internet arreu

Volia anunciar, proclamar, certificar, que internet ja és quelcom estàndard. Usat per tothom, tothom i té l’ull. Parles amb la gent i surten coses d’internet. Ja no és que parlis de coses d’internet, sinó que parles de coses sense parlar de res, i surten coses que estan a internet.

Les explicacions poden ser dues: la gent que literalment no té feina passa l’estona a internet. O, la gent mira internet des de la feina.

El primer que trobi com fer calers amb tota aquesta gent serà més ric que els fills de Wal-Mart que ocupen de la quarta a la setena posició a la llista de rics mundials, o més rics que els fills de l’inventor del tetrabrick que cada un és més ric que la reina d’Anglaterra.

Mentrestant podeu seguir invertint en sectors tradicionals com el de la construcció. Gràcies.

decadència a New York

Fa un temps vaig anar a una conferència sobre la Grècia Clàssica. Aquell bon home va explicar tot de coses. Una la vaig entendre a mitges.

Ens deia que en la decadència d’Atenes, els atenesos tenien gran afició a anar al teatre a veure tragèdies que ja se sabien de memòria, i plorar i plorar pel que passava. No em direu que no és quelcom a recordar, oi? La teva civilització s’enfonsa i tu amb els amics plorant per una situació fictícia que ja has vist mil cops. :roll: (una mica com si ploréssim per l’Estatut, no?)

Ell ens explicava que avui això se’ns fa estrany perquè nosaltres anem al cine sempre a veure històries noves.

I aquí vindria la primera cita americana: vaig llegir no sé on, que algú de Hollywood fa uns anys (com veieu és una cita molt acurada) va tenir la gran idea d’explicar la película sencera en el trailer. Fins llavors els trailers servien per incentivar la clientela, però mai explicar la peli, perquè: si ja la saben per què hi aniran, oi? Ell deia que seria al revés, no només hi anirien sinó que hi aniria més gent, per les ganes de saber més del que ja sabien. Aquest home tenia raó. Va funcionar.

I el conferenciant? Tenia raó?

IMG_3118

Aquí estava jo. Estirat a la gespa, “al cor de Manhattan”, durant dues hores per veure “Els Set Magnífics”, per enèsima vegada. I la gent s’emocionava i animava “als bons”.

I la setmana següent passaven “Encuentros en la Tercera Fase”. Eh, americans! No teniu pelis actuals que heu de passar velles glòries?

A mi, aquesta situació em va fer veure que als americans se’ls ha acabat la corda.

Cal dir que les “pelis actuals” americanes són dels super-herois de fa 20 anys. O sigui, res de nou.

Que no és cap problema viure en decadència. Val la pena anar a Nova York i etc etc.

També em va semblar veure decadència amb aquell guia de l’Hotel Plaza que esmerçava temps en explicar-nos que abans els edificis antics els tiraven a terra i en feien de nous, però que ara s’ho miren molt per tal de preservar la història.

Que a mi em sembla la mar de bé que conservin edificis, però quan aquella societat posa més èmfasi en preservar edificis antics que en fer-ne de nous, és perquè saben que els edificis antics valen més que els que puguin fer ara. Curiosament ens explicava que l’actual Hotel Plaza el van fer tirant a terra l’antic Hotel Plaza. Però avui, aquest Hotel Plaza no es pot tocar ni per fora ni per dins perquè està protegit per ordenances municipals.

Així doncs, els queda la dolça decadència. Explicar-nos que en aquella sala hi anava Frank Sinatra i altres celebritats de l’època que, siguem sincers, són molt diferents que la Paris Hilton i la Britney Spears. :roll:

El model econòmic d’aquella gent no funciona. Mira que porten anys i panys intentant que la gent no es baixi mp3 d’internet. Volen vendre discos com sempre i no veuen que el negoci ha canviat. Mira si són tontos, que mentre ells es barallen amb un mp3, els reis planetaris de la còpia (Xina) creixen i creixen.

I Steve Jobs i el seu iPod no tenen la força per canviar la decadència. Són com el Plató de l’època. Poden fer el que vulguin que la cosa s’enfonsa igual. (trobo que m’estic animant, oi?).

Un altre símptoma de decadència és la immigració. Van ser els bàrbars que van fer caure Roma, oi? La immigració actual és de Latinoamèrica. I són gent que no tenen el “somni americà”.

L’enemic número u del sistema americà és algú que no vol triomfar a la vida. Els latinos serien aquests, gent que els interessa la família, que no es compren una casa per vendre-la quan tinguin diners per comprar-ne una més gran. Amb un interès mínim en la pornografia perquè cada nit dormen a la mateixa casa i amb la mateixa dona. No els interessa gens el nipplegate.

Quan arran de la peli Super Size Me vaig sentir a un del McDonald’s dient que els seus clients estaven prenent la decisió d’anar-hi i si hi anaven és perquè volien, vaig pensar que era una excusa formal i esbiaixada per no respondre del menjar que donaven. Però anant a NY si que veus que a la forma de viure allà, la gent sí que pren la decisió d’anar al McDonald’s. El tema de la decadència és també adonar-se que la gent de dins del McDonald’s està formalment més grassa que la gent de fora. És a dir, hi ha gent habituada a menjar allà, i per tant, ja no prenen cap decisió anant-hi.

Tampoc tenen els diners per pagar altre tipus de menjar. El problema és social perquè les classes dirigents no pagaran més als treballadors.

El problema és social perquè els rics no saben què fer amb els diners, i els pobres no saben què fer amb la seva vida.

Els rics tenen problemes amb el Madoff, i els pobres tenen problemes amb la sanitat.

Si heu arribat fins al final us mereixeu una frase interessant: usa es queixa del outsourcing mentre els catalans parlem tot el dia que hem d’internacionalitzar les nostres empreses.