feu servir AutoHotkey

Si hi ha algun programa que m’ha canviat com faig servir l’ordinador, aquest es diu AutoHotkey.

El més important per a mi és com em permet prescindir dels drivers del teclat i programar infinitament millor les tecles extres.

el teclat

La barra de tecles de dalt de tot estan totes programades per obrir un o més d’un programa a la vegada. O fins i tot pots fer que la tecla posi al davant una finestra concreta.

Del que estic més content és d’haver programat el més i el menys del pad numèric per saltar endavant o enrera en els programes de veure vídeo. Puc està fent servir qualsevol programa i quan premo ‘menys’, AutoHotkey busca si hi ha el programa obert i li diu que salti enrera cinc segons.

Aquí hi ha el codi com a mostra:

~NumpadSub::
IfWinExist ahk_class 1by1WndClass
{
ControlSend, ahk_parent, {Left}
}
IfWinExist ahk_class GomPlayer1.x
{
ControlSend, ahk_parent, {Left}
}
IfWinExist, ahk_class MediaPlayerClassicW
{
ControlSend, ahk_parent, ^{Left}
}
Return

Sempre hi ha detallets que no saps, però és ben fàcil entendre què fa. I qualsevol cosa que no saps, ho poses al fòrum i mentre siguis educat, trobaràs com fer-ho.

I passejant pel fòrum (i buscant-hi) trobaràs codis que altres han fet que van la mar de bé.

A mi m’agrada especialment aquest per moure finestres.

Aquí n’hi ha un molt guapo per obrir i tancar el DVD. Encara que és una cosa que no necessito gens actualment.

Aquest és totalment imprescindible. Els programadors de Windows van decidir que quan fessis girar la roda del scroll només funcionaria si tenies el cursor sobre la finestra activa i sota el cursor hi havia alguna cosa a girar. El codi permet que facis scroll sense activar la finestra.

El programa té tanta potencialitat que pots arribar a fer programes sencers, com aquest per engrandir la pantalla.

500 < 350

Similar a això, avui tenim que…

La caixa de cereals de l’esquerra la vaig comprar a finals de juliol, la de la dreta fa uns dies.

IMG_5604

La de l’esquerra és més gran, de 500g, l’altre de 350. Una valia 3,50€, l’altra 3€.

Què ha suposat el canvi? Un augment de preu del 20%. 😯

Veureu també que han canviat els valors “do Valor Diário de Referència para um adulto” (està escrit en un català molt occidental, de més enllà de Madrid), però és només perquè també han canviat de fer referència a 40g o 45g.

Així doncs, entre els de Kellogs que pugen el preu per la crisi, i jo que no en compraré per la crisi, tindrem una crisi que farà les delícies dels que es relaxen. 🙄

l’ofici de viure, la feina d’escoltar-lo

Aquest vespre també he sentit “L’Ofici de Viure“. Un programa on poden dir algunes coses que siguin certes, però el programa en si mateix és un error anti-natura.

No sé com dir-ho però és com parlar de colors per telèfon.

I ara que llegeixo a la web: què fas amb 50 psicòlegs en un programa d’una hora al dia? És per tenir opinions contradictòries i així donar més vidilla al programa?

El que no m’ha agradat és una dona que deia que si el fill et demana unes sabates de marca, tu li has de dir que el que vol ell és un calçat, i això és educar-lo. O que si el nen vol una moto, tu li has de dir que vol un mitjà de transport i donar-li una targeta de metro.

El primer que m’ha sorprès és que aquella dona sabia una marca de bambes que no sabia. Cosa que en la seva opinió em fa a MI més educat que ella. 8)

Però el que m’estava sorprenent és que aquella dona estava intentant tirar pel terra el que jo he vist a New York que funciona!

La feina que hem tingut perquè unes sabates siguin alguna cosa més que un calçat i ara aquella dona ens alliçona amb la seva pseudo-educació?? La que no té educació és ella que no distingeix unes Nike d’unes Puma!

Què coi han d’innovar els fabricants de sabates si la dona només vol calçat?

Després he hagut d’aguantar la típica retòrica de les necessitats i els desitjos, i un paio que deia que necessitar-necessitar, el que es diu necessitar del verb necessitar, només necessitem aigua i menjar, i del dia! No per demà, només per avui.

En fi, poca feina faran aquesta gent. I la seva feina consisteix en relaxar altra gent, imagina’t. 🙄

Socialista Ràdio

Avui he tingut una mala experiència. He escoltat Catalunya Ràdio.

Prop de les 19h he sentit una espècie de notícies que eren únicament propaganda socialista!

Dues notícies:

L’Ajuntament apujarà l’IBI a grans empreses i grans superfícies però de cap manera a les famílies que, repeteixo no tindran cap càrrega impositiva que no tinguessin fins ara. I es recaptaran 32M€.

Es pensen que sóc idiota? Es pensen que em poso content quan “fan pagar a les grans empreses”?

Uns fills de puta, això és el que són. I a sobre fan servir Catalunya Ràdio per “informar-nos”.

Un altre de l’Ajuntament diu que encara no s’ha considerat fer zona blava a les places d’aparcament de motos. I ha repetit encara i ha repetir que aquesta legislatura o aquest any no ho contemplen.

Es tornen a pensar que som idiotes? Que encara no ho faran és notícia? Deixeu de menjar-nos el coco, per favor.

Que se’n vagin a cagar tots els socialistes i les seves imperioses necessitats dels nostres diners.

Ah, i us recomano llegir aquest article del Miquimoto Calçada.

Reagrupats de l’Eixample

Segurament no heu anat a veure la Rut Carandell i l’Emili Valdero aquesta tarda, jo sí i us en faré una curta valoració.

A l’acte hi havia força gent, ens han explicat força coses.

A l’Eixample hi ha 91 reagrupats, 20 de les quals són de lideratge femení.

El coordinador sembla la mar de competent i organitzat. I tenen també tota una estructura de responsabilitats que sembla força ben pensada.

M’ha agradat que ha parlat tots i cada un dels membres de cada secció. És alguna cosa més que portar algú i que parli. M’ha agradat que s’han presentat com a “Reagrupament Eixample” i que han explicat el que a ells els sembla destacable de Reagrupament. Això no consistia en visions diferents, sinó que ha suposat un apropament del missatge.

Jo ja tinc clar quin serà el meu paper a Reagrupament: serà rebaixar el to.*

Ho dic perquè avui, al torn de preguntes, he sentit un agent comercial que ha dit que a Catalunya només hi ha dos tipus de persones: els independentistes i els mal informats.

I ves, jo tenia unes noies al costat que han fet una cara desencaixada que deu ni do.

El pobre Emili Valdero s’ha passat estona explicant coses com que a l’aeroport del Prat no hi poden aterrar certs avions perquè l’Estat ha firmat acords perquè només aterrin a Barajas i que això és dolent per Catalunya. I clar, va aquest home i diu que els 61 aranyencs que van votar en contra l’autodeterminació estan desinformats.

A mi em sap greu, què voleu que us digui.

Això m’ha fet pensar en quin és el paper de la veritat en política.

Com li dius a aquell home que hagués estat millor no dir-ho? És veritat que estan desinformats? És veritat que hagués estat millor no dir-ho?

* Rebaixar el to no vol dir gradualisme, ni avançar en l’auto-govern, ni desenvolupar l’Estatut, ni fer país.

poco a poco, más que nunca

Una de les webs que més visito és SoyEmpresaria.com, el lloc perfecte si t’agraden les dones en traje-jaqueta.*

És una web del “Ministerio de la Igualdad” (Gobierno de España) amb apartats tan interessants com el “Complejo Virtual para Empresarias” i “El Rincón de la Emprendedora”. També tenen “SoyEmpresaria.tv” on avui a les 17h emetran el programa “Son Ellas” on una dona entrevistarà a una altra dona.

Tan li fa si la web no funciona bé en Firefox. Quan estem parlant d’igualtat, estem parlant de dones.

El que és important és que ahir va començar el primer congrés internacional de lideratge femení! I el fan a Barcelona! A la Pompeu Fabra! I el fan en Castellà! El fan en castellà perquè és internacional. De totes maneres, la llegenda diu que a Pompeu Fabra li agradaven molt les dones que no sabien pronunciar la LL. Una mica estil My Fair Lady.

A continuació podeu llegir la introducció:

I Congreso Internacional de Liderazgo Femenino
Se trata del primer encuentro sobre Liderazgo Femenino que se realiza en el continente, y supone la internacionalización de un nuevo paradigma sobre cómo la mujer puede desarrollar de forma estratégica su carrera profesional. Este nuevo concepto ha sido acuñado y desarrollado por Carmen García Ribas, promotora del congreso y directora del posgrado sobre Liderazgo Femenino que se imparte también en ESCI. García Ribas entiende que este congreso es ahora “más necesario que nunca”.

Si ho heu llegit veureu que la tal Carmen és una fora de sèrie. Ha fet un concepte nou, l’ha desenvolupat, ha promogut el congrés i dirigeix un postgrau. Ningú millor per explicar a les altres dones què és el lideratge, oi?

Com a home haig de reconèixer el gran lideratge femení que té. En el temps que ella ha fet tot això jo no hauria tingut temps ni de llegir el Mundo Deportivo. Cosa que no faig perquè sinó no tindria temps de veure els partits de futbol. Cosa que no faig perquè sinó no tindria temps d’anar al bar amb els amics. Cosa que no faig, bé, deixem-ho estar.

Si us plau, llegiu aquesta resposta i intenteu saber què li preguntaven:

La eficacia de nuestro trabajo depende de la relación interdisciplinaria de los diferentes investigadores e investigadoras y también de la toma de conciencia de la sociedad en general. Para conseguir estos dos objetivos necesitábamos el Congreso.

La pregunta era per què havien de fer un congrés de lideratge femení. Que dic jo que no anem gaire bé si aquesta és la primera pregunta que li fa l’entrevistadora (que ha de ser dona).

Els homes som capaços de fer la 38a trobada per jugar a la botifarra i allà ningú es pregunta perquè ho fem, ho fem i punt.

Malauradament, he hagut de deixar de llegir l’entrevista quan he llegit que no li agraden les coses “poco a poco”:

Pregunta: Las mujeres son mayoría en la universidad pero esa proporción todavía no se da en el mundo de la empresa, y mucho menos en los puestos directivos. ¿Es cuestión de tiempo o existe una discriminación velada o manifiesta?

Respuesta: No es cuestión de tiempo, una de las frases que menos me gusta escuchar en relación a este tema es: “poco a poco…”.

Entre el “más necessario que nunca” de la primera cita, i ara llegir que no li agrada el “poco a poco”… vull dir… jo he perdut l’interès. Mira, ja no em ve de gust.**

Has acuñado dos términos que me gustaría que explicaras. El Síndrome de Manolo y el Síndrome Maripili.

Res, que li vagi molt bé explicant els síndromes manolo i maripili a sueques, noruegues i, perquè no, catalanes.

Jo, mentrestant, me’n vaig a llegir una entrevista a la Charis, una key leader, blogger, and social media nut de lululemon. Diu que li agrada molt obrir els paquets quan arriben productes nous. I a qui no, Charis, a qui no. 🙂

* havia ratllat aquesta frase perquè em semblava que potser podia semblar masclista, però la torno a deixar normal perquè ara em sembla que no n’és de masclista. Esperem que no torni a canviar d’opinió 😉

** aquesta frase no m’acaba de convèncer. però no ho sé escriure millor, per ara.

Carretero is The Real Deal

Just després de llegir el que ha escrit Saül Gordillo, em poso a escriure el que volia escriure després de veure i viure els actes de Reagrupament de l’Onze de Setembre.

Volia començar fotent-vos bronca, estimats lectors. Quatre dies heu trigat en posar un comentari posant-vos les mans al cap del que deia de l’assemblea de Reagrupament del districte. Prou que us agrada comentar altres coses, i jo, esperant. 🙄

Quin era el sentit d’escriure allò? Criticar? Barallar-nos entre els de Reagrupament quan encara no hi ha res per a barallar-se?

El sentit era dir-vos que les idees són bones, però les persones som les mateixes de sempre.

Quan tornava a casa de l’assemblea pensava: aquesta és la matèria prima de Reagrupament. Aquestes són les persones que s’han interessat pel que tu t’has interessat.

Les idees que m’agraden són les que posa Carretero. Aquí sota una foto de l’acte homenatge al General Moragues de l’Onze de Setembre:

IMG_5431 - moragues i carretero

Vaig arribar tard, però no prou tard com per encara sentir alguns dels que parlaven abans d’ell. Dues coses que vaig sentir que crec equivocades eren: 1) un que parlava de “la lluita”. Que si estem en lluita, que si seguirem en lluita. La meva idea és que com a mínim jo, no estic en lluita (temps ha del Street Fighter). 2) Aquell mateix dient que a Sant Just havien penjat una estelada i els de l’Ajuntament l’havien despenjada, i ell contraatacava dient que cada vegada que la traguessin la tornarien a posar (com a símbol de fermesa i tal). Una mica a l’estil “un desalojo, una okupación”.

El tema és aquest: les persones som les mateixes de sempre. La mateixa societat que votava a Pujol, la mateixa que esperava coses del Zapatero, la mateixa que aprova l’Estatut, la mateixa que fa una manifestació super-gansa per la independència. Les persones som les mateixes. El tema són les idees.

