internet + identitat + facilitat = facebook

Quan van fer internet es van oblidar de dues coses: de la identitat i de la facilitat, i això és el que és Facebook.

El Facebook funciona bé perquè *saps* que aquella persona és aquella persona. Els que van fer internet van fer allò de “josep_maria@tinkiwinki.com” que darrera pot haver-hi qualsevol gamarús. Recordem l’acudit del gos i internet.

Per posar un exemple, avui m’he trobat una amiga que feia temps (10 anys) que no veia, i només m’ha calgut preguntar-li si estava al Facebook i que em recordés el cognom. Fet això: Adéu, adéu, ens trobem al Facebook.

També es van oblidar de fer fàcils les coses. No és que se n’oblidessin, oi, però és una manera de dir que avui amb el Facebook pots fer tot el que els creadors d’internet volien fer amb internet, però sense fer servir paraules estranyes.

Per posar una foto i que la vegi la gent, al Facebook no cal que sàpigues què és un ftp, ni què és un programa ni què és HTML, apretes la pestanya fotos, cliques a pujar i fet.

Això ho he escrit relacionat amb això altre del conegut Benjamí Villoslada.

A mi em sembla que si abans teníem un ordinador que feia moltes coses, una d’elles navegar per internet. I avui naveguem per internet, i un dels llocs on anem és Facebook. En el futur tindrem, Facebook, Last.fm, Twitter (alguna cosa més) i la resta que li donin pel sac. Conclusió inspirada per aquesta foto.

Nota: Podem dir que aquesta teoria és una evolució de la teoria de les web-eines. Trobo que vaig una mica tard per fer-me el guru d’internet, oi? 😆

3 thoughts on “internet + identitat + facilitat = facebook

  1. Hi ha una cosa que la gent ha fet al facebook i el fa diferent i especial, es senzill: la gent s’hi ha registrat amb el seu nom i congnoms de tota la vida, per això hi trobes gent, perque de maneres de contactar amb la gent n’hi ha hagut sempre, com el IRC o ICQ, pero, a part que tenien noms estranys, la gent s’hi registraba amb seudònims, això que en diuen nicks, per això no ens trobavem, i ara si, ai ves.

  2. Interessant l’apunt d’en Benjamí. Tot i així, les meves crítiques envers Facebook no es dirigirien tant al component xarxa com a l’adjectiu social. Penso que clona i en algunes ocasions magnifica conductes gregàries com ara la hipocresia o el fer coses per interès. Per no parlar de la seva exclusivitat envers els que no tenim Facebook (això si que estaria més en la línia d’en Benjamí) o d’aquest vici tan lleig de competir comptant amics.

    I per cert que a la vida real la meva identitat no està tan disponible per al primer que la cerqui.

  3. no és culpa del facebook que algú competeixi en quantitat d’amics.

    si t’hi fixes, a la manera que explico el facebook aquí, l’adjectiu “social” no hi pinta res.

    a la via real, la teva vida està disponible al primer que et trobi 😛 el que fa internet és la distància, això de la distància és el que fan les coses que ens hem anat inventant darrerament: el telèfon, la tele, internet…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *