valoració de l’assemblea de Reagrupament

Carretero inicia la seva cursa electoral amb un tot o res per la independència

Reagrupament.cat nace como alternativa independentista a ERC

Carretero reclama un independentisme valent per deixar enrere l’autonomisme

Aquestes són les notícies relacionades amb l’assemblea de Reagrupament.

Haig de dir que jo no vaig sortir gaire content.

El motiu més gran de descontentament van ser dues frases. Una que va dir Carretero (minut 7) al discurs de cloenda. La frase era que hi havia alguns promotors de Reagrupament (serien els que van començar i van empènyer perquè cresqués) a qui van demanar que no es presentessin candidats a la Junta Directiva.

La segona frase la vaig sentir pels passadissos i era que algú deia que algú altre s’havia presentat perquè Carretero li havia dit que el necessitava dins.

A mi les dues frases em semblen explicables, raonables i justificables, però ja no em semblen tan bé quan m’he fet un fart de sentir que RCat és assembleari i la regeneració política i la transparència. Si voleu podem dir que és formalment assembleari i transparent (ho diu i es voten), però a mi no m’agrada.

Si us he de ser sincer, jo vaig estar a punt de no votar Carretero. El motiu és que mentre 71 candidats s’havien esmerçat en fer un currículum de 10 línies, ell només havia posat “metge de Puigcerdà”. Després, a l’assemblea, vaig veure que hi havia un currículum més consistent en un póster, però per formalitat i per respecte, el currículum original no es mereixia el meu vot.

En aquest estil tampoc em va agradar la gràcia d’abstenir-se quan els 18 de la Junta escollien President. Ell és el candidat més votat, els altres 17 el voten de President, i ell: “mira, jo m’abstinc”.

I seguint la línia vaig sentir que hi ha qui li retreu “que no és d’esquerres” (o semblant, ara no ho recordo) i ell contesta que a Barcelona ser d’esquerres és anar en metro. És una mica com si tota la resta fossin idiotes. No m’acaba de fer el pes.

També diu que algú li diu “que baixa de les muntanyes”. I jo no sé si algú li ha dit, suposo que si, però a qui si que sento és a ell criticant això de les muntanyes. No sé si m’explico, suposo que si.

Tampoc m’acaba d’encaixar això que proposa que no hi haurà disciplina de partit. Més que res que vaig sentir que deia que havíem de ser un exercit disciplinat, i que es pot parlar, però que quan s’ha parlat i decidit, s’ha de fer i ja està. No sé com ho farem.

Una altra cosa que no m’encaixa és que a l’Hospitalet li vaig sentir dir que si un cop independitzats érem una república o una monarquia, ja ho decidirien els ciutadans i votant, però (ara no tinc els papers aquí) quan vaig llegir els papers a l’assemblea allà deia que volíem ser una república.

Duran dice que no tiene “miedo” a Reagrupament.cat y que quien debe preocuparse es ERC

El PSC ve a Reagrupament como una alternativa a la falta de liderazgo de Mas

En estratègia política, els altres partits són tontos de perdre el temps en acords amb Madrid. Carretero ha trobat el forat, el forat que per a tots els altres és tabú.

A mi em sembla que el tema Carretero funcionarà. I aconseguirà el que vol aconseguir que és que el votin a les properes eleccions nacionals.

“Doneu-me majoria absoluta i jo us donaré la independència!”

Ser un Estat independent està bé, però aquesta mena de cosa que he estat descrivint…

internet + identitat + facilitat = facebook

Quan van fer internet es van oblidar de dues coses: de la identitat i de la facilitat, i això és el que és Facebook.

El Facebook funciona bé perquè *saps* que aquella persona és aquella persona. Els que van fer internet van fer allò de “josep_maria@tinkiwinki.com” que darrera pot haver-hi qualsevol gamarús. Recordem l’acudit del gos i internet.

Per posar un exemple, avui m’he trobat una amiga que feia temps (10 anys) que no veia, i només m’ha calgut preguntar-li si estava al Facebook i que em recordés el cognom. Fet això: Adéu, adéu, ens trobem al Facebook.

També es van oblidar de fer fàcils les coses. No és que se n’oblidessin, oi, però és una manera de dir que avui amb el Facebook pots fer tot el que els creadors d’internet volien fer amb internet, però sense fer servir paraules estranyes.

Per posar una foto i que la vegi la gent, al Facebook no cal que sàpigues què és un ftp, ni què és un programa ni què és HTML, apretes la pestanya fotos, cliques a pujar i fet.

Això ho he escrit relacionat amb això altre del conegut Benjamí Villoslada.

A mi em sembla que si abans teníem un ordinador que feia moltes coses, una d’elles navegar per internet. I avui naveguem per internet, i un dels llocs on anem és Facebook. En el futur tindrem, Facebook, Last.fm, Twitter (alguna cosa més) i la resta que li donin pel sac. Conclusió inspirada per aquesta foto.

Nota: Podem dir que aquesta teoria és una evolució de la teoria de les web-eines. Trobo que vaig una mica tard per fer-me el guru d’internet, oi? :lol: