A NY, USA, em va semblar veure una altra cosa que voldria comentar.
La idea que sona per aquí de “drets i deures” és una collonada majúscula per a gent encara per civilitzar.
Així no anem enlloc. A base de drets i deures no es pot fer res. M’importen una merda els meus drets i deures. És una decadència estúpida de la idea religiosa del bé i del mal, posada a la terra, en temes socials.
El concepte és totalment erroni perquè, per començar, a veure qui és el capullo que sap què puc fer i què no puc fer. No ho sé jo, ho sabrà ell.
Aquesta idea dual s’ha de canviar per “funcionalitat i flexibilitat“. És infinitament millor que un treballador funcioni, faci el que hagi de fer (fixeu-vos com la frase evita concretar), i que sigui flexible.
O sigui, ha de funcionar tot super-quadriculat, i també hem de ser flexibles.
Com veieu, aquestes dues idees són molt millors que l’adoctrinament per a domesticar-te dels “drets i deures”.
“the pursuit of happiness” (una funcionalitat flexible) és molt millor que el “dret a una habitatge digne” (el dret d’un, deure pels altres).
A la puta merda amb els drets i deures, i que visquin els insults cívics.
Agraïments: Agraeixo la inspiració al Doctor Duran i el seu últim escrit que acaba dient “Doncs jo també penso el mateix.”
dius: ““the pursuit of happiness” (una funcionalitat flexible) “… això és una traducció lliuríssima oi??
sembla que amb ny has descobert la sopa d’all eh?
traducció lliuríssima de què? ho vaig buscar al google!
i serà tan sopa d’all com vulguis, però jo no paro de sentir “drets i deures” a tort i a dret, a veure si no cal redescobrir-la més doncs!
home, “pursuit of happiness” vol dir “cerca de la felicitat” i em sembla que ja ho saps oi?
i m’agrada la teva sèrie de “a ny si que saben fer les coses” però no cal perdre de vista que som dues societats diferents, en dos llocs diferents i amb dues cultures diferents. I que visquem, i pensem, diferent no és causal. Vaja, que la nostra estructura social és conseqüència.
Ep! Que jo crec que tenim molt a millorar eh? Però no tot es pot copiar
si que ho sé què vol dir….
però greips, el meu intent no és que fem les coses com allà, ni que les copiem. Només que ens adonem que es pot fer diferent i les conseqüències que pot tenir, ja en tinc prou.
Mira:
http://www.mobilitatsostenible.org/not09/1028-113.pdf
Una parada adaptada “contra” invidents!
M’he rigut molt
Que gran aquest ajuntament!
ai que bo! és la prova que aquestes idees de l’Hereu ni s’entenen ni se sap perquè són.
bonissim joancg!!!!!!!!
hòstia, això que diu en joancg és el que comentava jo al blog del Guillem Carbonell… és ben cert que una imatge val més que mil paraules :'(
pretenia enllaçar aquest post: “Tendències / Continua l’adaptació de parades de bus per a cecs, amb guies de plàstic i tapant els parterres”, però no ho sé fer
Disculpeu-me, però sóc un desastre tecnològic.
Ara potser sí
Pingback: nunca nueve » Nevada Intransigent
La majoria tenen alguna activitat extraescolar. Els que s’ho poden permetre, en fan més d’una i de dues, entre les quals podem trobar algun idioma, música, esport i, per descomptat, deures per a casa.
ES MOLT GUAY!
tope guai tios caca