Presentació Reagrupament a Horta-Guinardó

Companys, disculpeu la insistència, però ara toca parlar de la presentació del d’allò del Reagrupament al meu presumpte barri (he mirat la tele i es veu que ara es parla així).

Si us he de ser sincer (cosa que aquí al bloch puc o no puc fer sense més conseqüències), aquesta crònica me la podria estalviar. Però la faré, què carai.

Ha vingut Carles Móra, famós alcalde d’Arenys de Munt. Emili Valdero, i un tal Joan Carretero (metge de Puigcerdà).

Destacar que a l’hora de muntar l’escenari, ningú sabia com ho havíem de fer, sort que teníem els ingredients. Llàstima que un grup de teatre infantil ens ha deixat poc temps per preparar-ho, per la qual cosa estàvem tot d’homes per allà al mig mirant què fèiem quan ja hi havia un cert públic agafant butaca.

Ho hem fet de manera assembleària. De manera que primer hem posat la pantalla del projector al mig, l’hem enlairat perquè la tapava la taula, l’hem posat a l’esquerra, quedava tapada per la càmera, he proposat al coordinador de posar-la a la dreta, m’ha dit que no, però ens ha aconseguit un lladre per tal que ho poguéssim fer.

Els miracles de la democràcia no han acabat aquí: qui havia portat el powerpoint no sabia editar-lo, jo que sabia fer això no sabia res del projector, el que sabia del projector no sabia com situar-lo, i l’amo del portàtil no sabia perquè no es veia al projector.

Però companys, tot ha sortit bé. I fins i tot hem aconseguit que l’Emili parlés assentat i amb un micro. ;) (veure article anterior)

Si haguéssim de resumir l’acte en una frase hauria de ser la sorpresa de la Presidenta dels Lluïsos d’Horta dient-nos que hi havia més gent avui que quan l’Abril passat va venir el Jordi Pujol. Potser el més curiós és que m’ha dit “no sé com ho valoreu vosaltres”. Sense ànim de dallonses jo li he dit que sí, que normalment és així de ple, i que, de fet, la comparació seria correcte si el Pujol fos un polític en actiu. Ella m’ha dit que si però que costa molt mobilitzar tanta gent, i que la política no sé què.

Ja que hi estic posat, faré una valoració individual de qui ha parlat:

El coordinador d’Horta-Guinardó: Espectacular, fantàstic, ha presentat molt bé i ha sabut estar a la taula amb molta formalitat.

Carles Móra: Mireu què us diré: Potser és el que m’ha agradat més. M’ha agradat perquè ell seria el polític que sense ser de RCat ha portat a la pràctica a Arenys de Munt el que RCat té al cap: independència i la regeneració política on la política és dels ciutadans i no dels partits.

Emili Valdero: Millor que ahir, més entenedor, encara que potser no cal mirar-nos tantes vegades els números del dèficit fiscal del dret i del revés. Jo diria que se’l veu molt afectat cada vegada que diu que cada dia marxen 60 milions d’euros cap a Madrid que no tornen.

Joan Carretero: Més tranquil que altres vegades, em sembla que va modulant el discurs per dir més coses sense haver de ser tan categòric.

I ara perdoneu que em valori a mi mateix (com a responsable de passejar el micro per la sala) segons les paraules del coordinador: elegant però contundent.

Vull reincidir que a part del bla bla bla de les presentacions (1h 15m), resulta més políticament incisiu el torn de preguntes (30m). I això és així, sobretot, perquè tots ens sabem en quina situació viu Catalunya, però no tots tenim respostes als nostres temors.

I crec que és molt important que en un grup de gent, algú, ell mateix, exposi en les seves paraules, i els de Reagrupament sapiguem donar resposta.

Tenint cinc preguntes en espera he hagut de tancar el torn perquè a les 22h venia l’esbart.

Haig de dir que he estat l’home més afortunat de la sala perquè després hem anat a sopar i la Rut Carandell s’ha assentat davant meu. És molt sensata. I m’ha donat la raó quan la tenia i no me l’ha donada quan no la tenia.

Podria seguir comentant la conversa del sopar, però, per què, oi? ;)

[editat 18/11/09] vídeos de l’acte: Carles Mora, Emili Valdero, Joan Carretero.

Reagrupament Eixample – Sagrada Família

M’ha agradat molt anar a l’acte que ha fet Reagrupament Eixample a Sagrada Família.

És un acte on han parlat primer l’Emili Valdero (que ha tingut la insensatesa de parlar sense micro i mirant sovint el powerpoint que tenia darrera) i la Rut Carandell.

Entre ells dos s’han repartit els dos eixos clàssics de RCat: independència i regeneració política.

El que més m’ha agradat (igual que en l’altra presentació que van fer a Sant Antoni) és quan, després, han parlat els del mateix RCat Eixample. Fan una presentació que serveix bàsicament per donar cos al que es trobaran si es reagrupen. I també m’agrada molt perquè són cinc o sis que parlen i es palpa que som tots els que tirem endavant el projecte.

També m’agrada el torn de preguntes. Aquesta vegada el que m’ha quedat clar és que un dels problemes que tenim és aquesta gent nascuda en el franquisme que diu: “ai mareta, és que no ens deixaran”, independitzar-nos, clar.

En aquest sentit crec que seria millor explicar en 15 minuts que txupi guai és això de la independència (cosa bastant ràpida d’explicar, la veritat), que s’ha de fer regenerant la política, i llavors escoltar els dubtes i saber respondre’ls.

Perquè a la gent que dubta de la independència, li pots explicar les mil meravelles (perquè realment la independència és meravellosa), però més escolten els seus dubtes.

El que escric hauria d’acabar aquí, perquè realment la frase anterior és insuperable. ;) Però seguiré per explicar que avui la Rut ha introduït el concepte Nepotisme. Que és el que la wikipedia diu “abús de poder en favor de parents o amics”. I ho ha fet per dir que per internet circula una llista dels càrrecs de la dona del Montilla. Jo ja l’havia vista, però no li havia donat la càrrega política que té la cosa. Aquí la diu. Bàsicament podríem dir que la dona té càrrecs a Sant Just Desvern, Ciutat Vella, Barri de la Mina, Colònia Güell i Túnel del Cadí.

Montilla comprende la «irritación» ciudadana, pero pide «confianza».
«No todos los políticos somos iguales», añadió.

Buf, Montilla, ja fas bé de dir que n’hi ha que no són iguals a vosaltres.

Ara si que l’escrit s’hauria d’acabar aquí, perquè de veritat que no podré superar la frase anterior. :roll: Però segueixo per dir que avui divendres (ahir divendres si sou dels pocs que us agrada llegir el diari quan ja no és del dia). Avui divendres, a Horta-Guinardó, als Lluïsos d’Horta (tot el que heu de saber és anar en metro L5 fins a Horta, sortir i preguntar). Avui divendres, Joan Carretero a les 20h estarà parlant d’aquestes cosetes. Si hi aneu, jo seré l’únic amb jaqueta groga.

Ara sí, ja he acabat. :mrgreen:

L’Hereu és imbècil, part LV: perforar de nou

Des d’aquest humil bloch voldria retre homenatge als emprenedors que creen llocs de treball. Gràcies al Plan E, els que no formem part del “partit” podem guanyar-nos la vida honestament.

Prova d’això és aquest operari que tornarà a foradar el terra, d’unes rajoles que, com veieu, encara estan humides de l’operari que les deuria posar el mes passat.

DSC00232

Tornarem a perforar, tornarem a enrajolar, tornarem a vèncer (a les eleccions).

L’ Hereu és imbècil, part LIV: tragèdia humana avui a Barcelona

Oh Déu Meu, no vulgueu saber que he vist avui.

Un incívic s’ha emportat la senyalització de discapacitats físics d’una parada d’autobús.

Estic parlant d’aquells quadrats blaus que han enganxat al terra perquè els no-discapacitats sàpiguen on pot haver-hi un discapacitat.

DSC00235

Estic consternat.

Encara no han acabat de posar-les totes, i ja en comencen a faltar. Sembla la Sagrada Família, que encara no l’han acabada i ja l’hauran de reconstruir. :roll:

M’ha afectat tan que no em puc acabar el gofre de xocolata que tenia de postres.

Des d’aquí vull expressar el meu suport total a les víctimes, així com condemnar enèrgicament aquest lamentable acte vandàlic. Esperem que el jutge Garzón es posi a treballar en aquest assumpte un cop hagi acabat aquelles cosetes que té entre mans.

Els ciutadans reclamen més mà dura contra la gent incívica

Hereu afronta el pitjor inici de curs per l’incivisme

Buf, és que estem fatal. Sort en tenim que els ciutadans reclamem més mà dura contra la gent incívica, i sort que l’Hereu està aquí per defensar-nos. Sort.

Deixeu-m’ho tornar a dir:

Sort.

Ara procedirem a la lectura de l’article segons Quim Monzó. (Gràcies per l’enllaç, Guillem)

[editat] per posar la foto i agrair al Guillem :)

contra drets i deures

A NY, USA, em va semblar veure una altra cosa que voldria comentar.

La idea que sona per aquí de “drets i deures” és una collonada majúscula per a gent encara per civilitzar.

Així no anem enlloc. A base de drets i deures no es pot fer res. M’importen una merda els meus drets i deures. És una decadència estúpida de la idea religiosa del bé i del mal, posada a la terra, en temes socials.

El concepte és totalment erroni perquè, per començar, a veure qui és el capullo que sap què puc fer i què no puc fer. No ho sé jo, ho sabrà ell.

Aquesta idea dual s’ha de canviar per “funcionalitat i flexibilitat“. És infinitament millor que un treballador funcioni, faci el que hagi de fer (fixeu-vos com la frase evita concretar), i que sigui flexible.

O sigui, ha de funcionar tot super-quadriculat, i també hem de ser flexibles.

Com veieu, aquestes dues idees són molt millors que l’adoctrinament per a domesticar-te dels “drets i deures”.

“the pursuit of happiness” (una funcionalitat flexible) és molt millor que el “dret a una habitatge digne” (el dret d’un, deure pels altres).

A la puta merda amb els drets i deures, i que visquin els insults cívics.

Agraïments: Agraeixo la inspiració al Doctor Duran i el seu últim escrit que acaba dient “Doncs jo també penso el mateix.”

preus que pugen

A la botiga The Phone House venen uns ordinadors portàtils amb descompte si et dones d’alta d’ADSL. Jo ho he estat mirant i l’Acer 4810, a l’Agost valia 209€, Setembre 229€, Octubre 279€. Què està passant?

I el telèfon SonyEricsson C702 a la botiga Yoigo, abans de l’estiu valia 32€ amb portabilitat, 85€ sense. Ara val 59€ i 119€.

Quina classe de crisi és aquesta?

Serà que saben que abaixar el preu no farà que venguin més, i el pugen perquè saben que qui ho volia comprar, malgrat la crisi, ho comprarà igualment?

Estem assistint a una bombolla tecnològica? :lol:

independència comentada a cal Duran i Lleida

Us juro que sóc una persona normal i penso que tots els polítics són iguals etc etc.

Si sou com jo, potser us agradarà llegir el debat polític entre el Duran i jo mateix.

Haig de confessar que em té preocupat aquesta recent tendència a confondre el meu nick “mai9″ per “maig”. :roll:

Com que he de fer veure que poso alguna cosa al bloch, us en faré un resum parcial:

  1. El Duran posa al bloc que un polític español ha dit que hi hauria inversions españoles a Catalunya “sin precedentes”. I ell mateix ho compara amb el que diuen els que realitzen les inversions que diuen que “tururut”.
  2. Jo poso un comentari a l’article dient que el que és estrany és que si el Duran veu tan clara l’estafa española, després no vulgui un Estat propi.
  3. El Duran em respon si és que penso que a Europa lliguen els gossos amb llonganissa. I que d’inversions promeses i no realitzades n’hi ha a tot arreu. I que la creació d’un Estat propi és un tema molt profund.
  4. Jo li dic que a España hem lligat els gossos amb llonganisses durant uns anys i això no ha fet disminuir el dèficit fiscal, ans al contrari, que diria el Montilla. Seguint amb el seu europeisme, li intento fer veure que un francès no promet inversions a Bèlgica amb els diners dels belgues.
  5. Carambes! Ell em diu que sí! Que hi ha comissaris d’un país prometent inversions en altres.
  6. Adonant-me que m’he quedat sense arguments: reconec que vist el panorama, no cal independitzar-nos si total haurem de seguir aguantant les españoles promeses inversores.
  7. En aquesta resposta ha estat molt bé el Duran. Diu que potser no s’ha explicat bé. Que si bé un cop independents no seríem dependents dels españols (el Duran és molt subtil!), llavors seríem dependents de molts altres! La interdependència és la clau del futur.
  8. A mi em sembla que en aquesta última resposta ha començat a confondre gimnàsia i magnèsia. Perquè la interdependència està molt bé, però no té res a veure amb si Catalunya és España o és Catalunya i prou. I també perquè per ser interdependents primer has de ser independent. De la mateixa manera que l’única manera de ser internacional és que tinguis una nació. Seria una mica això de Global/Local. En qualsevol cas, la resposta oficial ha estat:

    Duran, els projectes d’infraestructures poden dependre molt o poc d’Europa, però l’Europa la fan els Estats, i el dèficit fiscal de Catalunya amb España no ens el trauran els europeus.

Des d’aquí una salutació al passerell del Don Aire que es pensa que la “política 2.0″ consisteix en anar acusant a la gent. Aprèn-ne del Duran.

8 minuts amb Carretero

Si teniu 8 minuts, us recomano veure el que va dir el Carretero a Terrassa.

Vuit minuts és el que he vist fins ara.

Dóna resposta per exemple al que diu Antoni Castells:

Antoni Castells lamenta que els catalans no es facin valer com els bascos

La resposta és que els catalans formem part d’España perquè vam perdre una guerra. I, ara no sé la història del País Basc, però amb el País Basc hi pacten.

I mireu si és així:

Patxi López ve en el Estatuto vasco la garantía del derecho a decidir
El lehendakari, Patxi López, ha defendido la vigencia y las potencialidades del Estatuto de Gernika que, ha dicho, es “el instrumento que garantiza nuestro derecho a decidir”.

És que els catalans podem tenir al Maragall de president, al Montilla, amb Estatut antic o fent un Estatut nou: que les coses no canvien.

Si que poden canviar si fem política, i fer política és abans que res, dir que som un cos polític. I si recordeu, un dels problemes de l’Estatut nou és que pugui arribar a dir “Catalunya és una nació”.

Perquè el problema és aquest: si no existim com a catalans, som espanyols i ja està. I si existim, llavors hem de tenir un Estat que sigui el nostre i on puguem actuar políticament. No com ara.

I és en aquest sentit que crec que s’ha d’entendre el que va dir Carretero:

Carretero defineix el seu projecte menyspreant la Generalitat
L’exconseller diu que el càrrec de Laporta és més important que el que ostenta Montilla

Perquè el Laporta diu “fitxem a Ibrahimovic” i es fitxa. El Montilla no cal ni que digui res perquè ja ho decideixen a Madrid. Per exemple, la terminal nova de l’Aeroport del Prat. Llegiu aquestes tres notícies:

La Generalitat y el Ayuntamiento desconocen el reparto de la T-Sur a semanas de ser asignada (8 de Setembre 2007)

José Montilla ha destacat avui que “la major part de vols que surten de l’aeroport del Prat són d’Iberia” [..]. Aquestes declaracions es produeixen just un dia abans que s’assignin els espais de la nova terminal T-Sud. (2 d’Octubre 2007)

Nadal dice que dividir la T-Sur ha sido una decisión acertada (15 d’Octubre 2007)

No hace falta decir nada más.

I entendre el problema és veure que ni posant a Jordi Pujol, ni Pasqual Maragall, ni José Montilla, ni Josep-Lluis Carod-Rovira, ni Joan Puigcercós, ni Artur Mas, ni Joan Herrera, ni ningú.

Tenim un problema polític de fons. I que només s’arregla amb la independència.

[editat] aquí podreu llegir un article que acaba igual que aquest.

ateneuesfera tardor 2009

IMG_0236

Aquesta tarda he anat aquí. Gràcies al bloch també. En diuen ateneuesfera i la fan cada tres mesos. Jo hi he anat arrel del Guillem Carbonell.

Com veieu per les ampolles d’aigua: és un grup molt plural. :lol:

S’hi troba gent que té bloc i seria el contrapunt a tanta virtualitat. El tipus de gent que hi havia (i ara poden estar llegint) diria que són gent de la cultura. Gent que llegeix el diari no per informar-se sinó per saber què saben els del diari.

Perquè vegeu el nivell: una blocaire ha dit que últimament estava rebent moltes visites del nord d’Europa que havien buscat “nudisme” i que això l’havia fet pensar que potser hi havia una exposició sobre el tema. I un altre blocaire li ha dit que si, que havia llegit que estaven fent alguna cosa.

Aquests són alguns dels blocs que hi estaven presents. Ara Tots.

Resum de la cosa? Jo no havia estat mai en una taula amb gent que tingués un bloc. No tinc gens el concepte “blocaire”. Per mi el bloc no és una cosa que faci, és una cosa que hi ha, està allà i no té més voltes.

En canvi, allà hi havia gent que ho fa perquè vol escriure, o que està fent una feina amb uns objectius, o que vigila què posa al bloc.

No ho he dit allà, però em recansa la idea aquesta de “oh, és que si algun dia vas borratxo i et fan una foto i la posen a internet, això ja queda per sempre!”. Jo diria que, com sempre, el problema no és la foto sinó el qui li fa cas. Algú ha mig-dit això, i ja m’he quedat tranquil.

També algú altre ha dit això de si vas a buscar feina i et “troben” per internet et pot portar problemes. Algú altre també ha tingut la sensatesa de superar aquest dubte.

Jo havia de presentar el meu bloc, cosa que potser he fet massa curta. Però és que tampoc té presentació. És que tampoc sé què faig ni com es percep. :? Ha sortit la secció de “hereu imbècil”. Una dona que es dedica als mitjans de comunicació m’ha preguntat si seria capaç de dir-li a la cara. Jo he respost que si vol que s’ho llegeixi. Però ella volia un cara a cara. Li he dit que si que li diria. Evidentment aquí al bloc el discurs és més brusc i burleta (si el tingués cara a cara li explicaria més a poc a poc i vocalitzant). :lol: M’ha faltat temps per dir-li que per la Mercè estava a les 3am parlant d’urbanisme i mobilitat amb una noia, cosa que, francament, la majoria de nois no farien. :roll:

PD: Ha estat divertit que una altra dona, ha dit que no volia aparentar ser socialista, però que l’Hereu no és imbècil, però tonto sí. :lol:

PPD: Ara si em permeteu, aniré a escoltar reggaeton i música techno. :P

[editat] altres cròniques: Raons que rimen, criticart, Gazophylacium, Guillem Carbonell

L’Hereu és imbècil, part LIII: lladres sense serenos

Aquestes són les notícies relacionades amb lladregots a Barcelona:

Un grup de veïns del Poble-sec es reuneixen per prendre mesures
Els veïns del Poble-sec diuen que estan «molt cremats» amb la inseguretat que afirmen patir en algunes zones del barri. Per això van convocar ahir a la nit una assemblea especial per buscar solucions

Un de cada cinc barcelonins va ser víctima de la delinqüència el 2008

Els agents de viatge britànics demanen mesures per reduir els robatoris a BCN

La jutge noruega Line Vebo explica com es va convertir en víctima de lladres al metro de BCN

Hotels del Fòrum armen una xarxa privada contra robatoris a turistes

Els hotelers volen més policia contra l’onada de furts a turistes

La crisi aviva els robatoris de bosses i carteres de turistes despistats

“Feia cinc minuts que era a Barcelona i ja no tenia bossa”

“Em van robar a la catedral, però ni me’n vaig adonar”

“A gairebé tots els meus amics els han robat i venia advertit”

“Hem de fer una cua de dues hores per denunciar”

Les agències de viatge catalanes reclamen més duresa contra els robatoris a BCN

IMG_2194

Restaurantes de BCN blindan sus terrazas con seguridad privada

Moltes notícies sobre lladres eh!

Ara veurem on estan els policies:

IMG_2198

IMG_0512

IMG_0445

IMG_5819

IMG_5816

Ahà! Estan posant multes! Casi cada dia que surto al carrer, em trobo un exercit de policies apatrullando la ciutat. Vigilant que els ciutadans no estiguin aparcant sense pagar.

Els diners dels ciutadans li importen una merda. Ens roben al centre, ens roben al metro, ens roben a un bar, a una terrassa.

Què importa si roben als ciutadans i turistes? L’important és que no robin a l’Ajuntament!

I ens roben ben robats. No com a les zones verdes que va de 3€. A nosaltres ens ho roben tot.

Així estem.