Ara és un bon moment per posar l’enllaç a l’entrevista de 13 minuts que li han fet a Joan Carretero a Catalunya Ràdio.

A mi el que em preocupa de Reagrupament és que tinguem les idees a lloc i que fem l’idiota el mínim possible.

I no és per barallar-se amb ERC i CiU, però voldria dir dues coses:

ERC sembla que faci servir la independència com a motiu polític per recollir vots i arribar al govern. Perquè manar és una cosa que agrada, i a més, sempre pots argumentar que sort que hi ets tu perquè els altres no són independentistes. Però la meva visió és que el vot no dóna fruit.

CiU fa tota la pinta que tenen molta por de perdre vots (titular que ho pot exemplificar). Vots de qui? Vots de catalans que poden pensar que la independència és un estirabot i cosa d’eixelebrats (titulars com aquest ajuden).

Però fa tota la impressió (llegint els diaris) que CiU està minada de gent que vol la independència (escrius “independentistes” i ja semblen radicals).

CiU és tan gran i té tanta història que sembla que no es puguin moure prou ràpid (dinosaures?), i tot el que fa l’Artur Mas és dir que ell en la intimitat votaria sí a la independència, però què fem quan toca fer política?

Convergència i Unió, s’haurien de seure en una taula i repassar superficialment què ha passat des de la majoria absoluta d’Aznar inclosa. Els catalans no podem passar-nos la vida fent equilibris amb el que voten a la resta d’España. Els catalans no podem posar un impost a la gasolina perquè políticament volem invertir més en sanitat pública i a la resta d’España no.

A Maragall el van fer fora, Pujol era un enano i a Montilla no l’escolten (i això que diu ben poques coses).

T’assentes a la taula, t’adones d’això, i vas a la tele a explicar que CiU aposta per un Estat propi, i no per un Estat compartit.

I el miracle és que els votants de Convergència de tota la vida com el meu pare, us seguiran votant.

Si no ho feu intentaré convence’l que voti Reagrupament.

L’Hereu és imbècil, part XLIII: democràcia descremada

Tinc una amiga atractiva que diu que no llegeix aquesta secció perquè només parlo de mobilitat. És una noia que parla molt bé.

Aquesta noia no estarà gens contenta amb l’Hereu que no només vol fer un consulta sobre la Diagonal, sinó que a més no vol fer cap consulta sobre la independència.

La transformació de la Diagonal es decidirà amb una gran consulta ciutadana

Hereu descarta que Barcelona promueva una consulta como la de Arenys de Munt
“La Diada no es una jornada de reivindicación nacionalista como pretenden algunos, concentrándose en el referéndum de Arenys, sino que para la mayoría de catalanes, este 11 de setiembre es un día más, como el resto del año, en el que les preocupa como salir de la crisis”, ha sentenciado.

I no només no vol fer cap referèndum d’independència sinó que a més diu que l’Onze de Setembre és un dia com qualsevol altre. 😯

Sabeu què és el que més em va fotre del capullo de l’Hereu? Trobar-me en un autobús de Vall d’Hebron un cony de butlleta per fer la “participació ciutadana” de la Diagonal en forma de 10 preguntes tipu test. I deixa les teves dades personals que entraràs a un fitxer automatitzat 🙄

No es pot ser més idiota que l’Hereu.

IMG_2112 - consulta Diagonal

I mirant les preguntes: quantes preguntes es poden fer on la resposta sigui “el tramvia”?

P: Crec que la Diagonal hauria de ser un espai…
R: de desplaçaments mitjançant més transport públic.
R2: de desplaçaments, però reduint el trànsit privat que hi ha actualment [flipa, dues respostes iguals!]

P: Penso que el tram central de la Diagonal podria millorar la mobilitat…
R: implantant el tramvia per connectar el Trambaix amb el Trambesòs.

P: M’agradaria que per millorar la sostenibilitat i el medi ambient a la Diagonal, entre Francesc Macià i Glòries…
R: s’impulsés el tramvia com a transport públic.

P: Per convertir el tram central de la Diagonal en un lloc més amable amb les persones, crec que caldria…
R: garantir la mobilitat per a tothom.

P: Donades les limitacions d’espai (l’amplada del tram de la Diagonal que cal remodelar és de 50 metres), penso que caldria donar prioritat a…
R: introduir el tramvia.

Jo crec que és un test psicotècnic per veure si els barcelonins som idiotes.