, ell només havia posat “metge de Puigcerdà”. Després, a l’assemblea, vaig veure que hi havia un currículum més consistent en un póster, però per formalitat i per respecte, el currículum original no es mereixia el meu vot.

En aquest estil tampoc em va agradar la gràcia d’abstenir-se quan els 18 de la Junta escollien President. Ell és el candidat més votat, els altres 17 el voten de President, i ell: “mira, jo m’abstinc”.

I seguint la línia vaig sentir que hi ha qui li retreu “que no és d’esquerres” (o semblant, ara no ho recordo) i ell contesta que a Barcelona ser d’esquerres és anar en metro. És una mica com si tota la resta fossin idiotes. No m’acaba de fer el pes.

També diu que algú li diu “que baixa de les muntanyes”. I jo no sé si algú li ha dit, suposo que si, però a qui si que sento és a ell criticant això de les muntanyes. No sé si m’explico, suposo que si.

Tampoc m’acaba d’encaixar això que proposa que no hi haurà disciplina de partit. Més que res que vaig sentir que deia que havíem de ser un exercit disciplinat, i que es pot parlar, però que quan s’ha parlat i decidit, s’ha de fer i ja està. No sé com ho farem.

Una altra cosa que no m’encaixa és que a l’Hospitalet li vaig sentir dir que si un cop independitzats érem una república o una monarquia, ja ho decidirien els ciutadans i votant, però (ara no tinc els papers aquí) quan vaig llegir els papers a l’assemblea allà deia que volíem ser una república.

Duran dice que no tiene “miedo” a Reagrupament.cat y que quien debe preocuparse es ERC

El PSC ve a Reagrupament como una alternativa a la falta de liderazgo de Mas

En estratègia política, els altres partits són tontos de perdre el temps en acords amb Madrid. Carretero ha trobat el forat, el forat que per a tots els altres és tabú.

A mi em sembla que el tema Carretero funcionarà. I aconseguirà el que vol aconseguir que és que el votin a les properes eleccions nacionals.

“Doneu-me majoria absoluta i jo us donaré la independència!”

Ser un Estat independent està bé, però aquesta mena de cosa que he estat descrivint…

3 thoughts on “valoració de l’assemblea de Reagrupament

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *