Presentació Reagrupament a Horta-Guinardó

Companys, disculpeu la insistència, però ara toca parlar de la presentació del d’allò del Reagrupament al meu presumpte barri (he mirat la tele i es veu que ara es parla així).

Si us he de ser sincer (cosa que aquí al bloch puc o no puc fer sense més conseqüències), aquesta crònica me la podria estalviar. Però la faré, què carai.

Ha vingut Carles Móra, famós alcalde d’Arenys de Munt. Emili Valdero, i un tal Joan Carretero (metge de Puigcerdà).

Destacar que a l’hora de muntar l’escenari, ningú sabia com ho havíem de fer, sort que teníem els ingredients. Llàstima que un grup de teatre infantil ens ha deixat poc temps per preparar-ho, per la qual cosa estàvem tot d’homes per allà al mig mirant què fèiem quan ja hi havia un cert públic agafant butaca.

Ho hem fet de manera assembleària. De manera que primer hem posat la pantalla del projector al mig, l’hem enlairat perquè la tapava la taula, l’hem posat a l’esquerra, quedava tapada per la càmera, he proposat al coordinador de posar-la a la dreta, m’ha dit que no, però ens ha aconseguit un lladre per tal que ho poguéssim fer.

Els miracles de la democràcia no han acabat aquí: qui havia portat el powerpoint no sabia editar-lo, jo que sabia fer això no sabia res del projector, el que sabia del projector no sabia com situar-lo, i l’amo del portàtil no sabia perquè no es veia al projector.

Però companys, tot ha sortit bé. I fins i tot hem aconseguit que l’Emili parlés assentat i amb un micro. ;) (veure article anterior)

Si haguéssim de resumir l’acte en una frase hauria de ser la sorpresa de la Presidenta dels Lluïsos d’Horta dient-nos que hi havia més gent avui que quan l’Abril passat va venir el Jordi Pujol. Potser el més curiós és que m’ha dit “no sé com ho valoreu vosaltres”. Sense ànim de dallonses jo li he dit que sí, que normalment és així de ple, i que, de fet, la comparació seria correcte si el Pujol fos un polític en actiu. Ella m’ha dit que si però que costa molt mobilitzar tanta gent, i que la política no sé què.

Ja que hi estic posat, faré una valoració individual de qui ha parlat:

El coordinador d’Horta-Guinardó: Espectacular, fantàstic, ha presentat molt bé i ha sabut estar a la taula amb molta formalitat.

Carles Móra: Mireu què us diré: Potser és el que m’ha agradat més. M’ha agradat perquè ell seria el polític que sense ser de RCat ha portat a la pràctica a Arenys de Munt el que RCat té al cap: independència i la regeneració política on la política és dels ciutadans i no dels partits.

Emili Valdero: Millor que ahir, més entenedor, encara que potser no cal mirar-nos tantes vegades els números del dèficit fiscal del dret i del revés. Jo diria que se’l veu molt afectat cada vegada que diu que cada dia marxen 60 milions d’euros cap a Madrid que no tornen.

Joan Carretero: Més tranquil que altres vegades, em sembla que va modulant el discurs per dir més coses sense haver de ser tan categòric.

I ara perdoneu que em valori a mi mateix (com a responsable de passejar el micro per la sala) segons les paraules del coordinador: elegant però contundent.

Vull reincidir que a part del bla bla bla de les presentacions (1h 15m), resulta més políticament incisiu el torn de preguntes (30m). I això és així, sobretot, perquè tots ens sabem en quina situació viu Catalunya, però no tots tenim respostes als nostres temors.

I crec que és molt important que en un grup de gent, algú, ell mateix, exposi en les seves paraules, i els de Reagrupament sapiguem donar resposta.

Tenint cinc preguntes en espera he hagut de tancar el torn perquè a les 22h venia l’esbart.

Haig de dir que he estat l’home més afortunat de la sala perquè després hem anat a sopar i la Rut Carandell s’ha assentat davant meu. És molt sensata. I m’ha donat la raó quan la tenia i no me l’ha donada quan no la tenia.

Podria seguir comentant la conversa del sopar, però, per què, oi? ;)

[editat 18/11/09] vídeos de l’acte: Carles Mora, Emili Valdero, Joan Carretero.